Torna Sant Jordi. Com cada any per aquestes dates, d'altra banda. Però aquest 2017 és lleugerament diferent, i el sector editorial i llibreter a Catalunya afronta la seva gran cita anual amb més optimisme que en altres ocasions. En part, per la (relativa) recuperació econòmica, en un context de tendència a l'alta en les vendes en els darrers tres anys. Però, sobretot, per les més que interessants novetats en tots els gèneres. Amb la incertesa, això sí, de com afectarà la caixa el fet que la jornada caigui enguany en diumenge. I amb el punt positiu que (tot influeix) es preveu un dia assolellat a tot Catalunya.

Jaume Cabré, sis anys després

La gran novetat d'aquest Sant Jordi, pel que fa a la literatura en català, és molt probablement Quan arriba la penombra (Proa), el nou llibre de Jaume Cabré, un dels autors catalans més internacionals i de més prestigi del moment. Després de sis anys de silenci, l'autor de Senyoria o Les veus del Pamano, porta ara a les llibreries un conjunt de relats independents -però relacionats entre sí-, amb els seus característics salts en el temps i canvis de punt de vista, i amb tocs de gènere negre i fins i tot fantàstic.

També en l'àmbit de la ficció en català podem destacar La ballarina de Berlín (Empúries), en què el perpinyanès Joan Daniel Beszonoff es trasllada al mogut ambient del Berlín d'entreguerres, amb cabarets, espies i jerarques nazis. O Amics per sempre (Bromera), de Lluís-Anton Baulenas, ambientada en la Barcelona preolímpica -i d'aquí el títol-, amb un pas per la Guerra dels Balcans. Ressenyem igualment L'objectiu del crim (Ediciones B), nova novel·la històrica de Xulio Ricardo Trigo, o La Senyora Stendhal, sorprenent èxit del periodista gironí Rafel Nadal -exdirector d'El Periódico-, que ja va per la quarta edició.

La 'runner' Moliner i el gastrònom Monzó

A mig camí entre la narrativa i l'articulisme hi ha la darrera obra d'Empar Moliner, De què fuges, qui et persegueix? (Columna), una aproximació en primera persona al fenomen runner explicada amb la intensa fe dels conversos. I, ja de ple en el terreny de l'articulisme, destaca el primer llibre de Quim Monzó en sis anys, Taula i Barra (Libros de Vanguardia), una recopilació de columnes de tema gastronòmic -una de les grans obsessions de sempre de l'autor-, que apunta com a un dels best-sellers de la jornada -entre d'altres coses, perquè es ven als quioscos. També en no-ficció, el prolífic Màrius Serra ens explica d'on treu el temps en un llibre de títol autoexplicatiu: D'on trec el temps (Empúries)

Parlant de possibles supervendes, no ens podem oblidar de Pilar Rahola, que debuta en la novel·la amb Rosa de Cendra (Columna), flamant premi Ramon Llull, cosa que habitualment és garantia de bones xifres, i que pot ser-ho encara més amb un nom tan mediàtic com el seu a la portada. I esmentem també un possible 'tapat': Incerta glòria, el clàssic de Joan Sales, que, tot i que dista molt de ser una novetat -es va publicar el 1956-, pot beneficiar-se de la recent estrena de la pel·lícula homònima d'Agustí Villaronga.

Cercas i Vila-Matas tornen a les seves obsessions

En castellà també hi ha autors de pes que estrenen llibre. Javier Cercas torna al seu territori preferit, la Guerra Civil, amb El monarca de las sombras (Ramdom House Mondadori), i més concretament a la Batalla de l'Ebre, a partir de la història familiar d'un seu oncle falangista. Enrique Vila-Matas presenta Mac y su contratiempo (Seix Barral), amb temàtica metaliterària -habitual en l'autor-, sobre un escriptor obsessionat amb un col·lega de professió. Destaquem igualment la nova novel·la d'Ignacio Martínez de Pisón, Derecho Natural (Seix Barral), una altra exploració en l'univers familiar de l'autor de La buena reputación. O No hay amor en la muerte, en què Gustavo Martín Garzo s'aproxima a la història bíblica del sacrifici d'Isaac.

D'entre les traduccions, algunes novetats de molt pes. Com ara la darrera obra del premi Nobel sudafricà J.M Coetzee, Els dies d'escola de Jesús (Ed 62), continuació del seu La infantesa de Jesús. O Recursos inhumans (Bromera), del penúltim valor francès en alça, Pierre Lemaitre, sobre el costat més inhumà del món empresarial, en què mostra fins on pot arribar un executiu madur en atur per trobar feina. Sense oblidar-nos de les habituals aportacions en el gènere negre, tant des del nord, a càrrec del noruec Jo Nesbø, que publica La set (Proa), com des del sud, amb el nonagenari sicilià Andrea Camilleri, que insisteix en la sèrie del comissari Montalbano a Un cau d'escurçons (Ed 62).