Un canvi climàtic del qual ja se'n perceben uns impactes que van a més i la sequera històrica que pateix Catalunya des de fa tres anys estan provocant que s'abandonin projectes a nivell nacional o local o, com a mínim, que cada vegada siguin més qüestionats. Fonamentalment perquè comporten un ús intensiu de recursos, com l'aigua, que totes les previsions apunten que seran més escassos les properes dècades.

La renúncia a la candidatura per organitzar els Jocs Olímpics d'Hivern seria l'exemple més recent i emblemàtic, però us oferim un llistat en què també apareixen el Hard Rock, el projecte d'acollir la Ryder Cup de Golf o una piscina d'onades a Sabadell, entre d'altres.

Els Jocs Olímpics d'Hivern

El passat 30 de desembre el Govern va confirmar la renúncia definitiva a presentar candidatura per acollir els Jocs Olímpics d'Hivern al Pirineu. El projecte feia anys que s'arrossegava i havia generat un fort debat polític, territorial i ambiental, amb defensors i detractors a tots els nivells. A nivell institucional, va quedar molt tocat arran de les diferències amb el Govern de l'Aragó, que van impossibilitar una candidatura conjunta, l'opció que defensava el Comitè Olímpic Espanyol (COE).

A partir d'aquí, l'executiu d'Aragonès va assegurar que mantenia el projecte, aquest cop en solitari. La realitat, però, és que va perdre força i després que el Comitè Olímpic Internacional (COI) adjudiqués l'edició del 2030 als Alps francesos i la del 2034 a Salt Lake City (Estats Units), el Govern va tirar la tovallola.

Entre els arguments per fer-ho, la secretària del Departament d'Acció Climàtica, Anna Barnadas, va citar la sequera i un canvi climàtic que faran reduir la quantitat de neu al Pirineu català i, per tant, converteixen en "molt difícil" que un esdeveniment d'aquest tipus "pugui celebrar-se en unes latituds com Catalunya".

El complex d'oci i del joc Hard Rock

Novament d'actualitat per la negociació dels pressupostos del Govern d'aquest 2024, el gran centre turístic i de casinos Hard Rock és el paradigma de macroprojecte que s'eternitza en el temps sense que, de moment, arribi a materialitzar-se.

Amb un origen que es remunta al 2012 i a l'empresari valencià Enrique Bañuelos, el PSC reclama al Govern que el desencalli per donar-li el seu "sí" als comptes. En canvi, En Comú Podem ha fixat justament com a línia vermella per recolzar els comptes que no s'avanci en el complex turístic del Camp de Tarragona, que veu insostenible en un context de sequera i canvi climàtic.

Justament aquest és un dels arguments del rebuig al projecte que des de sempre manté la CUP i la plataforma opositora, Aturem Hard Rock. Segons el propi Govern, si s'arriba a materialitzar el complex comportarà un consum d'aigua superior al milió de metres cúbics l'any, una xifra que els opositors veuen totalment desmesurada en un context de sequera que el canvi climàtic pot normalitzar els propers anys. De moment, però, el projecte segueix oficialment viu, si bé ni tan sols se n'ha aprovat el pla urbanístic per fer-lo possible.

El Surf City, la piscina d'onades de Sabadell

A finals de desembre, fa menys d'un mes, l'Ajuntament de Sabadell va enterrar el Surfcity, el projecte d'iniciativa privada per fer una piscina d'onades en uns terrenys públics de la ciutat vallesana. Des del minut zero, la proposta havia generat un fort rebuig d'entitats ecologistes i de part de l'oposició sabadellenca, com ara ERC, els comuns o la Crida -on hi ha la CUP-.

Per al consistori que lidera la socialista Marta Farrés ara "no es donen les condicions" per continuar la tramitació del projecte, fonamentalment per la situació de sequera prolongada i les restriccions d'aigua que comporta. Amb una inversió prevista de 14 milions de caràcter privat, el complex s'havia d'ubicar molt a prop del riu Ripoll i havia de comptar amb dues piscines, la principal de 140 metres de llarg i 35 d'ample, amb capacitat per generar onades de 2,4 metres d'alçada.

Seu de la Ryder Cup de Golf

A principis d'agost de l'any passat, va transcendir que el Govern s'oposava a què Catalunya es convertís en la seu de la Ryder Cup de Golf del 2031, una competició que enfronta les seleccions dels millors jugadors europeus i estatunidencs. La raó és que el projecte comportava la construcció d'un tercer camp de 18 forats a Caldes de Malavella (la Selva), a banda d'un hotel i apartaments.

