Amb uns 19.000 habitants i una extensió de prop de 800 km², la comarca de les Garrigues limita al nord amb el Segrià, el Pla d'Urgell i l'Urgell, al sud amb el Priorat, a l'est amb la Conca de Barberà, i amb la Ribera d'Ebre a l'oest. El seu paisatge manté la seva cara més tradicional i agrària, transmetent harmonia i tranquil·litat.

Oliveres i ametllers són habituals per a habitants i visitants d'aquesta comarca de terreny sec i eixut. I és per això que les Garrigues s'han vist amb la necessitat d'especialitzar-se en el cultiu dels conreus típics de secà: cereals, vinya, ametllers i, evidentment, l'olivera.

Arbeca, les Borges Blanques, Juneda, Puiggròs i una part de Castelldans configuren un espai que permet el conreu d'alfals, panís i especialment fruiters, gràcies a les aigües del canal d'Urgell. L'Albagés, Arbeca, Fulleda, la Pobla de Cérvoles i el Vilosell produeixen un vi de gran qualitat. El riu Set neix al cor de la serra de Llena i porta aigua pel Vilosell, la Pobla de Cérvoles, l'Albi, Cervià, l'Albagés i el Cogul.

Si aquesta postal és de les que us agrada i voleu descobrir encara més aquest territori, us proposem diverses activitats. Set opcions per endinsar-vos en aquesta terra verge extra marcada per l'oli d'oliva, però també pel vi, les pintures rupestres, les restes iberes i els castells medievals.

L'oli de les Garrigues, bandera de la comarca

L'olivera és el conreu més estès a la comarca, on destaca la varietat típica arbequina, que dona un oli sense gran acidesa, apte per a la majoria dels paladars. L'oleoturisme permet conèixer les Garrigues a través d'aquest preuat or líquid i tot el que hi ha darrere, descobrir antics molins que s'han reconvertit en museus, visitar cooperatives, fer tallers o tasts entre olivers. I evidentment catant-ne l'oli.

El conreu de l'olivera, la seva collita i tot el procés gairebé artesanal de la seva elaboració constitueixen un atractiu turístic per si sol. L'oli d'oliva verge dona grans possibilitats a la cuina, gràcies a les seves qualitats nutricionals i culinàries.

Els olis de la Denominació d'Origen les Garrigues presenten una acidesa màxima de 0,5 graus (habitualment al voltant de 0,2 graus), que només s'obtenen amb una gran proporció d'oliveres de la varietat arbequina. Això permet que el producte final sigui més fi i amb menys acidesa, a través d'un procés de recol·lecció i d'elaboració ben ajustat.

Podem conèixer millors la seva cultura de l'oli a través del Centre de la Cultura de l'Oli de Catalunya (CCOC) i Museu de l'Oli de Catalunya a la Granadella. El CCOC agrupa, ordena i ofereix una sèrie d'accions dirigides a diferents públics, amb l'oli d'oliva com a nexe, mentre el Museu de l'Oli de Catalunya presenta instal·lacions i maquinària originals del molí fundat el 1920, en desús des de 1986.

Els quatre grans castells de les Garrigues

La comarca conserva quatre castells de l'època baix medieval: a l'Albi, Arbeca, la Floresta i l'Espluga Calba. En el primer dels casos, l'edifici declarat bé cultural d'interès nacional està avui en ruïnes. S'ubica al cim del tossal que domina la vila, i va funcionar com defensa sarraïna. Al segle XVI va començar l'ampliació i transformació en castellpalau d'estil renaixentista.

A Arbeca, les restes de l'antic Castell dels Ducs de Cardona s'ubica dalt d'un turó. Inicialment, era una fortalesa àrab conquerida cap a mitjan segle XII. Ja al segle XX, al bell mig del recinte historicoartístic, format per les restes de muralla del castell i part d'una de les seves torres, s'hi construí el col·legi i el seu entorn s'ha cobert de vegetació. D'altra banda, la vila és situada al peu de les restes del castell d'origen medieval (s. XII), engrandit i reformat a finals del segle XV, convertit en palau renaixentista, en un turó als afores del poble.

El castell de la Floresta és originari del segle XII, d'estil gòtic i renaixentista. Va pertànyer entre d'altres, als comtes del Pallars, als ducs de Cardona i als ducs de Medinaceli.

I a l'Espluga Calba trobem un majestuós castell de pedra del segle XIII al mig del poble. S'hi pot visitar l'Aula Magna, antic punt de trobada de l'orde de Sant Joan de Jerusalem, entre altres espais ressenyables.

