L'independentisme està fracturat. Les setmanes de dissensions públiques entre ERC i JxCat a compte de com afrontar la suspensió dels diputats presos o exiliats i processats per rebel·lió van culminar aquest dimarts, quan el vot d'ERC a la Mesa del Parlament va ser decisiu per impedir la delegació de vot dels quatre parlamentaris de JxCat afectats. Una decisió que deixa l'independentisme sense majoria a la cambra, cosa que ja es va visualitzar el dimarts, en forma de propostes de resolució de les formacions independentistes rebutjades pel ple. Altres es van aprovar, amb el concurs dels Comuns. I fins i tot d'altres no han prosperat per dissensions dels partits del Govern amb la CUP, definitivament instal·lada a l'oposició. Un complex sudoku que obre altres no menys complexos escenaris de futur.

JxCat recula

L'opció que reclama ERC. La més senzilla a priori. I la més complicada d'acceptar, ara per ara, per JxCat. Els diputats de la formació de Puigdemont suspesos pel jutge Pablo Llarena –Carles Puigdemont, Jordi Sánchez, Jordi Turull i Josep Rull– podrien tornar a delegar el seu vot en qualsevol moment, i només els caldria designar un diputat del seu grup perquè els substitueixi en el exercici de les seves funcions. Aquest pas –que ja han fet els diputats afectats d'ERC, Oriol Junqueras i Raül Romeva– equival de facto a demanar una nova delegació de vot. Cosa a la qual s'oposa JxCat, que considera que ha de seguir vigent la delegació de vot efectuada a l'inici de la legislatura, i que el contrari equivaldria a acatar l'ordre de Llarena.

La diferència és, d'entrada, simbòlica. Però amb efectes clars. JxCat aprofundeix així en l'estratègia d'enfrontament amb l'Estat per la qual aposta Puigdemont. A més, contribueix a erosionar entre part de les bases independentistes la imatge d'ERC i del president del Parlament, el republicà Roger Torrent, que va ser qui va sol·licitar l'informe dels lletrats de la Cambra que va desaconsellar acceptar el vot dels quatre diputats de JxCat suspesos per Llarena, i a qui no pocs veuen com un pròxim candidat d'ERC a la Generalitat. Una erosió, però, relativa: una altra part de l'independentisme dóna suport l'estratègia actual d'ERC d'aixecar el pedal de l'accelerador i aparcar noves accions unilaterals fins augmentar la base sobiranista.

Aritmètica variable

Sense el vot dels quatre diputats processats de JxCat –ni el de l'republicà Toni Comín, pendent d'altres vies judicials–, els dos partits que donen suport al Govern només disposen de 61 diputats a la cambra, lluny de la majoria absoluta de 68. Però això no implica en absolut que els partits de govern no puguin tirar endavant les seves iniciatives, encara que sigui amb dificultats. La xifra pot arribar a 65 amb els quatre representants de la CUP. La mateixa que sumen les forces no independentistes, el que pot donar lloc a situacions de bloqueig. Per a alguns casos, però, l'independentisme pot comptar amb els Comuns, que ja dimarts van possibilitar aprovar diverses propostes de resolució –com la que s'expressa a favor d'un referèndum a Catalunya–. No per a d'altres, i Catalunya en Comú Podem ja ho ha demostrat, fent que no prosperés, per exemple, una reprovació del rei Felip VI.

La complicació augmenta tenint en compte que la CUP, descontenta pel que entenen que és una renúncia de JxCat i ERC a implementar el "mandat" de l'1-O, s'ha despenjat definitivament de la unitat d'acció independentista i es troba fermament instal·lada a l'oposició. Aquesta complexa aritmètica, però, no és suficient perquè l'oposició espanyolista pugui intentar donar un tomb a la situació.

La 'impossible' moció de censura

Aquest dimecres, el líder estatal del PP, Pablo Casado, ha convidat Cs que presenti una moció de censura al Parlament. Una invitació enverinada, que el partit taronja ni tan sols contempla. I és que és més que improbable que els Comuns –sobiranistes– puguin donar el seu imprescindible suport a un candidat del bloc del 155. Que tampoc seria suficient. Hi caldria, a més, un del tot inimaginable vistiplau de la CUP. Tant Cs com el PSC són també conscients que una iniciativa com aquesta podria ajudar a recosir les diferències dins de l'independentisme.

El que és molt menys impossible –de fet, és bastant factible– és que Comuns i constitucionalistes s'uneixin o, almenys, coincideixin, per fer fracassar iniciatives importants del Govern, incloent-hi pròxims pressupostos.

Eleccions anticipades

Divendres passat, el president Quim Torra va assegurar que el Govern es mantindrà, com a mínim, fins a la sentència de la causa contra els presos i exiliats al Tribunal Suprem. L'escenari d'una dissolució del Parlament –possible, legalment, a partir del dia 27 d'aquest mes d'octubre– ha guanyat força en els últims dies, a la vista de les diferències entre ERC i JxCat. En contra, diversos factors. D'una banda, la sensació de fracàs que representaria en l'electorat independentista no haver estat capaços de mantenir la majoria de l'21-D, presentada com un clar triomf, en unes eleccions celebrades sota el 155 i amb una participació rècord. De l'altra, la decisió correspon a Torra. I és dubtós que JxCat vulgui exposar-se a uns nous comicis abans de consolidar l'aposta de la Crida Nacional per la República, presentada aquest mateix estiu i encara en un estat molt inicial.