BARCELONA.- El president de Colonial, Juan José Brugera, relleva aquest dilluns el catedràtic Antón Costas a la presidència del Cercle d'Economia, ja que lidera l'única candidatura presentada. Brugera ja era membre de la junta i del comitè executiu de l'entitat, i la seva proposta serà votada pels socis en assemblea extraordinària.

Entre els integrants de la llista, la meitat dels quals seran nous membres de la direcció, destaquen l'exministra socialista Cristina Garmendia; el president de CaixaBank, Jordi Gual; el conseller delegat de Banc Sabadell, Jaume Guardiola, i el president de la firma de perfumeria i moda Puig, Marc Puig. També formen part de la junta Ramon Asensio, Núria Basi, Jaime Carvajal, Joan B.Culla, Eusebio Díaz, Javier Faus, Teresa Garcia-Milà, Juan José López Burniol i Amancio López.

Programa continuista

El pròxim president ha fixat cinc prioritats d'actuació pels pròxims tres anys -el temps que durarà el mandat-, de línia continuista amb la posició de l'entitat: avançar cap a una economia més competitiva, reparar les fractures socials, reformular la vida política i institucional, abordar el malestar territorial a Espanya i recuperar la veu a Europa. Pel que fa a la primera qüestió, ha apostat pel turisme i la construcció, però també i especialment per la indústria de valor afegit fent front a la revolució tecnològic-digital.

Per combatre les seqüeles socials que ha deixat la crisi, com l'atur i la feina precària, ha erigit l'educació com a arma i ha defensat el sistema de pensions: "Precisament per garantir-lo a futures generacions, hem d'iniciar ara un debat ampli i obert sobre la seva sostenibilitat".

Després de 40 anys de democràcia, ha considerat inajornables una reforma de la vida política i modernitzar el marc institucional: "Institucions i pràctiques que resultaven apropiades per a una democràcia nova i temorosa queden ja clarament inadequades per als nostres temps". "Perquè la resposta als moviments populistes de divers signe, i al creixent euroescepticisme quan no antieuropeisme, no pot ser altra que més i millor democràcia", ha afegit.

Relacions Catalunya-Espanya

Sobre l'encaix de Catalunya a l'Estat espanyol, ha sostingut que el malestar en la comunitat catalana ha adquirit una extraordinària dimensió, alimentant l'auge de l'independentisme, però ha defensat que "aquesta incomoditat que una part majoritària de la societat catalana, independentista o no, mostra amb l'actual disseny autonòmic no constitueix una raresa", ja que són diverses les autonomies que reclamen una revisió del model autonòmic.

"Per aquesta raó, els anys vinents, el Parlament i el govern d'Espanya, reconeixent aquest malestar, han d'obrir el debat i la recerca d'alternatives que puguin satisfer una part majoritària de la societat", ha asseverat, i ha demanat incorporar veus de la societat civil a aquest debat, com la del Cercle d'Economia.

Respecte a Europa i després del Brexit i la crisi dels refugiats, ha apostat perquè Espanya recuperi una veu forta a la UE, i ha erigit el Cercle com a l'"interlocutor natural" de les institucions europees, establint vincles de col·laboració amb entitats similars d'altres països de la Unió.

L'opinió de Costas

D'altra banda, el fins ara president del Cercle d'Economia, el catedràtic de Política Econòmica Antón Costas, ha manifestat en una entrevista publicada diumenge per El Periódico que per resoldre el conflicte territorial cal que a Catalunya "hi hagi un debat ampli al Parlament sobre què entenem pel concepte de major sobirania i independència". Segons Costas, "mentre no vegi un acord polític i social que arribi al 70% de la societat catalana, em sembla difícil arribar a una segona etapa de pactar amb les Corts [espanyoles] un nou estatut per a Catalunya. Si aquest polític es produís, la consulta o referèndum cauria com un fruita madura de manera natural. El que no veig possible és una consulta unilateral".