"Està d'acord que l'Ajuntament de Budapest hauria de retirar la seva candidatura per organitzar els Jocs Olímpics i Paralímpics de 2024?". En les darreres setmanes, 266.151 persones han signat a favor del manifest que volia convertir aquesta pregunta en un referèndum municipal a la capital hongaresa. La campanya Momentum Mozgalom ha superat amb escreix les 138.000 firmes requerides per forçar la convocatòria electoral i ha provocat un terratrèmol polític considerable. El govern municipal, davant la possibilitat més que factible de perdre aquest referèndum, ha optat per retirar directament la candidatura. Budapest ha renunciat a acollir els Jocs de 2024.

La candidatura hongaresa comptava amb un ampli suport del ple municipal i del parlament, i era una de les grans apostes de Viktor Orban. El primer ministre del Fidesz (133 escons de 199 totals), conegut en els darrers anys pels seus discursos euroescèptics i xenòfobs i les seves accions contra l'arribada de refugiats, ja fa molt de temps que tenia el somni olímpic entre cella i cella. De fet, en la seva primera etapa com a primer ministre (1998-2002) ja va planificar una candidatura per als Jocs de 2012 que no va fructificar.

El juny de 2015 s'anunciava oficialment l'aposta olímpica per al 2024 amb un amplíssim suport polític però amb un suport popular discret. Les enquestes, que assenyalaven un 60% de partidaris entre la població, van anar capgirant-se a mesura que passaven els mesos. El setembre de 2016 la xifra havia caigut fins al 41%. Aquestes referències, sumades a la creixent preocupació pels sobrecostos associats al campionat del món de natació que es disputarà a Budapest aquest any (xifrats en desenes de milions d'euros), va provocar que es formés una associació contrària a la candidatura olímpica.

Momentum Mozgalom, col·lectiu format per persones d'entre 20 i 40 anys que no amaguen la seva intenció de presentar una candidatura política a les eleccions parlamentàries de 2018, ha posat al centre del debat qüestions centrals associades a la candidatura. Han criticat els sobrecostos, la corrupció, l'endeutament i els efectes mediambientals, i han apostat per destinar les inversions a serveis públics essencials com l'educació, la sanitat, l'habitatge o els serveis socials. Després de la retirada de la candidatura, András Fekete-Gyor, portaveu de Momentum, ha lamentat que el govern no hagués convocat d'entrada el referèndum i que hagi gastat més de 30 milions anuals en una candidatura que no anava enlloc. La reflexió final, era clara: "Si haguéssim fet els Jocs, els beneficis haurien anat a parar a les butxaques dels grans empresaris i no haurien revertit en el benestar de la població".

El moviment Momentum entrega les 266.151 signatures per demanar el referèndum a Budapest. REUTERS

Els precedents de Budapest

Fa pocs mesos Roma també va renunciar a la carrera olímpica per al 2024. La primera alcaldessa de la història de la ciutat, Virginia Raggi, va mostrar la seva disconformitat amb la candidatura impulsada abans de la seva arribada al govern municipal. El seu partit, el Moviment 5 estrelles, havia mostrar la seva preocupació per la possible corrupció vinculada a la candidatura. De fet, diversos periodistes havien alertat que el projecte Roma 2024 era una oportunitat per a la màfia de reapropiar-se d'espais de poder a la capital italiana.

El passat mes de setembre Raggi ho va anunciar oficialment: "En una ciutat que té 13 mil milions d'euros de deute no ens podem permetre el luxe d'endeutar-nos construint catedrals en el desert. Els Jocs Olímpics de l'esport semblen els Jocs Olímpics del totxo. I si hem de parlar d'esport, hauríem de centrar l'esforç en les 160 instal·lacions municipals esportives que estan caient a trossos per falta de manteniment".

La primera ciutat en caure de la cursa olímpica va ser Hamburg. La ciutat alemanya va decidir sotmetre a referèndum la candidatura en la fase inicial del procés i el 29 de novembre de 2015 el 51,7% dels votants van optar pel No. La campanya havia estat marcada pels dubtes sobre els costos econòmics, sobre la seguretat d'acollir un gran esdeveniment davant l'augment de les accions terroristes a Europa i sobre les conseqüències mediambientals. Cal dir que la població de Kiel, que formava part de la candidatura, va optar pel Sí al referèndum. En qualsevol cas, l'alcalde d'Hamburg Olaf Scholz va anunciar la retirada del projecte malgrat reiterar que "El senat i el govern municipal hauríem preferit un altre resultat".

