Sònia Farré (L’Hospitalet del Llobregat, 1976) no amaga el seu descontentament. L’ex-diputada al Congrés dels Diputats va presentar el dimecres, juntament amb una vintena de membres del corrent rupturista Desbordem, la seva dimissió dels òrgans de direcció de Catalunya En Comú en protesta pel rumb que, en la seva opinió, ha pres el partit. Farré va parlar amb Públic un parell de dies després de donar a conèixer la decisió en una carta pública on criticava el canvi de l’orientació política dels comuns. "És la primera entrevista i potser sigui l'única que doni sobre aquest tema", assegura.

Recapitulem. Quins motius us han portat a la dimissió?

Bàsicament tres: l’allunyament de l’ideari original, el tracte cap a les candidatures que consideràvem del canvi i l’inexistent paper dels òrgans de decisió, que es reuneixen, però no decideixen res.

Quan parleu d’allunyament de l’ideari original, a què us referiu?

Els Comuns eren una força de canvi, rupturista, que buscava treballar amb els moviments socials, però ha anat virant cap a una defensa de la tasca parlamentària, institucional i de participar només a algunes mobilitzacions, sense acompanyar els moviments socials. Es veu també en la política d’aliances, també amb els sindicats, com s’ha passat a donar suport als sindicats majoritaris i les accions que aquests promouen, i no als minoritaris.

En la qüestió nacional és molt evident. S’ha passat de parlar de "preses polítiques" a "líders polítics presos". O que, en comptes de demanar l’amnistia, es demani l’indult perquè és més fàcil d’aconseguir. Això sembla respondre a que hi ha gent que creu que deurien estar presos, quan nosaltres, això, i no en l’ideari sinó en els documents aprovats, havíem deixat molt clar que eren preses polítiques.

La tercera, que sovint és menys visible, però que no considerem menys greu, és l’economia. Dels pressupostos pactats amb el PSOE vam dir que eren "els més socials de la història" quan acumulaven més d’un 50% de retallades respecte al del 2009. A les comissions els diputats parlàvem d’uns pressupostos que presentaven uns tímids avenços, que apuntaven a unes línies a seguir, però no vam dir mai que fossin "els més socials de la història". O el fet de venir a trencar amb la Constitució i els tractats de la UE i acabar dient que volem treballar en el marc de la Constitució, que prioritza el deute, amb l’article 135. Una Constitució que la dreta ven com un text sagrat. Sembla que hem acabat comprant el relat que la Constitució no es pot modificar.

A les xarxes socials es parla de vegades de la influència d’ICV

És evident. Però més que una organització, és una cultura política. Gent d’ICV m’ha confessat que hi ha una cultura arrelada consistent en "guanyar batalles polítiques" internes. Això suposa un desgast polític constant. Aquesta cultura de desgastar el teu company per imposar les teves tesis polítiques no ha ajudat.
Han calat les tesis de Federalistes, on hi ha gent d’ICV, de Podem i d’EUiA. No només a la qüestió nacional, sinó sobre què s’ha de fer a les institucions o amb qui s’han de tenir aliances. Prioritàriament, amb el PSC. Ara s’ha demostrat que no venim a ser rupturistes, sinó a aliar-nos amb el PSC.

Per tant, es descarten aliances amb ERC i la CUP?

Ho veig molt complicat, especialment amb la CUP.

Però fa anys, quan van aparèixer les primeres candidatures municipalistes, sí que hi havia contacte

Des de Desbordem veiem que hi ha diferències, però també similituds i coincidències amb la CUP. Però s’ha convertit en una aliança tabú. En canvi, amb el PSC és inqüestionable.

La vostra decisió s’ha fet pública poc després de l’anunci que la direcció de Catalunya En Comú passaria a ser compartida entre Ada Colau, Jèssica Albiach i Candela López

Les nostres crítiques no s’adrecen contra ningú en concret. Però és significatiu que s’escullin tres dones que simbolitzen tres sensibilitats diferents: Barcelona En Comú, Podem i ICV. El nostre decàleg apostava per crear espais amplis per a la ciutadania i s’ha acabat prioritzant un repartiment de càrrecs en base a sensibilitats que es corresponen amb els partits polítics. No és una manera de treballar amb la que ens sentim còmodes.

Albano Dante-Fachin, Joan Josep Nuet i Elisenda Alamany, Marta Sibina... La vostra renúncia és un nou punt d’inflexió en la història dels Comuns?

Hem fet aquest pas després d’haver lluitat en els propis òrgans del partit. Allà hem vist que no s’han escoltat les nostres propostes ni les nostres crítiques. No sé si es tindrà en compte aquest toc d’atenció. Després de la dimissió em va trucar en Jaume Asens per valorar la situació. Un dia després de dimitir ens van escriure un correu i ens van trucar des del nucli, que és la part que dirigeix l’Executiva, per oferir-me anar a la llista de consens del Consell Nacional, cosa que crec que evidencia que no entenen o no volen entendre les crítiques, o les ignoren. Allò pel que vam dimitir abans d’ahir seguia vigent ahir. Tots els debats els hem tingut internament, malgrat no haver-hi espais per realitzar-los. Hem hagut de suportar molta tensió. No ha servit de res.

