Del dit gros, escrivia Georges Bataille, "l’home, que té el cap lleuger, és a dir, elevat al cel i les coses del cel, s’ho mira com un gargall amb el pretext que posa aquest peu al fang". Bataille és un escriptor associat al surrealisme, però aquesta cita té un sentit. Per entendre’l cal llegir aquest article fins al final. Quines conseqüències polítiques, socials i fins i tot espirituals podria tenir la pandèmia de Covid-19? Atesa la complexitat de la situació, els economistes i politòlegs no s’atreveixen a fer encara pronòstics, però Slavoj Žižek, un dels fast-thinkers més populars, ja ha tret un llibre: Pan(dem)ic! COVID-19 shakes the world (O/R Books). En ell, el filòsof eslovè sentencia que "només hi ha dues sortides a aquesta situació: barbàrie o comunisme reinventat".

Tot i que Žižek no es considera "utòpic" i creu, al contrari, "que l’actual crisi demostra que la solidaritat i la cooperació responen a l’instint de supervivència de cada un de nosaltres i que aquesta és l’única resposta racional i egoista que existeix". El primer tret, en qualsevol cas, el va disparar l’italià Giorgio Agamben. A Quodlibet va denunciar en un article d’arrels foucaltianes publicat el 26 de febrer i titulat "La invenció d’una epidèmia" les "mesures d’emergència frenètiques, irracionals i completament injustificades per a una suposada epidèmia deguda al coronavirus", al que qualificava d’una "espècie de grip", i que apuntalaven a "la tendència creixent a utilitzar l’estat d’excepció com a paradigma normal de govern".

Una altra estrella del nou firmament filosòfic, el sud-coreà Byung Chul-Han, va publicar poc després un article a la premsa europea titulat "L’emergència viral i el món de demà" i que va tenir un ampli ressò on criticava a Žižek i "l’absurd tancament de fronteres" occidental a l’hora que alertava que "la Xina podrà vendre ara el seu estat policial com un model d’èxit contra la pandèmia", tot exhibint "la superioritat del seu sistema encara amb més orgull". Aquest filòsof, resident a Berlín, acabava el seu article assegurant que "el virus ens aïlla i ens individualitza".

"No genera cap sentiment col·lectiu fort, d’alguna manera, cadascú es preocupa només de la seva pròpia supervivència", explicava a l’afegir que "la solidaritat consistent en guardar distàncies mútues no és una solidaritat que permeti somniar amb una societat més pacífica, més justa". Byung Chul-Han confiava en l’aparició d’una "revolució humana", ja que "som nosaltres, persones dotades de raó, les que hem de repensar i restringir radicalment el capitalisme destructiu, i també la nostra il·limitada i destructiva mobilitat, per salvar-nos a nosaltres, per salvar el clima i el nostre bell planeta". Judith Butler va sumar-se al debat per recalcar que "el virus, per si mateix, no discrimina, però els humans segurament ho fem, modelats com estem pels poders enterllaçats del nacionalisme, el racisme, la xenofòbia i el capitalisme".

“Canviarà com ens relacionem amb els nostres cossos”

El filòsof camerunès Achille Mbembe, professor a la Universitat de Witwatersrand a Johannesburg i conegut per haver encunyat el terme necropolítica el 2003, va ser entrevistat a la revista Gauchazh sobre la qüestió. Segons Mbembe, "la pandèmia canviarà la forma en la qual ens relacionem amb els nostres cossos" ja que ara "el nostre cos s’ha convertit en una amenaça per a nosaltres mateixos". La segona conseqüència, continuava, serà "la transformació de la forma en què pensem sobre el futur, la nostra consciència del temps: de sobte, no sabem com serà el demà".

El geògraf marxista David Harvey va recordar a un article a Jacobin que "els bloqueigs i les disrupcions del flux de capital" com els que ha suposat la pandèmia de Covid-19 històricament acaben donant peu a "devaluacions" econòmiques, i que, si aquestes "s’allarguen i aprofundeixen, anuncien l’inici de crisis". Harvey advertia que els nivells d’atur "gairebé amb tota probabilitat seran comparables als dels trenta si no hi ha una enorme intervenció de l’estat que va en contra del credo neoliberal". En suma, "les ramificacions immediates de l’economia i la vida quotidiana són múltiples" i fins i tot no és descartable escenaris inimaginables als EUA. Si el seu president, Donald Trump, "és intel·ligent", reflexionava Harvey, "cancel·larà les eleccions amb l’argument d’una emergència nacional i declararà l’origen d’una presidència imperial per salvaguardar el capital i el món dels ‘disturbis i la revolució’".

Finalment, el sociòleg nord-americà Mike Davis feia una crida a ampliar el marc de l'anàlisi i no oblidar-se dels països en vies de desenvolupament, on l’epidèmia tot just acaba d’aterrar. "El perill per als pobres del món ha estat ignorat gairebé per complet pels periodistes i els governs occidentals", es lamentava Davis al assenyalar que "l’única certesa és que els països rics i les classes riques se centraran en salvar-se a si mateixes, excloent la solidaritat internacional i l’ajuda mèdica". Per a aquest acadèmic, "d’aquí un any podrem mirar amb admiració l’èxit de la Xina a l’hora de contenir la pandèmia, però horroritzats pel fracàs dels Estats Units", on es pot produir "una Katrina mèdica", en referència a l'huracà que va devastar el 2005 diversos estats dels EUA, especialment Nova Orleans.

Difícilment es poden recollir totes les opinions dels intel·lectuals aquests dies, que van encadenant-se a mesura que la pandèmia s'estén pel món, tot i que aquesta és la tasca que s’ha proposat el grup d’estudi IberLab de la Universitat de Granada, que està preparant una hemeroteca d’humanitats sobre la pandèmia de coronavirus, coordinada per la vicedegana de Cultura i Investigació, Ana Gallego Cuiñas, i el degà de Filosofia i Lletres, José Antonio Pérez Tapias. De la Pesta Negra que assotà Itàlia al segle XIV es diu que portà als pensadors de l’època a abandonar les seves cabòries espirituals i preocupar-se més per temes més terrenals. Potser els homes (i dones) de "cap lleuger", "elevat al cel i les coses del cel" dels que parlava Bataille facin bé en deixar "les coses del cel" i, com han fet Harvey i Davis, veure més aviat com es posen els peus al fang.