Hi ha molt en joc en la decisió que els 31 magistrats de la Sala Tercera del Tribunal Suprem han de prendre aquest dilluns sobre l'aplicació de l'impost d'actes jurídics documentats (AJD) a les hipoteques per comprar habitatges: diners, molts diners; les expectatives de rescabalament de milers de famílies, eventuals conseqüències econòmiques d'impacte sever per a la banca i les comunitats autònomes, i, també, almenys en part, la imatge dels tribunals davant la societat i la confiança que els ciutadans tenen en ells.

Si en alguna cosa va encertar el president de la Sala del Contenciós, Luis Díez-Picazo, quan va decidir convocar un ple per decidir si es manté la nova jurisprudència sobre l'AJD, que estableix la sentència del 18 d'octubre en què quatre jutges van anul·lar un article del reglament que el regula per eximir del seu pagament els hipotecats i atribuir-lo als bancs, va ser a dir que la decisió té una "enorme repercussió econòmica i social". Com la tindrà, sigui quin sigui, el criteri que els magistrats estableixin aquest dilluns.

Quines sortides té el Suprem?

Bàsicament són cinc: ratificar la nova línia jurisprudencial, revocar i tornar a la situació anterior argumentant que la llei segueix assenyalant a l'hipotecat com a pagador, traslladar l'assumpte a l'executiu i / o el legislatiu reclamant una nova norma que aclareixi la incongruència, establir unes noves regles d'aplicació de l'impost d'ara en endavant i / o determinar fins a quina data poden els ciutadans reclamar la devolució del tribut, ja siguin quatre anys o 23. Qualsevol d'aquestes sortides provocarà perjudicis o beneficis a les parts interessades en l'assumpte.

Quants diners hi ha en joc?

No hi ha una estimació de quant recapten les comunitats autònomes per l'AJD, ja que els seus sistemes informàtics no el discriminen de l'ITP (Impost de Transmissions Patrimonials), que es liquida de manera simultània, ni tampoc diferencien els tipus d'operació que obliguen a pagar-lo.

Les últimes dades oficials d'Hisenda, recollides en la seva Memòria de l'Administració Tributària de 2015, indiquen que aquell any els ingressos van ascendir a 1.785 milions d'euros i l'anterior a 1.559. No obstant això, no tots aquests diners estan en joc, ja que aquestes xifres inclouen altres conceptes com ampliacions de capital, constitució de societats o inscripcions de noves finques, entre d'altres.

L'agència de qualificació Moody 's ha estimat en 640 milions anuals el cost anual i en 2.300 la recaptació dels últims quatre anys (va arribar a parlar-se de 4.000). La dels 19 anteriors, que inclouen el període de la bombolla immobiliària, dispararia les quantitats, a les quals, a més, podrien aplicar-s'hi interessos.

Què es juguen els hipotecats?

La possibilitat de recuperar diversos milers de milions d'euros, en quotes de fins a 5.000 euros per família en general, i / o d'estalviar-se'ls en el futur. Aquestes són les expectatives que va generar la sentència.

Les comunitats autònomes porten 23 anys cobrant-los entre el 0,5% i l'1,5% del valor de les hipoteques per adquirir habitatges. No obstant això, el Suprem ha anul·lat l'article del reglament de l'AJD que els assenyalava com a "subjecte passiu" d'aquest impost en estimar que qui hauria d'assumir el pagament és el banc per ser "l'únic interessat" en escripturar la hipoteca, ja que "només mitjançant aquesta inscripció "adquireix el dret a executar en cas d'impagament la casa que avala el préstec.

De la decisió del Suprem depèn que deixin de pagar-lo, que comencin a cobrir a mitges amb l'entitat financera (si estima que tots dos es beneficien de la escripturació) o que puguin recuperar el desemborsat per aquest tribut, ja sigui en els últims quatre anys o en els 23 que porta aplicant-se.