La resta, per tant, silenci.

Entenc que no ha sorprès ningú perquè no és nou. Les crítiques les vaig fer al grup parlamentari, les hem fet a l’Executiva...

Alguns dels casos que he esmentat abans han acabat amb la creació d’un espai polític propi. Ara tothom es pregunta què fareu a continuació...

A Desbordem hem començat a debatre quin és l’espai polític que cal a Catalunya, d’una manera tranquil·la i oberta. Ho anirem comunicant. Certament, hi ha dubtes que Catalunya En Comú Podem sigui aquest espai. Des d’Anticapitalistes igual. Apostem per una reestructuració de les esquerres que superi les forces existents, que s’ha demostrat que no estan funcionant.

Suposo que sou conscient que us acusaran de torpedinar la formació en el moment que està a punt d’entrar a un govern de coalició

Ens hem esperat a després de les eleccions per dimitir. No crec que se’ns pugui acusar de dinamitar l’esquerra quan hem estat respectuoses i no ho hem fet en una campanya amb la qual no estàvem gens d’acord.

Altrament, no es pot permetre que les esquerres siguin plurals en el silenci. Si no es generen espais de debat i decisió reals, no pot demanar-se a la gent que eternament calli. Una cosa que ens ha passat durant tots aquests anys és que sempre se’ns ha dit: "Espereu’" No pots estar esperant eternament.

Hi haurà qui dirà que és el mateix que amb el dret a l’autodeterminació, que es defensa en teoria, però a la pràctica es va posposant

Dir que el dret a l’autodeterminació és una cosa del PDeCAT, ERC o la CUP és ridícul. Era també la nostra bandera quan vam començar aquest projecte. L’hem regalada. Aquesta i moltes altres. A les eleccions del 2017 vam acordar que el lema "ni 155 ni DUI" no era encertat. A l’endemà es va utilitzar. Un exemple de la inutilitat dels òrgans de decisió.

Hi ha més veus que discrepen?

N’hi havia. Però molta gent s’ha anat cansant. Nosaltres hem aguantat molt de temps mentre altres companys han marxat de manera individual o col·lectiva, esgotades per la inutilitat dels òrgans o les formes als espais de militància. Hi ha  fins i tot actituds molt irrespectuoses en aquests òrgans. Com es pot ser un portaveu de la pluralitat si no l’estàs tractant bé al teu propi espai?

Heu valorat negativament l’acord de govern amb el PSOE

El considero un error. Es diu, de manera insistent, que cal entrar al govern perquè amb els pressupostos generals s’ha demostrat que no podíem aconseguir certes mesures. No és cert. Amb els pressupostos generals podíem haver-les aconseguit, però hauríem d’haver estat molt més bel·ligerants amb els incompliments del PSOE i no ho vam ser. Vam ser més eufòriques amb els pressupostos que el propi PSOE. Així és evident que no el forçaràs a fer coses.

Aconseguir mesures valentes que realment canviïn el sistema de veritat no ho farem des de la institució. Ho faràs des de la institució i amb la força del carrer. No sent soci minoritari del PSOE i deixant-li a la dreta i la ultradreta l’oposició en exclusiva. Menys encara parlant de "lleialtat" al mateix PSOE dels ERO, neoliberal, que defensa els tractats de lliure comerç... És el PSOE, ja el coneixem. I pel que fa a la dreta, no la combatrem deixant-li la crítica al PSOE quan faci les coses malament, que les farà, perquè ho hem vist moltes vegades.

S’aventura que amb Podemos al govern el carrer es buidarà de protestes

No és del tot correcte, això. Hi ha hagut un canvi de cicle. Ho podem veure amb l’ecologisme, el feminisme i, a Catalunya, a les protestes contra la sentència. La gent que surt a protestar és molt jove, molt més que la del 15-M. Són conscients que la seva situació no millorarà amb la política institucional, ho diuen molt clarament. És un jovent que no ha viscut el pas a l’austeritat, que no té edat per recordar-ho. Pel que han viscut saben que probablement no podran independitzar-se, que segurament hauran d’emigrar, que el planeta s’esgota, que a la política la gent s’acaba adaptant al discurs majoritari o a la institució.

No veure que la generació activista ja no és la del 15-M és haver-se instal·lat en un món completament aïllat, que és el de la institució. La teva preocupació no pot ser quines iniciatives parlamentàries faig sobre això que està passant al carrer, sinó com et relaciones amb aquest moviment i què pots arribar a fer gràcies a la seva empenta o què pots fer per ajudar-lo a mantenir aquesta empenta.