Si l'equip de "Barcelona, una capital republicana de futur" se'n surt a l'hora de recollir avals, Ernest Maragall tindrà un rival a les eleccions primàries d'ERC per escollir l'alcaldable del partit per a les municipals de l'any vinent a la capital catalana. El possible competidor és l'economista i doctor en Dret Tributari Xavier Martínez-Gil. Militant del casal d'ERC de l'Eixample i membre de la sectorial de política econòmica de la formació, disposa fins el dia 11 per aconseguir els 139 avals necessaris per participar a les primàries. Segons detalla a Públic i explica a fons al bloc de la candidatura, en certa manera el seu pas endavant representa una certa revolta de les bases republicanes contra l'actuació de la cúpula del partit, que el passat 21 de setembre va forçar la renúncia d'Alfred Bosch per promoure l'actual conseller d'Exteriors de la Generalitat, Ernest Maragall, com a alcaldable. Bosch, actual president del grup municipal a l'Ajuntament de Barcelona, havia estat l'únic candidat a les primàries que ERC va celebrar al març i ja havia estat proclamat alcaldable republicà.

En declaracions a aquest diari, Martínez-Gil explica que "volem fer una candidatura que representi la militància del partit, les bases, i no pas l'estructura orgànica. Volem transmetre la idea força de la regeneració, que hi hagi més democràcia interna i més deliberació al partit, tal com ja preveu el document que es va aprovar en la darrera conferència nacional. Entenem que esmenar des de la direcció una decisió que ja s'havia pres des de la militància no és una manera de potenciar democràcia interna i, a més a més, malmet la imatge del partit". Assegura que la seva és una candidatura amb vocació constructiva, perquè "creiem que si donem l'oportunitat que hi hagi un debat intern, al final en sortirem tots beneficiats. El procés [d'elecció de l'alcaldable] haurà estat més democràtic i haurem transmès més clarament el projecte de ciutat que volem. Amb un procés com aquest el partit en surt més reforçat".

"Puntal de la república"

A l'hora de definir el seu projecte, l'economista –que treballa a l'Agència Tributària de Catalunya i va ser un dels promotors de la consulta independentista del 2011– subratlla la voluntat de "posar l'accent en la república, perquè no es pot aïllar Barcelona del que passa a Catalunya. Barcelona ha de ser el puntal de la república, la volem projectar endavant, com la capital d'un estat". Més enllà d'això, comenta que si a partir del dia 12 és candidat, ja aleshores abordaran qüestions com les polítiques sectorials o la política fiscal que plantejarien com a model de ciutat. En qualsevol cas, defensa que "s'ha de preservar la bona feina fet per ERC a l'Ajuntament en la darrera legislatura". Un període marcat, en molts grans temes, per una oposició important al govern de Barcelona en Comú.

El precandidat a les primàries d'ERC per a les municipals de Barcelona Xavier Martínez-Gil. / @xaviermartinezg.

Plantejar Barcelona com a capital de la república també és, de moment, el principal leitmotiv del moviment Primàries Barcelona impulsat per Jordi Graupera, que defensa una candidatura unitària independentista per a les municipals de l'any vinent i té com a lema "Barcelona és capital". La direcció d'ERC ja ha reiterat en diverses ocasions el seu rebuig a participar en un projecte que, fins ara, només compta amb certes simpaties a l'entorn del PDeCAT i, sobretot, dels sectors més propers a l'expresident Carles Puigdemont. Ernest Maragall, per exemple, ja ha subratllat que sí és el candidat d'ERC, la formació concorrerà en solitari a les municipals. Martínez-Gil no renega de la voluntat del partit d'anar als comicis sota una llista pròpia, però matisa que una decisió d'aquest tipus "s'hauria de parlar amb la militància".

Sobre el moviment de Graupera destaca que l'important entre l'independentisme és que hi hagi "unitat d'acció a nivell de país, si bé això no implica llistes úniques". En aquest sentit, deixa clar que "ERC no només és un partit republicà, també és un partit que tendeix a la socialdemocràcia i en què les polítiques socials són importantíssimes. Al cap i a la fi, el que justifica fer una república és poder fer unes polítiques més justes per servir els ciutadans". Martínez-Gil considera massa precipitat parlar d'hipotètiques aliances postelectorals en un moment com l'actual, amb un escenari "molt canviant", si bé concedeix que si les forces republicanes no sumen majoria al consistori amb "els Comuns podríem fer acords i seria bo que ens poguéssim entendre en l'eix social". En poc més d'una setmana se sabrà si Maragall haurà de competir amb Martínez-Gil, o si la seva elecció a dit per la cúpula del partit en què milita des de fa uns mesos és avalada plàcidament per les bases republicanes.