El camí de la sobirania política comença amb l’assoliment de la capacitat de finançar el deute de manera autònoma. Aquesta és la premissa amb la qual treballa la Generalitat de Catalunya per desvincular-se del Fons de Liquiditat Autonòmica (FLA) i finançar-se als mercats l’any 2020. El secretari d’Economia del Govern, Albert Castellanos, ha anunciat que el govern està considerant tornant a sortir als mercats financers. Tot i que perquè això passi, s’han de complir una sèrie de condicions, com quadrar el dèficit, contenir la despesa i reestructurar el deute, que ara representa el 300% dels ingressos.

L’objectiu de govern català és dependre menys del FLA per motius polítics, més que financers. Amb aquesta autonomia, la Generalitat tindria més sobirania econòmica i fiscal. Castellanos recorda que en aquests moments, tres quartes parts del deute de l'executiu català es troba en mans del Govern central. Les previsions del Govern de la Generalitat són tancar l’any amb un dèficit del 0,4%.

El finançament extern, millor que l’intern

“El FLA és un mecanisme absurd, que fa que Catalunya hagi de tornar els interessos d’uns diners que en realitat són seus”. Aquesta és la definició del catedràtic d’Economia de l’IQS Santiago Niño Becerra, qui afegeix que Catalunya aconseguiria més fàcilment la sobirania si se suprimís el dèficit fiscal de més de 16.000 milions d’euros. En aquest sentit, Albert Castellanos anuncia que la Generalitat demanarà al Govern de l’Estat la reestructuració del deute. “No sabem sota quina fórmula, però està clar que se’ns ha de reconèixer l’infrafinançament etern que patim”.

Castellanos insisteix en el fet que l’endeutament de Catalunya no és fruit de la mala gestió dels comptes, sinó per les desigualtats que genera l’actual sistema de finançament. Niño Becerra exemplifica aquesta idea amb les balances fiscals d’altres comunitats autònomes. “A Extremadura, el superàvit suposa un 17% del PIB i a Astúries un 14%”. Per l’economista, el fet que Catalunya s’estigui plantejant acudir als mercats exteriors és una bona notícia perquè “vol dir que ha crescut i s’ho pot permetre”.

Niño Becerra defensa la necessitat que el govern espanyol atorgui a Catalunya un sistema de finançament diferenciat, com el d’Euskadi o Navarra, “perquè seria el primer interessat, ja que li convé més que les comunitats es financin amb deute extern, millor que amb intern. El catedràtic assegura que “acomplir el dèficit és fàcil, ja que només cal aplicar retallades, però resulta més difícil fer-ho amb una economia sanejada”.

L’economia, per davant de la política

“Catalunya té una economia que permetria la sobirania fiscal”, indica Niño Becerra. Per això, considera que és només qüestió de mesos que la Generalitat disposi d’un nou model de finançament. La raó la troba en què aquesta situació també afavoriria al Govern central. El Govern català és més prudent i assegura que l’objectiu es planteja per l’any 2020 perquè “abans és impossible per la llei d’estabilitat pressupostària”. De moment, fins l'agost, l’economia catalana va tenir un 0,07% de superàvit, xifra que serviria per superar una de les condicions per sortir al mercat a finançar el deute.

Amb l’objectiu de complir amb el dèficit del 0,4% del PIB, la Generalitat de Catalunya va presentar a principis d’octubre un ordre de tancament comptable adreçat als diferents departaments. De fet, les dades de la Conselleria d’Economia indiquen que l’economia catalana va moderar el seu creixement durant el tercer trimestre de l’any, augmentant un 2,7% durant l’últim any i un 0,6% entre juliol i setembre.

La Generalitat precisa que “es manté el patró de creixement equilibrat aconseguit després de la crisi”. L’augment del PIB de Catalunya se situa dues dècimes per sobre del de la resta de l’Estat i un punt per damunt de la mitjana de la zona euro. La caiguda de la riquesa s’ha produït per la pèrdua del dinamisme industrial, que ha passat d’una pujada del 4,3% durant el segon trimestre de l’any al 2,7% del tercer.

Governar "econòmicament"

En el seu darrer informe de conjuntura, la Cambra de Comerç de Barcelona preveu que enguany i l’any vinent el PIB de Catalunya continuarà creixent per sobre del conjunt de l’Estat. El seu president, Miquel Valls, destaca que el sector industrial ofereix un comportament superior a la resta de l’Estat espanyol, mentre que l’evolució del comerç i del turisme són pitjors.

Una de les preocupacions de la Cambra de Comerç és que no hi hagi pressupostos ni a Catalunya ni a l’Estat. “Seria un risc perquè és el marc que tenim les empreses per adoptar decisions”. Per aquest motiu, Valls exigeix al Govern de la Generalitat que “governi econòmicament”. A més, reclama una revisió del pla d’infraestructures perquè no s’incrementin els costos logístics de les empreses.

Tal com assegura l’economista Santiago Niño Becerra, l’economia sempre va per davant de la política. En aquest cas, l’expert creu que la bona marxa de l’economia catalana anticipa canvis en el sistema polític que permetin un nivell més alt de sobirania fiscal i política. Niño Becerra considera que la mesura beneficiaria l’administració autonòmica i l’estatal.