El conjunt Rupestre de la Roca dels Moros del Cogul

Les pintures rupestres de la Roca dels Moros són Patrimoni Mundial per la UNESCO. Ubicades a un quilòmetre del Cogul, en direcció a l'Albagés, configuren una gran mostra de l'art rupestre llevantí. En total, 45 figures entre les quals hi ha imatges humanes, diversos animals i també inscripcions de l'alfabet ibèric i llatí. La Roca dels Moros forma part de la ruta de l'art rupestre, que vol difondre els principals conjunts d'art rupestre de les nostres terres.

Però no només Cogul té pintures rupestres a les Garrigues, també en trobem a l'Albi, amb el conjunt de pintures rupestres anomenat la Vall de la Coma, que es pot visitar a hores concertades, S'ubica a 5 km de la població i està declarat Bé d'interès cultural del patrimoni històric.

La fortalesa ibèrica dels Vilars d'Arbeca

L'emplaçament en un lloc planer, prescindint de qualsevol defensa enlairada, és un dels trets característics i diferencials d'aquesta fortalesa ibèrica dels Vilars d'Arbeca. Es tracta d'un fet determinat per l'explotació agrària ressenyable del terreny més immediat.

Es tracta d'un dels referents més interessants sobre sistemes de defensa de l'edat de ferro a tota Europa: el jaciment és un dels punts imprescindibles de La Ruta dels Ibers. Els ilergets hi van viure durant 400 anys i van abandonar el lloc de forma abrupta, encara sense motiu determinat amb certesa.

La fortificació té forma ovalada, estava totalment emmurallada i disposava de torres de vigilància, entre altres mesures, per la qual cosa no era fàcil acostar-s'hi. Gràcies a les tasques de restauració i conservació les estructures del jaciment es poden veure i visitar avui en dia.

Espai Macià de les Borges Blanques

L'Espai Macià és un centre d'interpretació de la vida de Francesc Macià, ubicat a les Borges Blanques. L'espai mostra, comparteix, recupera, preserva i difon el patrimoni documental, gràfic i audiovisual i sentimental lligat al personatge. Fou el primer president de la Generalitat contemporània i el polític que va proclamar la República i que va liderar la restauració de la Generalitat.

L'espai es divideix en quatre plantes que proposen diàleg visual sobre les llibertats dels pobles i descobrir la faceta humana, ideològica i social de la figura. I també la seva relació amb el municipi. Tanmateix, s'hi organitzen diferents actes i activitats per a tota la família, així com conferències i debats, a banda de l'exposició permanent.

Construccions de pedra seca

La història de la comarca també va lligada a la pedra, amb les construccions de pedra seca. Es tracta d'antigues cabanes de volta, receptacles d'aigua, els marges o espones, els aixoplucs i els recers. El tret característic és que s'aixecaven únicament utilitzant pedres, sense cap element entre elles. Va tenir el seu moment àlgid durant la segona meitat del segle XIX.

Es tracta d'unes edificacions que formen part de la postal garriguenca. Per això, la Ruta de les Cabanes de Volta ens porta a visitar 10 cabanes, 1 aljub i dues construccions més destinades a recollir l'aigua de la pluja, per descobrir aquest patrimoni de l'arquitectura popular de la comarca. I és que el patrimoni de les Garrigues en aquest camp aplega més de 1.100 construccions.

Gastronomia i vi

I acabem com hem començat, parlant de menjar, ara des d'un punt de vista més ampli. La de la comarca es tracta evidentment d'una gastronomia marcada per la terra, amb l'oli d'oliva verge extra com a nexe d'unió de tot plegat. Però també amb protagonisme per la fruita dolça o la fruita seca, com les ametlles, així com la mel i les melmelades de la seva fruita.

L'olla barrejada, les faves i els caragols bullits amb allioli són plats tradicionals de la seva rica i variada gastronomia. També la botifarra negra feta a casa, la cansalada amb mongetes o l'escudella, passant pels típics caragols a la llauna. El pa de ronyó també era tradicional, però ara tan sols s'elabora a Borges Blanques i Cervià. La cassola de tros és una tradició gastronòmica popular. Des de fa pocs anys també s'ha recuperat un dels cultius històrics de la zona: el safrà. I en el món dolç destaquen les orelletes, habitualment fetes a casa per festa major.

També hem de parlar del vi de la comarca, puix els cellers de les Garrigues elaboren uns vins d'alta qualitat i han guanyat reconeixement internacional en els darrers anys. Els seus cellers pertanyen a la Denominació d'Origen Costers del Segre, concretament dins la subzona de les Garrigues, caracteritzada per un tipus de sòl calcari, amb un clima mediterrani, hiverns freds i estius calorosos i una mitjana de precipitació baixa. Una bona manera de conèixer els vins a través de visites guiades i tats és la ruta del vi de les Garrigues. La seva voluntat es potenciar turísticament un vi de la comarca que està agafant renom en els darrers anys.