Arriba la reunió més esperada. El president del Govern central, Pedro Sánchez, i el de la Generalitat, Quim Torra, es troben aquest dilluns a la Moncloa, en la seva primera entrevista des que van accedir als seus càrrecs. Una reunió reclamada per tots dos, amb l'objectiu de desbloquejar el diàleg entre les respectives administracions després del 155. I que tindrà com a punt principal un que ja ha estat considerat com una línia vermella per una de les parts: un referèndum per l'autodeterminació de Catalunya .

La Generalitat posarà sobre la taula de la reunió tres grans qüestions: el dret a l'autodeterminació de Catalunya, l'existència de presos polítics i la presència d'elements franquistes en l'espai cívic a Catalunya. La primera d'elles ja ha estat rebutjada per endavant per l'Executiu de Sánchez, que rebutja de ple entrar a discutir-la, i que assenyala que "no està contemplada" a la Constitució, com va reiterar divendres passat la ministra portaveu, Isabel Celaá.

Conseqüentment amb aquesta premissa, el Govern central tampoc contempla negociar un referèndum pactat. El mateix Sánchez va tancar la porta a parlar sobre aquesta hipotètica consulta a finals de juny, quan va exposar que l'executiu "ha estat força clar sobre aquesta qüestió durant anys", i que la seva posició no ha canviat. Sánchez no es mourà un mil·límetre de la seva ja coneguda postura en aquest assumpte. No acceptarà un referèndum ni pactat, ni unilateral; ni vinculant ni no vinculant. Deixarà molt clar que aquesta porta està completament tancada. Per això, la sortida que proposarà és aprofundir en l'autogovern de Catalunya a través d'una ambiciosa reforma de la Constitució, de tall clarament federal, i a la qual convidarà a participar al president de la Generalitat.

Tampoc hi ha acord possible, almenys de fons, en la segona de les qüestions que plantejarà la Generalitat, la dels presos polítics. La vicepresidenta, Carmen Calvo, ha deixat clar aquest diumenge que Sánchez respondrà a Torra que "no hi ha presos polítics a Espanya". Sobre aquest punt, però, sí que podrien existir certs punts d'acord tangencials, més enllà de les denominacions. No en va, l'executiu ha acostat a presons catalanes els presos independentistes, cosa que no va succeir mentre Mariano Rajoy i el PP van estar en el poder.

En aquest sentit, la Generalitat i els partits sobiranistes han estat reclamant al Govern central que insti a la Fiscalia a retirar les acusacions sobre els dirigents independentistes processats. Una petició que tampoc contempla discutir l'Executiu central. Algunes veus socialistes –especialment, el líder del PSC, Miquel Iceta– han advocat repetidament per una altra sortida: un indult en cas de condemnes als presos independentistes. La proposta, no obstant, tampoc gaudeix de consens dins del PSOE.

Una "proposta d'Estat" per a Catalunya

Pel que fa a la tercera de les qüestions que posarà sobre la taula la Generalitat, la de la pervivència de símbols franquistes a l'espai públic, apareix com a plantejada justament per buscar l'acord, en un moment que el propi Executiu de Sánchez l'està plantejant pel seu compte, amb projectes com el d'exhumar les restes de Franco del Valle de los Caídos.

Més enllà d'aquests tres punts, el Govern de Sánchez té les seves pròpies propostes. L'executiu central ha preparat la reunió entre Sánchez i Torra amb el propòsit de presentar al president de la Generalitat el que algunes fonts denominen una "proposta d'Estat" per a Catalunya, destinada directament als ciutadans catalans, de la qual només en queda fora qualsevol possibilitat de referèndum o de reconeixement del dret a l'autodeterminació.

Segons fonts consultades de l'Executiu, la ministra d'Administracions Públiques, Meritxell Batet, porta dies treballant en aquesta proposta basant-se en el document enviat per Torra, i també en les altres peticions fetes en el seu dia pels expresidents Artur Mas o Carles Puigdemont, en l'etapa en què Mariano Rajoy era al capdavant de l'Executiu espanyol.

Sánchez posarà inversions sobre la taula

Un capítol en què el Govern central vol sorprendre Torra és en el tema d'inversions, malgrat les limitacions que té per tenir uns pressupostos heretats. Però el Govern espanyol compta amb la basa de poder elaborar uns nous Comptes de l'Estat abans de final d'any, on vol plasmar aquest compromís amb Catalunya.

Un dels objectius és apropar les inversions al percentatge del 19% del PIB que representa Catalunya –com reclamava un dels articles de l'Estatut, declarat no vinculant per al Govern central pel TC–, amb un projecte bandera: impulsar d'una vegada per totes el corredor del Mediterrani. El Govern central també oferirà culminar les transferències de competències pendents i resoldre com es concreten algunes en matèria de protecció civil o aeroports.

Així mateix, Sánchez mostrarà la seva disposició davant Torra a revisar els més de 30 conflictes judicials que estan presentats pel Govern davant el Tribunal Constitucional, amb l'objectiu de reduir dràsticament la conflictivitat judicial. En aquest sentit, la reunió es produirà amb un nou contenciós sobre la taula, després que el Govern central hagi decidit impugnar davant del TC la resolució aprovada dijous passat pel Parlament que ratificava els objectius polítics de la consulta indepenedentista del 9N del 2014. No obstant aquest nou punt de fricció, el Govern de Sánchez sí que estaria disposat a desenvolupar en lleis orgàniques alguns dels articles de l'Estatut declarats inconstitucionals pel TC el 2010.

Malgrat l'escull insalvable del referèndum, el Govern està convençut que pot donar-se un acostament amb la proposta integral que porta per a Catalunya, i que li costarà molt a Torra no acostar-se a la mateixa i seguir encastellat al monotema de la celebració de referèndum.

En aquest sentit, i malgrat el previst desencontre en el punt fonamental, ambdues parts sí que han insistit en la necessitat que la reunió tingui un saldo positiu, i, sobretot, que porti a noves trobades. "S'hi ha de poder parlar de tot", ha expressat la consellera portaveu de la Generalitat, Elsa Artadi, que ha estat preparant la reunió juntament amb Batet. Per a la Generalitat, de fet, la mateixa celebració de la reunió s'ha de llegir com un èxit, després de mesos de reclamar, infructuosament, una trobada amb Rajoy, i Torra proposarà durant la mateixa una nova entrevista al setembre. "La primera entrevista ha de sortir bé", va insistir Celaá divendres, obrint també la porta a una segona trobada. Aquest, en realitat, és previsible que sigui el principal acord de la reunió: reprendre un diàleg entre les dues administracions que ha estat poc menys que inexistent des de l'inici del procés sobiranista i amb el PP a la Moncloa.