Público
Público

SONDEIG ELECTORAL La gestió del PP a Catalunya impulsa a Ciutadans i ERC creix després dels atemptats

Les últimes estimacions electorals de JM & A per Público pronostiquen un ascens meteòric de Ciutadans en unes generals, a l'arrabassar-li al PP a mitja Espanya els escons que depenen de les 'primes' previstes en els càlculs de la Llei d'Hondt. Però la dreta seguiria sense sumar majoria absoluta i ERC es convertiria en el primer partit de Catalunya.

Repartiment d'escons al Congrés dels Diputats, segons les estimacions de JM&A a setembre de 2017.

Un cop més, la gestió política prèvia i posterior a un gran atemptat terrorista ha influït en les tendències electorals dels votants, i aquesta vegada el vaivé demoscòpic s'aguditza encara més a causa de la qüestió catalana, que arribarà al seu zenit aquest proper octubre.

Segons l'avaluació ponderada de tots els sondejos realitzats en les últimes setmanes -que efectua periòdicament per Públic el gabinet de Jaime Miquel y Asociados mitjançant un meticulós desk research que obté estimacions fins del nombre total de vots per a cada partit-, els atemptats jihadistes a les Rambles i Cambrils han accentuat dos fenòmens que estan alterant el mapa polític: Ciutadans accelera el seu ja meteòric ascens (a canvi del PP) fora de Catalunya -on continua penúltim- i el sobiranisme català es consolida, amb Esquerra Republicana (ERC) col·locat com a primer partit de Catalunya i aconseguint els 11 escons al Congrés dels Diputats.

Les observacions de JM & A havien abans constatat (durant l'estiu) un gran avantatge d'ERC -arribant fins als 13 escons- sobre el PDeCAT del president Carles Puigdemont, però aquest ha remuntat després de la matança terrorista i ha contingut l'enfonsament de la seva formació, tot i que igualment perdria un escó i més de 50.000 vots, com es pot comprovar en aquesta taula completa dels resultats previstos, comparats amb els que es van obtenir en les últimes eleccions:

Tabla comparativa de los resultados estimados por JM&A para unas generales, calculados en septiembre de 2017, con los datos de las elecciones de 2016.

Taula comparativa dels resultats estimats per JM&A per unes generals, calculats a setembre de 2017, amb les dades de les eleccions de 2016.

El PNB tornaria a ser l'àrbitre i quedaria sota una gran pressió per no donar suport de nou als antinacionalistes

A la taula comparativa anterior queda patent la sagnia de votants del PP, que flueix cap a Ciutadans i cap a l'abstenció -que augmenta notablement amb gairebé un milió més d'electors desmovilizats-, amb el que es quedaria en només 114 escons. Al mateix temps que el PP s'enfonsaria per sota dels 6,5 milions de vots, Ciutadans superaria per primera vegada els 4 milions i arribaria als 56 escons. Així que la dreta seguiria sense aconseguir la majoria absoluta de 176 diputats i tornaria a quedar a mercè del suport del PNB, que es veuria sotmès a una enorme pressió per no tornar a donar el poder als partits antinacionalistes.

"Hem arribat al llindar on la LOREG [Llei Orgànica del Règim Electoral General] produeix resultats no desitjats", explica el mateix Jaime Miquel. "Que arribi un tercer amb potència suficient com per adjudicar-se les primeres de la Llei d'Hondt" que solen afavorir els grans partits en les circumscripcions amb pocs escons en joc. "Així, Ciutadans va treient totes les restes per fer-se amb escons, la majoria a costa del PP i algun a costa de Podemos".

La formació de Pablo Iglesias perd un total de set escons: dos d'ells a mans d'ERC a Catalunya, un que li pren el PNB a Euskadi, altres dos que li treu el PSOE a Andalusia i dos més que van a Ciutadans a Castella- la Manxa i La Rioja.

D'aquesta manera, se supera el punt d'inflexió en el que Ciutadans arrabassaria escons, sovint per uns pocs centenars de vots, a les províncies petites, creixent sobretot en els fins ara feus blindats del PP o del PSOE a Castella-la Manxa i Andalusia (on guanyaria 4 diputats en cadascuna), Castella i Lleó (allà pujaria 3), així com a Madrid, Aragó, Extremadura i Galícia (amb 2 més en cadascuna). Però també obtindria un escó més en altres cinc comunitats. Ciutadans aconseguiria així una important presència repartida per Espanya.

Un partit català fort a Espanya i feble a Catalunya

No obstant això, també es posa de manifest que Ciutadans és un partit d'origen català molt feble a Catalunya -queda penúltim, només per sobre del PP- i això indica que "la posició espanyola de Ciutadans i la seva actuació a Espanya són considerades negatives per molts catalans", subratlla Miquel. "Així que el seu ràpid creixement és paradoxal".

D'altra banda, "la base electoral de Ciutadans a Espanya té un component dominant que és del PP i no comparteix molt espai amb el del PSOE", continua Miquel. "Podríem parlar d'un 80/20. No obstant això, a Catalunya no és així: el component del PSC es pot dimensionar en un 40% i el del PP al voltant del 60%".

Ciutadans ocupa algun espai parlamentari a Catalunya perquè és català. Si no, estaria allà com al País Basc o Navarra, on no treu cap escó a les generals. I el seu gran ascens actual li donaria 2 escons a Galícia, però en les generals del 16 no va obtenir cap. A les Balears només va treure un.

Perquè la qüestió catalana marca les actuacions dels partits i les respostes de l'electorat, tot i que l'últim Baròmetre del CIS (al juny) va mostrar que el desafiament sobiranista a Catalunya no és una preocupació prioritària de la ciutadania. El que sí que ha provocat una important sacsejada electoral allà han estat els atemptats jihadistes.

Puigdemont i els seus col·laboradors han capitalitzat la gestió després dels atemptats mentre ERC quedava en un segon pla

Els catalans s'han sentit molt orgullosos de l'actuació de les forces policials, de totes elles però especialment dels Mossos d'Esquadra, i això ho han capitalitzat Puigdemont i els seus col·laboradors més pròxims, mentre el líder d'ERC, Oriol Junqueras, quedava molt en segon pla. Això ha donat un gir a la tendència de vot anterior, quan qualsevol iniciativa del procès sobiranista la rendibilitzava electoralment Junqueras encara que procedís del PDeCAT.

Una bona part de la tremenda caiguda del PP -que perd gairebé milió i mig de vots respecte a les últimes generals- té a veure amb la situació actual d'incertesa sobre Catalunya. "Hi havia un electorat del PP desmobilitzat que s'incorpora ara a Ciutadans. Ja li havia tret mig milió de votants al PP, però ara la transferència de vots suma gairebé 900.000", precisa Jaime Miquel. "En realitat, la caiguda del PP és de fidelitat de vot: altres 900.000 es queden en l'abstenció. I la major part són els que veuen que tot això és un disbarat".

Per tant, és la deixadesa de responsabilitat del govern de Rajoy en la gestió política respecte a Catalunya la que està impulsant l'ascens de Ciutadans. I les autèntiques perspectives electorals a mig termini no es poden definir fins que no passin els dies següents al 1-0 i el que Miquel anomena "els successos d'octubre".

"Els successos d'octubre són de plom: no es pot veure res del que hi ha darrere d'ells", adverteix Miquel. "Però després d'octubre finalitza una cultura política: la de la no negociació, el no reconeixement, el no enteniment. Aquests successos són aliens a les nostres normes de convivència UE (Unió Europea). Absolutament aliens". Així que totes les previsions demoscòpiques poden canviar en només un mes.

¿Te ha resultado interesante esta noticia?