La decisió també afecta els que subscriguin hipoteques en el futur, tant pel pagament de l'impost com per les mesures que adopti la banca per minimitzar els efectes en els seus comptes d'un nou escenari. Diverses entitats ja han confirmat que si pugen els seus costos els repercutiran en els seus clients, ja sigui via comissions o via interessos.

Què es juga la banca?

Un dineral, encara que l'efecte en els seus comptes de resultats dependrà de la sortida per la qual opti el Suprem. Si no hi ha retroactivitat i es veuen obligats a pagar a partir d'ara l'impost, o la meitat, el més probable, tal com han anat admetent extraoficialment, és que els bancs optin per carregar aquests costos a les hipoteques. Això suposaria un gir radical en la seva actual política comercial, en la qual, en plena guerra hipotecària, estan reduint els tipus d'interès i les comissions (gairebé cap aplica ja la d'obertura, de l'1%) per guanyar clients.

Si n'hi ha i els hipotecats adquireixen el dret a recuperar allò pagat, amb independència del termini que s'estableixi, la cosa pot complicar-se per a les entitats financeres, ja que hi ha la possibilitat que les comunitats autònomes els reclamin les mateixes quantitats que elles vagin retornant als ciutadans. Això, sempre que el Suprem mantingui la tesi que els bancs són "l'únic interessat" en l'acte administratiu que genera el pagament de l'impost, el que generaria una nova batalla judicial que acabarà passats uns anys al Suprem.

No obstant això, l'efecte d'aquesta mesura en els seus comptes seria relatiu i dependria del termini de retroactivitat. Només els sis principals bancs espanyols van obtenir en els nou primers mesos d'aquest any uns beneficis nets que multipliquen per vint l'estimació anual de Moody 's (13.309 milions per 640) i que són sis vegades els 2.300 que els suposaria haver de cobrir el pagat en els últims quatre anys.

Les entitats financeres ja han patit efectes negatius per la sentència del Suprem que es revisa aquest dilluns, que va provocar el mateix dia de la seva publicació una caiguda de la cotització borsària de més de 5.400 milions d'euros. Dels principals bancs espanyols, només el Santander havia superat aquesta situació al tancament del mes d'octubre, quan guanyava un 2,1% respecte al tancament de l'18 d'octubre. Sabadell i Caixabank estaven 1,3 punts per sota; Bankinter, 1,1; BBVA, 3,5, i Bankia, 6,07.

Què es juguen les comunitats autònomes?

Un altre dineral, de la mateixa quantia que la banca i els hipotecats, i que en aquest cas comporta el risc que l'impacte de les eventuals devolucions de l'impost afectin la seva estabilitat pressupostària i als objectius de dèficit, ja sigui per deixar d'ingressar 640 milions a l'any o per haver de tornar 2.300 o més mentre litiga amb les entitats financeres, si el Suprem obre aquesta porta, per recuperar-los.

En el cas dels governs autonòmics, els tres dubtes que esperen que resolgui el Suprem consisteixen en si han de tornar el cobrat als hipotecats i amb quin termini de retroactivitat, si després poden reclamar aquestes mateixes quantitats a la banca i, finalment, qui i com liquida l'impost a partir d'ara.

Què es juga el Suprem?

Bàsicament, la seva pròpia imatge i la confiança en els tribunals dels ciutadans, que fa menys de dos anys van veure com el Tribunal Europeu de Justícia corregia la sala civil i ordenava la retroactivitat total per a les reclamacions per clàusules sòl després que el Suprem les hagués limitat a partir de maig de 2013 en considerar que ampliar aquest termini comportava un risc sistèmic per al sistema financer espanyol.

El president del Suprem, Carlos Lesmes, es va referir fa uns dies al ple de la Sala Tercera com "un control de danys", mentre que l'associació Jutges i jutgesses per a la Democràcia va considerar "intolerable que una sentència de la Sala Tercera del Tribunal Suprem vetllant pels interessos de la ciutadania es revisi pels interessos de la banca".