El conseller d'Exteriors, Bernat Solé, ha negat aquest dilluns al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que participés en l'organització del referèndum de l'1-O quan era alcalde d'Agramunt (Urgell). En el judici contra ell per desobediència Solé ha dit que va participar en un debat en un local municipal com a representant polític, però no pas com a alcalde. També ha dit que no va cedir l'escola per fer la votació, però sí que va intentar que si venia la Guàrdia Civil no s'amaguessin les urnes al centre, perquè l'actuació policial no danyés l'edifici.

Solé, però, sí que ha defensat l'1-O a preguntes de la Fiscalia, amb l'argument que "el ciutadà sempre ha de poder exercir el seu dret a vot". El ministeri públic demana una condemna d'un any i mig d'inhabilitació del conseller com a càrrec públic, a més d'una multa de 24.000 euros, en entendre que sí que va promoure i afavorir la votació de l'1-O, suspesa pel Tribunal Constitucional.

La Fiscalia basa la seva acusació principalment en dos articles a la revista municipal Sió, elaborada per voluntaris, on s'explicava que Solé va participar en un debat públic on va animar els ciutadans a votar, i que l'1-O va anar a l'escola on es feia la votació. Això ha estat acceptat per Solé i pels autors dels articles, però l'acusat ha rebutjat la interpretació que en fa el ministeri públic.

El 7 de setembre del 2017 Solé va promulgar un decret d'alcaldia donant ple suport al referèndum, després que el Parlament aprovés la seva convocatòria, però no ordenava res concret, sinó que era una "mera adhesió política". La delegació del govern espanyol a Catalunya va advertir tots els alcaldes que havien d'intentar impedir la votació, arran de la suspensió decretada pel Tribunal Constitucional, advertiment que Solé va rebre el 12 de setembre, però només va rebre l'advertència sobre la suspensió provisional del decret de normes complementàries, no pas de la llei del referèndum.

El 25 de setembre Solé va participar en un acte sobre el referèndum organitzat al Casal Agramuntí, de titularitat i gestió municipal. Solé ha dit que hi va participar com a representant d'ERC i JxSí, no pas com a alcalde, ja que no es va convidar cap altre grup municipal. De fet, segons ell, no es va parlar de la logística del referèndum ni d'Agramunt en concret. Ell va defensar el dret a vot. A

L'AFA del CEIP Macià Companys, de titularitat municipal, va organitzar activitats lúdiques el dissabte 30 de setembre a la tarda per mantenir oberta l'escola fins l'endemà. Solé ha dit que no va cedir l'escola però admès que va anar diversos cops a l'escola el mateix diumenge 1 d'octubre per comprovar com estava la situació. 

El conseller ha arribat a les portes del tribunal acompanyat de membres del Govern i dels partits i entitats independentistes, entre els que es destacaven el vicepresident amb funció de president, Pere Aragonès, i el president del Parlament, Roger Torrent, ambdós del seu mateix partit (ERC). En declaracions als mitjans, Aragonès ha assegurat que Solé "avui està acusat de ser un bon alcalde, un gran alcalde, i per això estarem al seu costat i al costat dels represaliats". I ha afegit que la d'aquest dilluns és una "nova causa repressiva i arbitrària" que demostra la "deriva antidemocràtica i d'involució dels poders de l'Estat".

En una línia similar, Roger Torrent ha afirmat que Solé és jutjat "per haver estat al costat dels seus veïns i veïnes i haver estat al costat de la democràcia", mentre que el vicepresident d'Òmnium Cultural, Marcel Mauri, considera que el judici demostra que "els tentacles dels poders de l'Estat i la voluntat de perseguir la dissidència política segueix". També ha defensat que l'amnistia és "l'única forma possible d'acabar amb la persecució política" i ha insistit que l'autodeterminació "no serà mai un delicte".