Recuperar Barcelona, guanyar presència a l'àrea metropolitana i conservar feus històrics com Girona i Vic són els principals reptes que afronta Junts en les eleccions municipals. Després d'un any marcat per les turbulències al si del partit, incloent el recanvi de lideratges el juny del 2022, la sortida del Govern a l'octubre i la sentència condemnatòria a la presidenta de la formació, Laura Borràs, fa poques setmanes, Junts presentarà a les municipals 728 llistes.

El partit ho presenta com un èxit -a Catalunya hi ha 947 municipis-, destacant que és el primer cop que la formació es presenta com a partit en unes eleccions locals. L'objectiu de fons és mantenir-se com a primera força en número d'alcaldies -actualment en tenen 370- i intentar millorar els resultats de 2019, quan van perdre més de 112.000 vots respecte el 2015.
​
El 2019 Junts encara no es va presentar com a partit perquè llavors era una llista electoral en coalició amb el PDeCAT. Junts es va crear el juny del 2020, en plena pandèmia, impulsat per l'expresident Carles Puigdemont, de manera que el 28-M suposa una prova de foc per la seva consolidació.

De moment, el nombre de candidatures satisfà les expectatives previstes i demostra que el partit ha retingut la implantació al territori que tenia l'extinta Convergència. El nombre de 728 pràcticament arriba a l'objectiu de 800 candidatures que es plantejaven fa uns mesos.

En conjunt, a les municipals de 2019, JxCat va quedar tercera força a Catalunya amb un 15% de vot, per darrere d'ERC (23%) i PSC (22%). Va obtenir 2.798 regidors, per sota dels republicans, amb 3.107, però a distància del PSC, amb 1.315, gràcies a la seva major presència en pobles petits.

Junts va perdre prop de 500 regidors respecte el 2015, quan la major part dels electes s'havien presentat encara sota el paraigües de Convergència i Unió (CiU), força electoral hegemònica.Tot i això, en nombre d'alcaldies es va situar en primer lloc, amb unes 370, molt ajustada amb ERC -que en va assolir 359-, encara que va perdre força respecte el 2015, amb una seixantena de batlles menys.

Recuperar Barcelona

La gran esperança de Junts és recuperar Barcelona amb la candidatura de Xavier Trias, que ha tornat de la jubilació per impulsar el partit a la capital catalana. En la presentació de les llistes, el secretari general, Jordi Turull, va donar per feta la victòria del candidat però va admetre que "no sap" l'efecte que tindrà el cas de Laura Borràs, condemnada per prevaricació i falsedat documental quan dirigia la Institució de les Lletres Catalanes (ILC).

Després de la renúncia sobtada d'Elsa Artadi, hi va haver mesos d'incertesa abans que Trias es decantés per fer el pas, que ara afronta presentant-se com l'antagonista de l'actual govern municipal encapçalat per Ada Colau.

L'anunci del retorn va provocar un 'efecte Trias' que va impulsar el candidat a les enquestes, fins i tot pronosticant una victòria allunyada de la cinquena posició que va obtenir Junts el 2019 a la capital. Les projeccions, tanmateix, s'haurien desinflat una mica segons els últims sondejos.

El candidat defensa sense reticències pactar amb ERC i el PSC per tal que Colau no faci un tercer mandat, però ja ha anunciat que si no és ell l'alcalde, tornarà al seu retir.

Omplir el buit de l'àrea metropolitana

Guanyar presència a l'àrea metropolitana és un repte pendent de la formació, a qui els mals resultats de 2019 van deixar fora de municipis importants com l'Hospitalet de Llobregat o Santa Coloma de Gramenet. A més, aspira a recuperar l'alcaldia de Sant Cugat del Vallès, que després de 32 anys d'hegemonia convergent aquest mandat ha estat governada per ERC, PSC i CUP.

