L'endemà que ho fes l'exconseller Dolors Bassa, el president d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, també ha demanat la nul·litat de la sentència del Tribunal Suprem, que en el seu cas el condemna a nou anys de presó per sedició. La defensa de Cuixart demana la nul·litat de la sentència com a pas previ a un recurs d'empara a l'Tribunal Constitucional (TC ). En un comunicat, l'entitat explica que l'advocat Benet Salellas demana en l'escrit deixar sense efecte una sentència "desproporcionada" i considera que durant el judici es van "vulnerar drets" com el de la presumpció d'innocència i el dret a reunió i expressió. A més a més, Òmnium subratlla que la condemna és "fruit d’un tribunal parcial i polititzat, amb un biaix ideològic que xoca frontalment amb el dret fonamental a un tribunal independent i imparcial ideològicament".

"Seguirem denunciant que la sala segona del Suprem està marcada ideològicament, amb un biaix polític clar sobre el dret a l'autodeterminació", ha lamentat Cuixart, des de la presó de Lledoners. En l'escrit, Salellas creu que es va vulnerar la llibertat ideològica de Cuixart perquè el Suprem "va qüestionar obertament durant tot el judici" les seves idees en valorar fets com intervencions del president d'Òmnium en actes públics i l'enviament de tuits com a elements d'incriminació d'un delicte de sedició.

També entén que el president de la Sala Penal del Tribunal Suprem, Manuel Marchena, tenia una posició ideològica concreta i prèvia sobre la qüestió de la sobirania de Catalunya, un "prejudici polític a l'hora de dictar sentència que resulta determinant". A més, la defensa considera que no hi ha cap prova que justifiqui la condemna per sedició i que la sentència no aporta elements que acreditin que van impedir diligències judicials el 20 de setembre de 2017 a la seu del Departament d'Economia, que la policia va haver d'utilitzar la força l'1 -O, i que l'objectiu de les mobilitzacions era demostrar als jutges que a Catalunya havien perdut la seva capacitat jurisdiccional.

Per a Salellas, hi ha una falta de proves que evidencia que es va vulnerar la presumpció d'innocència de Cuixart i de la resta d'acusats, de manera que les conclusions del Suprem "només poden procedir del seu propi prejudici o de les investigacions i conclusions de la Guàrdia Civil ".