Una pluja de tons grocs ha posat color, aquest dijous , a una Brussel·les que s'ha llevat coberta per una tupida capa de núvols. Segons la policia belga, uns 45.000 catalans han participat en la manifestació que, sota el lema Wake up Europe (Desperta, Europa) ha recorregut una part del que es coneix popularment com a Barri Europeu de la capital belga, on es troben la majoria d'institucions de la Unió Europea. La manifestació, convocada per l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) i per Òmnium Cultural, ha volgut fer arribar al centre polític d'Europa un triple missatge: la denúncia de la "manca de democràcia" a l'estat espanyol, l'exigència de l'alliberament dels presos polítics catalans que continuen en centres penitenciaris de Madrid, i el suport al president Carles Puigdemont, destituït el 28 d'octubre amb l'aplicació per part del Partit Popular de l'article 155 de la Constitució espanyola.

Els manifestants, arribats a Bèlgica per terra i per aire, des de Catalunya però també de països fronterers com França i Alemanya on alguns han hagut d'allotjar-se, s'han anat concentrant ja abans de les deu del matí a l'extrem oriental del Parc de Cinquantenari. Darrera del gran arc del mateix nom, inaugurat el 1880 per commemorar els 50 anys de la independència de Bèlgica, milers de manifestants embolcallats en senyeres i estelades, molts d'ells també amb alguna peça de roba de color groc, han esperat entre càntics que es donés el tret de sortida a la manifestació.

La massiva assistència ha obligat la policia a modificar lleugerament el recorregut que inicialment s'havia previst. Aquesta circumstància ha fet que l'inici de la marxa s'endarrerís prop de mitja hora, fins a les 12h. La comitiva l'han encapçalat en el seu inici la secretària general d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), Marta Rovira, el portaveu d'Òmnium Cultural, Marcel Mauri, i el vicepresident de l'Assemblea Nacional Catalana, Agustí Alcoberro, així com també Antoni Castellà, per part de Demòcrates de Catalunya; Gabriel Rufián, diputat d'ERC al Congrés; Marta Pascal, coordinadora general del PDeCaT, i Elsa Artadi, directora de campanya de Junts per Catalunya, entre d'altres representants polítics.

Posteriorment s'han incorporat a la comitiva Puigdemont, els quatre consellers que, com el mateix president, es troben a Brussel·les des del 30 d'octubre, i el seu predecessor a la Generalitat, Artur Mas. La imatge destacada de la capçalera l'han ofert Puigdemont i la candidata d'ERC a les eleccions del pròxim dia 21, Marta Rovira, que s'han manifestat colze a colze. Entre tots ells portaven la pancarta amb les frases Europe wake up! i Democracy for Catalonia.

Ha calgut més d'una hora de recorregut per arribar a la plaça Jean Rey, a tocar del Consell d'Europa. Un lleuger però persistent plugim no ha remullat les energies dels centenars de persones que esperaven l'arribada de la comitiva: els crits de "Puigdemont és el nostre president” han rebut un Puigdemont visiblement emocionat, vestit amb un abric fosc sobre el qual destacava la bufanda groga.

Com ha succeït en els nombrosos actes públics organitzats per l'ANC i per Òmnium Cultural, la participació dels voluntaris ha estat imprescindible per a mantenir l'ordre, amb consignes com "Tots a la vorera que ve la capçalera”.

L'hora de les paraules

L'últim acte de la manifestació han estat els parlaments que s'han fet des de la plaça Jean Rey, i per als quals els oradors han utilitzat fins a cinc llengües, amb la voluntat inequívoca i ja coneguda de fer arribar el missatge arreu del continent. A l'inici de l'acte s'ha escoltat l'himne d'Europa, en mig d'un respectuós silenci per part dels manifestants. Algunes de les pancartes que s'han pogut llegir portaven igualment missatges clars cap a les institucions europees, amb lemes com "Espanya recompensa la UE pel seu silenci", "Europa té presoners polítics" o "Shame on Europe" (Vergonya, Europa).

Respectuoses han estat també les diverses proclames fetes per part dels oradors, que no s'han estalviat tot i això certa duresa per qualificar l'actuació que fins ara han tingut les institucions europees en relació amb el cas català.

Per part d'Òmnium Cultural, Marcel Mauri ha recordat que Catalunya ha mirat històricament cap a Europa com a garantia de democràcia i diàleg, alhora que ha demanat a les institucions del continent que "despertin" i reaccionin davant la situació política que viu Catalunya. El portaveu d'Òmnium ha reclamat a més "respecte" per les decisions polítiques del poble de Catalunya i ha destacat que la d'aquest dijous ha estat la manifestació més gran que s'hagi fet fins ara a Brussel·les. També la consellera d'Ensenyament, Clara Ponsatí, ha volgut adreçar-se a les autoritats europees en un to pedagògic, de mestra, dient-los que "no estan prou atentes" al que passa a Catalunya, i que "els catalans tenim dret a la llibertat". Per la seva banda, Agustí Alcoberro s'ha permès una llicència poètica en fer referència a les estrelles, de color groc, de la bandera europea.

Precisament han estat diverses les procedències europees d'alguns diputats i parlamentaris, vinguts de països com Eslovènia ("Catalunya té el mateix dret que nosaltres reclamàvem abans de ser independents"), Gal·les ("Nosaltres no guardarem silenci respecte al què passa a Catalunya") o de la pròpia Bèlgica ("La independència és un dret que tenen tots els pobles d'Europa, Catalunya té una posició forta i no ha de tenir por").

Tant Marta Rovira com el conseller de Sanitat, Antoni Comín, han volgut destacar en els seus respectius parlaments que el procés que viu Catalunya pot ser llarg i dificultós, donant a entendre que les eleccions del dia 21 no seran probablement una estació d'arribada. Rovira ha llegit a més un missatge d'Oriol Junqueras en que el vicepresident ara empresonat reclama voluntat de resistència: "no defallirem mai". Ha aprofitat a més per fer campanya, advertint que dijous 21 tothom ha d'anar a votar amb el mateix esperit que l'1 d'octubre passat i advertint que si guanyen les forces espanyolistes "destruiran el model de país, es carregaran tots els consensos socials, l'escola catalana i la televisió púbica". Comín, per la seva banda, ha tornat a defensar la necessitat d'un "pacte de reciprocitat", un acord de confiança mútua entre els responsables polítics i el poble de Catalunya per tal que tots "segueixin endavant per dur i difícil que sigui el que vingui".

El president Puigdemont ha posat punt i final als parlaments recordant als assistents a la manifestació que "avui hem escrit una altra pàgina en la història d'Europa". En el seu discurs ha volgut destacar que "hi ha una Europa en construcció que se sembla molt a la Catalunya que volem fer" alhora que ha mostrat la seva alegria pel suport rebut proclamant que "la Catalunya que ha recorregut mitja Europa és la millor cara del continent". Tampoc no s'ha estalviat certa crítica a la manera com la UE ha gestionat fins ara, oficialment, la situació política que es viu a Catalunya, en la frase "Europa ha de consultar els seus ciutadans, i ha de poder dir a un dels seus estats membres: així no".