L'alcaldessa de Roma anuncia la retirada de la candidatura per als Jocs de 2024. REUTERS

Ara ja només queden dues candidatures per als de Jocs de 2024. A priori les candidatures de Los Angeles i París semblen projectes sòlids que no haurien de tenir problemes per completar el seu camí fins al proper 13 de setembre, el dia en què el COI decidirà la seu en una reunió a Lima, Perú. Però també és innegable que no generen unanimitat. Sense anar més lluny, aquesta mateixa setmana Danielle Simonnet, regidora del Parti de Gauche a l'Ajuntament de París, ha demanat que la ciutat francesa faci un referèndum per decidir el futur de la candidatura en una entrevista al diari Le Monde. El mes de març de 2014, quan la candidatura encara estava a les beceroles, una enquesta publicada al diari esportiu L'Équipe situava en un 51,9% el suport dels francesos a la candidatura olímpica de París, molt lluny del 88% estimat en el cas de la ciutat nord-americana.

Sobrecostos, deute i instal·lacions

Es tornarà a reproduir la situació de fa un parell d'anys, quan només Pequín i Almaty van aspirar a l'elecció dels Jocs Olímpics d'Hivern per al 2022. Fa pocs anys era impensable que només dues ciutats aspiressin a acollir uns Jocs Olímpics. Les batalles per esdevenir la seu han estat constants en les darreres dècades, però els al·licients comencen a quedar en entredit. Les grans transformacions urbanístiques, l'impuls de l'esport o el creixement del turisme semblen supeditats a la preocupació pel cost econòmic i per l'ús de les grans instal·lacions.

Moltes ciutats són incapaces de donar un ús a instal·lacions esportives de primer nivell. Pocs mesos després, escenaris importants dels Jocs de Rio de Janeiro estan abandonats. És la mateixa situació que ja hem viscut en altres casos recents com a Sotxi 2014 o a Atenes 2004, on hi ha autèntiques ruïnes olímpiques. Invertir en un pavelló, un camp o un circuit que només té un ús assegurat durant un mes i mig és una decisió difícil de defensar. Especialment si la seva construcció ha costat milions d'euros i ha duplicat la previsió feta inicialment.

L'alcalde de Boston va decidir renunciar a presentar una candidatura olímpica per al 2024 en el moment en què havia de firmar un contracte pel qual la ciutat assumiria els sobrecostos associats a la candidatura olímpica. Coneixent els precedents, s'hi va negar en rodó. La mitjana dels sobrecostos associats a les candidatures olímpiques des de 1960 és del 156%. És a dir: la xifra inicial promesa en el moment de presentar el projecte, a l'hora de la veritat, es multiplica per 2,56. Ho avalen estudis recents de la Universitat d'Oxford o de Forbes i ho detalla fins al fons l'economista Andrew Zimbalist de l'Smith College en el llibre Circus Maximus. La seva conclusió és contundent: acollir uns Jocs Olímpics és un suïcidi financer per a la majoria de ciutats d'arreu del món.

Zimbalist xifra en més de 9 bilions d'euros negatius la diferència entre els costos i els ingressos d'organitzar uns Jocs amb els paràmetres que marca el COI actualment. I afegeix que les previsions de guanys econòmics a llarg termini que acostumen a anunciar els governants no es compleixen. Per cert: l'estudi de la Universitat d'Oxford situa els Jocs de Barcelona en un 266% de sobrecost sobre les previsions inicials i els assenyala com els tercers més cars de la història olímpics, només per darrere de Sotxi 2014 i Londres 2012.

Pendents de Barcelona – Pirineus 2026

Un cop es faci pública la seu per als Jocs de 2024, totes les mirades se centraran en els Jocs Olímpics d'Hivern de 2026. I el projecte Barcelona – Pirineus que va ser desestimat per al 2022 encara no té un futur clar. L'Ajuntament de Barcelona, institució necessària per a l'impuls de la candidatura, ha optat per debatre a fons els avantatges i els inconvenients de la proposta per al 2026 en una comissió d'estudi que va celebrar set reunions entre l'estiu de 2015 i el mes d'octubre de 2016 i en què hi han participat fins a 40 convidats per expressar punts de vista en diversos àmbits (des de l'impacte internacional al llegat dels Jocs).

Aquesta comissió es va crear després que CiU, el PSC i ERC forcessin un ple extraordinari el mes de juliol de 2015 arran de l'anunci del govern (llavors format només per Barcelona en Comú) de destituir el responsable de l'oficina de la candidatura Barcelona – Pirineus 2026. La comissió va rebre el suport de C's i la renúncia explícita a participar-hi per part de la CUP.

En la darrera sessió d'aquesta comissió, Jaume Collboni (PSC), que hi exercia de president, va apuntar a una primera conclusió: "Si al principi hi havia dubtes sobre la sostenibilitat i els costos econòmics, aquests s'han anat esvaint i han anat apareixent les dificultats que pot generar el context social i polític que tenim al país en aquests moments. Prenguem la decisió que prenguem, no hem de tancar cap porta". Des del 14 d'octubre no hi ha hagut cap nou anunci per canals oficials malgrat que el calendari anunciat per Collboni preveia que en 15 dies es podria fer un informe final per recollir les conclusions de totes les sessions de la comissió. De fet, en el calendari inicial, s'havia assenyalat el mes de febrer de 2017 com la data límit per a prendre una decisió definitiva sobre la candidatura.