L'expresident Carles Puigdemont torna a ser notícia després que el Tribunal General de la Unió Europea (TGUE) li hagi retirat la immunitat que tenia com a eurodiputat. Això obre nous escenaris, entre els quals que l'expresident pugui ser extradit a l'Estat per ser jutjat pel Suprem. Tanmateix, no es tracta d'una decisió definitiva perquè tant Puigdemont com els exconsellers Toni Comín i Clara Ponsatí, també afectats, la recorreran i per tant la batalla judicial seguirà. 

Des que el 2017 van marxar a l'exili, fa gairebé sis anys que el jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena intenta extradir-los i aquest és només un nou gir de guió en la qüestió. A menys de 48 hores de l'inici d'una nova campanya electoral, la decisió podria aprofundir en la desmobilització del vot independentista. Repassem les principals claus d'aquest cas tan complex.

Com va començar tot plegat?

Quan els membres del Govern s'exilien el 2017, el jutge Pablo Llarena emet euroordres per extradir-los a l'Estat espanyol per jutjar-los en la macrocausa de l'1-O. N'ha emès tres de diferents, i fins ara, cap ha prosperat, per diverses raons. 

La darrera, emesa l'octubre del 2019, va quedar suspesa el gener del 2020. Va ser quan Puigdemont, Comín i Ponsatí van poder prendre possessió de la seva acta com a eurodiputats. Com a membres del Parlament Europeu tenien immunitat parlamentària, és a dir, no podien ser processats judicialment sense una autorització expressa de la cambra.

Precisament això és el que va reclamar Llarena: que se'ls hi retirés la immunitat per poder reactivar les euroordres i portar-los a la justícia. Aquest procés, articulat a través d'un mecanisme que s'anomena suplicatori, va culminar el març de 2021, quan l'Eurocambra va aprovar amb el 60% dels vots l'aixecament de la immunitat dels líders independentistes. 

Si ja no tenien immunitat, què és el que ha resolt ara el TGUE?

El cas és que, quan el Parlament Europeu els va aixecar la immunitat, Puigdemont i els exconsellers van presentar un recurs al TGUE al·legant que s'havien vulnerat els seus drets. També demanaven mesures cautelars per mantenir la protecció mentre el tribunal no resolia el cas.

El TGUE va rebutjar donar-los protecció temporal, però després de la detenció de Puigdemont a Sardenya, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea els hi va retornar. Mentrestant, però, el TGUE va començar a analitzar el fons de la qüestió, per veure si realment el Parlament Europeu havia vulnerat els drets dels eurodiputats en aprovar el suplicatori.

Un dels arguments de la defensa dels polítics independentistes era que els encarregats de redactar els informes que van avalar la suspensió de la immunitat no eren imparcials. Eren, d'una banda, el president de la comissió d'Assumptes Jurídics, l'eurodiputat de Ciutadans Adrián Vázquez; i, de l'altra, el ponent del cas, l'ultraconservador búlgar Angel Dzhambazki, amb vincles amb Vox.

En qualsevol cas, aquest dimecres el TGUE ha resolt que no, que no es van vulnerar els drets de Puigdemont, Comín i Ponsatí. El tribunal de primera instància de la UE, amb seu a Luxemburg, ha tombat les al·legacions dels eurodiputats i ha resolt que no hi va haver irregularitats. Per tant, decauen les mesures cautelars que els hi havien retornat la immunitat de manera temporal. 

La batalla judicial de l'independentisme s'acaba aquí?

En cap cas. La resolució del TGUE obre nous escenaris, però sobretot deixa un panorama d'incertesa. D'una banda, els eurodiputats ja han avançat que presentaran un recurs al TJUE. Aquest tribunal és la segona i última instància europea, de manera que el que decideixi exhaurirà la llarga batalla judicial empresa pels polítics independentistes.

En una roda de premsa, Puigdemont ha afirmat que la sentència d'aquest dimecres "obre escletxes i anses pel relat d'apel·lació" i ha confiat que el TJUE examinarà el cas de manera diferent.

Comín ha concretat més i ha assenyalat que "un tribunal administratiu com el TGUE no s'ha atrevit a comprar" els arguments dels independentistes. "Esperem que al TJUE, amb una responsabilitat més forta en drets fonamentals, aquests arguments siguin tinguts en compte", ha confiat.

En qualsevol cas, la defensa ara té dos mesos i deu dies per presentar el recurs, tot i que previsiblement ho farà en els propers dies. Si el TJUE l'accepta, recuperaran les cautelars i, de nou, tindran immunitat per desplaçar-se per la Unió Europea, menys a Espanya. El tribunal tindrà sis mesos per resoldre el fons de la qüestió, és a dir, durant el primer trimestre de 2024 hi hauria d'haver resolució definitiva.

Si el TJUE no accepta el recurs, el cas s'acabarà, quedaran definitivament sense immunitat i l'extradició dependrà de les euroordres de Llarena.

Llavors ara Llarena els pots extradir?

Els tres eurodiputats han coincidit a valorar la decisió del TGUE amb decepció però sense donar res per tancat. "No era la decisió que esperàvem però seguirem defensant els drets col·lectius", ha afirmat Puigdemont a Brussel·les. 

Comín també ha dit que la seva situació ha canviat "relativament poc" perquè perdre el recurs no implica "ser extradits a una presó espanyola de manera immediata". 

Sobre la possibilitat d'un retorn a Catalunya, Puigdemont ha assenyalat que aquesta opció està ara "exactament al mateix punt on era abans de la sentència", segons recull l'ACN. En aquest sentit, ha remarcat que tornarà com a "persona lliure" i "no amb pactes" o "reformes pactades". "Alguns se n'han beneficiat i nosaltres mantindrem les nostres conviccions", ha dit.

Tot i aquestes declaracions, una possible extradició podria estar ara més a prop. La resolució del TGUE disminueix la protecció dels independentistes davant l'escenari que Llarena reactivi les euroordres, una qüestió imminent. En aquest cas, els eurodiputats podrien ser detinguts a Bèlgica i s'iniciaria el procés d'extradició. 

Què passarà quan Llarena reactivi les euroordres?

En primer lloc caldrà veure si els eurodiputats recuperen la immunitat amb el recurs que interposaran al TJUE. Si ho fan, tornaríem a la situació prèvia, és a dir, no podrien ser detinguts en base a les euroordres.

Però si no accepta el recurs o desestima les cautelars, les euroordres seguiran el seu curs. Llarena n'haurà d'emetre de noves, perquè la sedició es va derogar i per tant haurà de modificar els delictes pels quals els reclama. En el cas de Puigdemont i Comín, és per malversació i desobediència.

Si es reactiven les euroordres, un jutge belga haurà d'analitzar el cas i dirimir si autoritza o no l'extradició. Ja la va denegar en el cas del  també exconseller Lluís Puig.

A més, arribats aquí, la defensa dels eurodiputats al·lega que caldrà tramitar un nou suplicatori, perquè l'anterior es va recolzar en el delicte de sedició, ara derogat. Aquesta serà una de les qüestions que també haurà de dirimir el jutge belga.

En qualsevol cas, la batalla judicial dels independentistes encara la recta final a les institucions europees. En un termini de vuit mesos -els dos per presentar el recurs més els sis que tindrà el TJUE per resoldre- hi hauria d'haver una resolució definitiva al cas, després de més de sis anys de pols entre Puigdemont i Llarena.