Junts va ser el partit més votat a Sant Cugat, però només té les alcaldies de quatre petits nuclis metropolitans, com Begues, Montgat, Sant Climent de Llobregat i Torrelles i en aquest darrer únicament l'ha ostentat el darrer any de mandat, gràcies al pacte amb una formació local.

En la presentació de la precampanya, el secretari de Política Municipal, David Saldoni, va reconèixer que hi havia un "buit molt important" de representació del partit a l'àrea metropolitana, motiu pel qual tindran una estratègia específica. Per províncies, a les municipals de 2019 Junts va obtenir un 12,19% de vot a Barcelona, davant del 21,38% a Tarragona, el 29,67% a Girona i el 31,35% a Lleida.

Relleu a Vic i a Girona

El partit aspira també a mantenir feus històrics, com són Vic i Girona, tot i el relleu de les actuals alcaldesses. Ni Anna Erra ni Marta Madrenas repetiran i les substitueixen, respectivament, Albert Castells, actualment regidor, i Gemma Geis, exconsellera d'Universitats i Recerca, que va agafar el relleu d'Assumpció Puig després que aquesta renunciés per desavinences amb el partit.

Amb tota seguretat, doncs, hi haurà noms nous al capdavant d'ambdues alcaldies. A Girona, el partit de Madrenas governa des de fa 12 anys, mentre que a Vic, Convergència i Unió ha governat des de la restauració de la democràcia i Erra ho feia des del 2015.

D'altra banda, a Lleida i a Tarragona ja fa mesos que estan tancades les candidatures, sense sorpreses. Es presenten l'actual primer tinent d'alcaldia, el lleidatà Toni Postius, i l'exdiputat i exsenador Jordi Sendra, respectivament.

Tancar el conflicte amb el PDeCAT

El 28-M serà el primer cop que Junts es presenta a les municipals totalment desvinculat del PDeCAT, amb qui ha arribat a tenir una causa als tribunals per decidir qui es podia quedar la marca. Al final, la Junta Electoral de Barcelona ha obligat al PDeCAT a cedir la meitat de drets electorals a Junts.

Davant de les més de 700 candidatures que ha presentat Junts, el partit predecessor en tindrà tan sols 200 després de la fuga de bona part dels actius que s'hi havien mantingut cap a les files dels primers, ja sigui de manera indirecta, en coalició o sota d'altres fórmules. Junts ha treballat en els últims mesos per captar el màxim nombre de membres del PDeCAT que no van fer el salt al nou partit en el moment de la seva fundació.

En aquesta estratègia s'emmarca també la candidatura de Trias, que s'havia mantingut al PDeCAT i s'havia mostrat molt contrari a la sortida del Govern de Junts. Trias ha acceptat presentar-se per Junts renunciant al carnet del PDeCAT però presentant una candidatura que no hi fa menció explícita. Trias per Barcelona n'és el nom oficial, i tot i que els vots aniran pel partit de Borràs i Turull, l'exalcalde destaca que ha confeccionat una llista amb persones de Junts, PDeCAT, Demòcrates i Moviment d'Esquerres.

A Igualada, l'actual alcalde, Marc Castells, es presentarà finalment sota la marca pròpia de Junts per Igualada -que no és Junts per Catalunya- després de desvincular-se del PDeCAT. El mateix ha passat a Martorell, Figueres i Calella. A Tortosa, l'alcaldessa Meritxell Roigé ha subscrit una coalició amb Junts.

Al Penedès, Junts ha aconseguit també un acord amb Impulsem el Penedès -que reuneix polítics provinents de diferents espais de l'univers postconvergent- per no fer-se la competència. Ha fet el mateix amb Impulsem Lleida, que reuneix polítics de les comarques de Ponent.

Ara bé, hi ha prop de 200 municipis on Junts i PDeCAT competiran i en alguns casos els segons tenen bones perspectives: és el cas de Mollerussa, on l'alcalde Marc Solsona aspira al quart mandat, i també el de Lloret de Mar.