Directament, la Generalitat el va veure com un pla "especulatiu" i des del Departament de Presidència es va apuntar que "no construirem un nou camp a Catalunya. N'hi ha molts [92 en total], no és el nostre model i estem en plena sequera".

Des d'aleshores s'han mogut algunes coses i ara mateix no es pot descartar amb la mateixa rotunditat que Catalunya sigui la seu de la competició. La clau és que els organitzadors s'obrin a celebrar-la en les instal·lacions ja existents a Caldes, és a dir, sense construir un tercer camp de golf.

Les pistes de gel nadalenques

El passat 13 de desembre, el Patronat de la Fira de Girona va anunciar que finalment no instal·laria una pista de gel durant les festes nadalenques. La raó era mostrar "compromís i exemplaritat" davant la situació de preemergència per sequera de la ciutat.

La realitat és que els darrers anys han proliferat les pistes de gel nadalenques en desenes de municipis catalans. Si bé encara n'hi ha forces que es mantenen, la situació ha començat a canviar últimament, sobretot arran de la sequera persistent. Des de la substitució del gel per pistes de material sintètic, que són més econòmiques i sostenibles en no necessitar aigua, a la renúncia a posar un equipament d'aquest tipus, cosa que han fet ciutats com Reus, Terrassa, Sant Andreu de la Barca o Palafrugell, entre d'altres.

En qualsevol cas, ja és un fet que si un municipi decideix posar-ne una, rebrà crítiques per una aposta energèticament i ambientalment molt qüestionable, com li ha passat a Sant Feliu de Llobregat, que l'ha estrenat en les recents festes.

Les noves piscines de Gavà

Justament aquest proper dissabte hi ha convocada una mobilització per mostrar el rebuig ciutadà que genera el projecte de construir un complex de quatre noves piscines a Gavà (Baix Llobregat) en un context de sequera. En concret, la marxa la impulsa la plataforma Aturem el Pla de Ponent, que s'oposa a un macroprojecte urbanístic aprovat fa més de 15 anys i que pot suposar la construcció de gairebé 5.000 nous habitatges a la ciutat.

En aquesta ocasió, però, a banda de reiterar el rebuig al Pla de Ponent -que ha unit diverses generacions d'activistes de la ciutat i del sud de la comarca-, la manifestació també servirà per protestar contra la idea de construir una nova estació de Rodalies, que s'ubicaria a tot just uns dos km de les actuals de Gavà i de Castelldefels, i contra el complex de piscines previst a la zona de Ca n'Horta.

Amb la voluntat d'enllestir-lo abans que el 2027 culmini l'actual mandat municipal, el govern local -en mans del PSC- va escollir al setembre la proposta arquitectònica guanyadora per tirar endavant el complex, que preveu quatre piscines, una de les quals olímpica. Els ecologistes denuncien que "la construcció implicaria la destrucció de l'entorn històric de la Masia de Ca n'Horta, del segle XVII" i recorden que la ciutat va deixar de comptar amb una piscina pública descoberta perquè l'Ajuntament "va decidir tancar-la i edificar pisos".

El biollac d'Igualada

Tanquem la llista amb un setè projecte, que en aquest cas sí que ha tirat endavant, però ho ha fet acompanyat de molta polèmica i, justament, incomplint el Pla de Sequera. És l'anomenat biollac, una llacuna artificial de gairebé 1.600 metres quadrats que s'ubica al Parc Central d'Igualada (Anoia). El biollac és un dels elements que es van incorporar en les recents obres de l'espai, que van culminar-se durant l'any passat, amb un cost d'1,3 milions.

El projecte, però, va estar envoltat de crítiques pel consum d'aigua que suposa i més en una època de sequera. La plataforma Aigua és Vida o la CUP-Poble Actiu van estar entre les entitats i partits que més van atacar un "espai inventat, prefabricat i artificial", en una ciutat que compta amb un riu, l'Anoia, que sí que és natural.

Paral·lelament, al maig va saber-se que l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) havia denunciat l'Ajuntament d'Igualada per incomplir el pla de sequera, justament per haver omplert d'aigua aquest llac artificial el novembre del 2022, una pràctica que ja estava prohibida en aquell moment.