Després de mesos en què progressivament han anat caient totes les restriccions per la Covid-19, des d’aquest dilluns les persones amb símptomes lleus o asimptomàtiques no s’hauran de sotmetre a cap test ni tampoc aïllar-se. És potser la notícia més esperada des de fa dos anys, però vol dir que hem arribat al final de la pandèmia? La resposta pràcticament unànime és que no, tot i que es deixi enrere el recompte exhaustiu dels contagis i es comenci a treballar en base a estimacions. "Estem en plena pandèmia encara, però hem entrat en una fase diferent", afirma l’epidemiòleg Antoni Trilla, consultor sènior del servei de Medicina Preventiva i Epidemiologia de l’Hospital Clínic i vocal del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona (COMB).

Eliminar els aïllaments és una decisió força única a Europa, tot i que hi ha una tendència compartida cap a una progressiu relaxament de les mesures. L’eliminació de les quarantenes de positius asimptomàtics o amb símptomes lleus de Covid-19 respon sobretot a dos factors: la vacunació i la menor gravetat de la variant majoritària, òmicron. Actualment, el 86,5% de població de més de 12 anys té la pauta completa, una de les taxes més elevades de la Unió Europea. Més de la meitat s’han posat també la dosi de record. "Hi haurà alts i baixos, perquè perdem immunitat, però la vacuna aguanta molt bé la protecció davant dels casos més greus", sosté Trilla.

Això, en combinació amb la variant actual, fa que la majoria de casos siguin lleus i s’hagi reduït la pressió sobre els hospitals, una de les qüestions que més ha preocupat al llarg d’aquests dos anys. "Això fa pensar que es poden relaxar les mesures, però no vol dir que el virus no hi sigui", insisteix l’epidemiòleg.

El sistema sentinella, una vigilància diferent però coneguda

Una de les bases d’aquesta nova fase en la gestió de la pandèmia és l’anomenat sistema sentinella, que permetrà mantenir la vigilància epidemiològica mitjançant estimacions dels casos actius, el mateix que es fa amb la grip i d’altres infeccions respiratòries. "Hem de ser curosos amb aquest sistema, perquè si no el reforcem poden aparèixer sorpreses desagradables", adverteix Jordi Mestres, metge de família i vocal de la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (CAMFiC).

Es tracta d’un sistema ja implantat però els experts reclamen millorar-lo i dotar-lo de més recursos perquè assumirà més feina que l'habitual i cal que la pugui fer bé per evitar passes enrere dràstiques: "Ens preocupa una mica que tant Salut com el ministeri parlin de reforçar-lo en futur", reconeix Trilla. Tot i que l’època de major feina es concentra normalment a la tardor i a l’hivern, els dos metges demanen estar-hi a sobre per controlar que realment estigui funcionant correctament. "Si s’ha pres aquesta determinació [eliminar els aïllaments], és que està previst que el sistema de vigilància funcioni", afegeix Mestres.

L’objectiu és que aquest sistema permeti monitoritzar indicadors clau per detectar de manera precoç canvis en la situació que puguin requerir implantar mesures de control. "Totes les decisions tenen un risc, això s’ha d’acceptar i s’ha de veure. És un risc calculat, però si les previsions són equivocades, es pot tornar endarrere i tornar a prendre mesures", apunta Trilla.

Amb la finalització dels aïllaments, hi haurà més contagis, però les previsions és que siguin lleus i per tant això no recaigui ni en l’atenció primària -que deixarà de fer proves generalitzades- ni als hospitals. Tot i això, cap expert s’atreveix a afirmar que ja no es tornaran a implantar restriccions: "És important fer una bona gestió de la incertesa i les expectatives, perquè tornar enrere no és descartable, no per les dades actuals, sinó pel que hem vist en els últims dos anys", diu Mestres.

I és que si una cosa ens ha ensenyat el coronavirus és que és imprevisible. A finals de 2021, ja amb altes taxes de vacunació i els hospitals amb la millor situació en mesos, l’arribada d’òmicron i la multiplicació de contagis va forçar a recuperar restriccions estrictes a les portes del Nadal. Una reacció que no va ser exagerada, segons Trilla, que afirma que es preveia una situació "complicada" i s’havia de veure quin impacte tindria als hospitals. "Pot tornar a passar, aquest virus ens ha ensenyat que és difícil de preveure. Però no tornarem a la casella de sortida", apunta l’epidemiòleg.

Menys saturació de l'atenció primària

Els CAP seguiran fent proves a les persones majors de 60 anys i a les més vulnerables, com els immunodeprimits o amb malalties cròniques. "Deixarem de fer moltíssimes proves perquè se’n faran només a casos seleccionats sota criteri clínic", afirma Mestres. L’atenció primària ha estat un dels àmbits sanitaris que ha patit més saturació, especialment en les últimes onades, en què ha hagut de centrar-se en el diagnòstic de Covid-19 i tramitar milers de baixes per a casos lleus, per exemple.

La nova fase permetrà "recuperar l’activitat habitual de forma més completa", tot i que es mantindran, de moment, certs circuits separats per les malalties respiratòries i d’altres tipus. Mestres demana "paciència" a la població en aquests primers dies de canvi de protocol i reconeix que és probable que hi hagi cert "conflicte" perquè la gent no entengui perquè no se’ls fa la prova.

Es passa d’una atenció generalitzada a només la de persones vulnerables, però Mestres apunta que hi ha un pic de grip que caldrà controlar. Això, sumat al "mal crònic" de falta de personal i recursos fa que la primària vegi amb cert escepticisme la nova fase. A més, Mestres reclama que tot i que la Covid-19 "es doni per superada", cal mantenir algunes mesures, com la separació de pacients de malalties respiratòries amb els d’altres afectacions.

I la mascareta, fins quan?

De moment, l’obligatorietat de les mascaretes en interior es manté, també a les escoles, un dels llocs on ha suscitat més crítiques. "Hi ha evidències científiques que mostren que se’n podria fer una retirada gradual. Ajuden a no contagiar però no crec que siguin absolutament necessàries", afirma Trilla. A Catalunya hi ha "consens" entre la comunitat científica per començar a retirar-la, però és una decisió que depèn del Govern espanyol.

L’opinió majoritària és que les mascaretes deixaran de ser obligatòries en interiors abans de l’estiu, potser als voltants de Setmana Santa. Se seguirà demanant, però, el seu ús en transport públic i hospitals, i també a la població vulnerable en general.

El canvi d’estratègia no ha estat acceptat de manera unànime per la comunitat científica. Investigadors com el físic Alex Arenas o l’epidemiòleg Oriol Mitjà han rebutjat l'eliminació dels aïllaments. Arenas afirmava que s’ha de perdre "la por" al virus "però no el respecte". "Amb aquestes accions 'passem' del control epidemiològic, i això és un greu error amb un virus tan transmissible, encara mutant i sense cap solució definitiva", lamentava en un tuit. Mitjà es reconeixia "glaçat": "No hi ha ningú al timó".

Trilla reconeix que la manca de consens científic és normal i que les decisions preses van més enllà: "No són merament científiques, entra en joc l’economia i la pressió de la societat, entre d’altres". En qualsevol cas, la conclusió és clara: "Això no s’ha acabat. Que es retirin les mesures no vol dir que estiguem lliures del virus, perquè hem de seguir convivint amb ell, però la gravetat clínica està bastant més controlada", afirma Trilla.