El premi Nobel d'Economia Joseph Stiglitz considera que el fet que Europa pensi que la sortida de la crisi a Espanya sigui un èxit evidència el fracàs col·lectiu europeu, i relaciona directament la recessió espanyola i la seva gestió amb les polítiques d'austeritat imposades per l'eurozona .

En una entrevista amb Efe, l'economista advoca per bons sistemes de protecció social però no per proteccionisme i, en aquest sentit, no creu que la renda bàsica universal sigui la solució, perquè, assegura, "jo no crec que ningú vulgui rebre només un xec amb diners sense fer res ".

Assessor de l'expresident espanyol José Luis Rodríguez Zapatero quan va esclatar la crisi econòmica, reconeix que la "sorpresa" no va ser que aquesta fos tan "severa" per a Espanya, ja que "s'esperava" pels seus desequilibris previs i la bombolla immobiliària, sinó que es veiés agreujada per les polítiques de l'eurozona, que considera que han estat especialment "dures".

Llarga i profunda recessió de l'economia espanyola

Stiglitz destaca que la recessió que ha patit l'economia espanyola ha estat més llarga i més profunda del que calia, l'elevada taxa d'atur que encara hi ha al mercat laboral i emfatitza que seria encara més alta si moltes persones no haguessin abandonat el país.

Per tot això, conclou que "el fet que Europa pensi que és un èxit és una prova del fracàs d'Europa" i relaciona directament la magnitud de la crisi a Espanya i la seva gestió amb les polítiques imposades pels països de la zona euro.

"L'euro ha contribuït a la creació de la crisi econòmica perquè els mercats, irracionalment, van pensar que, com no existien tipus d'interès que diferenciessin als països europeus, no hi havia risc. Els diners van fluir cap a Espanya i no hi havia manera d'aturar aquest flux", explica el premi Nobel.

El conflicte es produeix, segons Stiglitz, quan els costos que deriven de la irracionalitat dels mercats no són suportats només per ells, sinó que també recauen sobre altres sectors socials. "Els governs haurien d'haver pres el control de la situació per prevenir abusos, però la ideologia de l'euro ho va impedir", afegeix.

És per això que l'economista defensa que "Espanya ha hagut de pagar un preu molt alt" per aquesta crisi, que suposa una "dècada perduda" per a Espanya i Europa. A més, preveu que passaran molts anys fins que es torni a la normalitat.

L'euro, projecte fracassat

Segons Stiglitz, la crisi econòmica, tant per les seves conseqüències per a diferents sectors socials com la resposta oferta pels governs, explica el rebuig actual a la globalització, representat per polítics com el president dels Estats Units, Donald Trump, i la líder del Front Nacional francès, Marine Le Pen.

"Les elits van dir que la globalització beneficiària a tot el món, que desregular i liberalitzar el mercat conduiria a un creixement més ràpid i una economia més estable. Estaven clarament equivocades. A Europa ha passat el mateix. L'euro era un projecte que anava a portar prosperitat a tots els països i, clarament, ha fracassat ", raona Stiglitz, que ha visitat recentment Barcelona per donar una conferència al Palau Macaya de l'Obra Social la Caixa.

Per a l'economista, el "perillós" és el "descrèdit de les elits", fomentat per polítics com Trump i Le Pen quan proclamen que "les elits no saben res".

Què cal fer?

Stiglitz adverteix que aquest descrèdit "mina la fe i la confiança en les institucions", òrgans que considera que són "necessaris" per a que una societat funcioni.

Per al Nobel, una solució per a aquesta situació consistiria en potenciar els sistemes de "protecció social" en contra del proteccionisme que promouen Trump o Le Pen.

"Necessitem sistemes de bona protecció social. L'economia global imposa estrès sobre els individus. Els hem d'ajudar, però el proteccionisme no és el camí", justifica Stiglitz.

No obstant això, segons l'economista, aquest remei no passa per mesures com la renda bàsica, defensada per diversos moviments socials i acadèmics, ja que "no soluciona el problema" de l'actual crisi i "la gent vol treballar", i advoca perquè els governs han de tenir un "paper més actiu".