Les societats d'inversió col·lectiva de capital variable, les cèlebres sicav, han guanyat més de 2.700 milions d'euros en els últims cinc anys, segons les dades que obren en poder de la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV). No obstant això, els impostos que han pagat per aquests beneficis no arriben a 50 milions, gràcies als beneficis fiscals que gaudeixen i que els han convertit en el vehicle d'inversió preferit per les grans fortunes espanyoles.

A finals de 2018 encara hi havia al nostre país 2.712 sicav, amb un patrimoni conjunt de 27.835,9 milions d'euros i 416.029 socis, encara que en els últims temps aquestes societats han experimentat una certa reculada, que es va accentuar amb l'arribada al poder de Pedro Sánchez el juny de 2017, amb el suport de formacions polítiques partidàries de suprimir-les o almenys reduir els seus privilegis.

L'any passat no va ser bo per a elles, perquè van tancar l'exercici amb unes pèrdues de 2.286,4 milions d'euros, a causa del mal comportament de la majoria dels mercats en què tenen les seves inversions, bàsicament com a conseqüència de les incerteses generades per la política comercial de Donald Trump. Però si es fa balanç dels cinc anys transcorreguts des que Espanya va començar a entrellucar la recuperació, els resultats mostren un caire molt diferent.

Les sicav van guanyar diners tant el 2014, com el 2015, 2016 i 2017; en concret, 5.023,9 milions d'euros abans d'impostos, per la qual cosa el saldo del quinquenni va ser positiu en 2.737,5 milions, sempre segons les dades que figuren als registres de la CNMV. Això suposa una rendibilitat financera acumulada pròxima al 10%.

El principal avantatge fiscal de les sicav és que els seus beneficis tributen per l'Impost de Societats a l'1%, en comptes del tipus general del 25%, i això fa que paguin molt poc quan cada any arriba l'hora de retratar-se amb Hisenda, comparat amb la resta de les empreses. La seva contribució conjunta a les arques públiques entre 2014 i 2018 va ser de només 47,9 milions; és a dir, menys de dos euros per cada cent que van guanyar.

La fiscalitat no és l'únic privilegi de les sicav, que tenen un funcionament més flexible que altres societats i, a més, no estan sota la supervisió de l'Agència Tributària, sinó de la CNMV. Aquesta última situació anava a corregir-se en els Pressupostos Generals per a 2019 preparats pel Govern de Pedro Sánchez, que finalment no van prosperar, donant lloc a l'avançament de les eleccions generals.

Un dels grans retrets que se'ls fan a les sicav és que a vegades utilitzen persones de palla, coneguts en l'argot com “mariachis”, per complir amb un dels seus requisits fonamentals: comptar almenys amb cent socis (l'altre és que el capital sigui igual o superior a 2,4 milions d'euros). Segons els detractors d'aquestes societats, aquesta argúcia seria emprada per grans patrimonis per muntar i mantenir sota control les seves pròpies sicav.