El barri de Gràcia ha recuperat aquests dies la festa major, que no s'havia celebrat amb normalitat des del 2019 degut a la pandèmia. Guarnits i música van de la mà de massificació i presència de turistes, i unes pintades aparegudes al barri amb consignes contra els visitants estrangers han fet reemergir el debat sobre el model turístic, no només al barri sinó a la ciutat. A més del clàssic "Tourists go home" (Turistes marxeu a casa vostra) n'hi ha d'altres com "Si hi ha més turistes que veïnes, són festes de barri?" o "Turistes fora, migrants benvinguts". 

A les barres dels carrers, gestionades pels veïns, hi ha opinions de tots colors. La majoria comparteixen que les festes ja no són el que eren fa 15, 20 o 30 anys, però reconeixen que això no és una qüestió del barri sinó del conjunt de la ciutat i fins i tot global: "Quan eren les festes dels veïns, dels amics i la família era quan valien la pena. El consumisme i tenir més ingressos ho ha canviat tot, però donar l'esquena al turista és una tonteria", resumeix el Sergi, president del carrer Joan Blanques de Baix. 

Al mig de la setmana de festes, els carrers estan plens de visitants que fan cua per veure els guarnits, especialment, els que han sigut premiats aquesta mateixa tarda de dimecres. El Quixot del carrer Verdi del Mig s'ha endut el primer premi, i l'Orient del carrer Tordera i el Progrés Park, de Progrés, el segon i el tecer, respectivament. Tots estan plens de visitants del barri, de la ciutat i de l'estranger: "Barcelona és turística ara i ho ha sigut sempre, tot es va massificant i que vinguin turistes a les festes és normal", assenyala el Dani mentre serveix una cervesa rere una altra a la barra de Verdi.

En Dani afegeix que el que passa a Gràcia no és diferent del que passa a la Patum o a les festes de la Mercè, i reconeix que li sembla "magnífic" que gent de llocs llunyans s'interessi per la cultura popular catalana. El turisme, però, és una qüestió que preocupa el barri des de fa anys i això es percep en alguns dels guarnits. Al carrer Progrés, una làpida que resa "Tourists go home" i una pancarta en un edifici miniatura que diu "Stop gentrificació" ho certifiquen.

Lluny d’una reconversió, després de la pandèmia el turisme massiu ha tornat amb força a Barcelona i repetint els mateixos esquemes de creixement sostingut que el 2019. L'aturada per la Covid-19 ha fet encara més palès un malestar veïnal, estès a la majoria de barris, per la massificació i la pèrdua d'espai públic. Això ha impulsat mesures polítiques com la regulació dels creuers, la possibilitat de començar un decreixement turístic i també altres decisions com limitar les visites de grups, reduir els horaris de les terrasses en punts tensionats i la prohibició dels bicitaxis, per exemple. 

30 anys de la transformació de la ciutat

A la barra de Verdi, en Dani està indignat amb les pintades perquè creu que donen mala imatge dels graciencs: "Em sembla vergonyós que em vingui un turista i em digui 'què vol dir que me'n torni a casa?'". Això li ha passat i assegura que no ha sabut què dir. Tant ell com el Sergi es pregunten si qui ha fet les pintades és del barri i sap què es fa per gestionar aquesta realitat que ha canviat el dia a dia del conjunt de Barcelona des de fa anys.

Carles Peris, també del carrer Verdi, reconeix que hi ha "debat al barri" sobre el turisme, però ho desvincula de les festes en si. "El turisme canvia l'estructura social del barri, ho canvia tot i és un problema". Peris, activista històric del barri, apunta al model impulsat durant els Jocs Olímpics del 1992 com a punt d'inici d'aquesta transformació de Barcelona. Les principals conseqüències, assegura, són la privatització de l'espai públic i la gentrificació que expulsa el veïnat, especialment els joves, amb uns lloguers pels núvols: "No molesta el turisme, molesta tot això".

Tot i la massificació, la majoria de veïns expliquen que segueixen havent-hi espais reservats exclusivament per retrobar-se entre ells. La Núria Garcés, que està posant música a la plaça Rovira, explica que tot i això, les festes no són el mateix que quan ella era una nena, fa 20 anys. "És igual que a tot arreu, i entenc que pugui molestar. Per a mi el problema principal són els lloguers", explica entre les interrupcions de gent que li demana que posi alguna cançó.

El Sergi explica que per mantenir l'ambient del barri, alguns dies tanquen el carrer per fer dinar de carmanyola: "Cada carrer té el seu espai, i qui no el té és perquè no vol", apunta contundent. Això implica, però, que aquell dia no es fa caixa, ja que les consumicions de la barra van directes als fons per fer el guarnit de l'any següent i el president reconeix que els turistes són dels que més gasten. En conjunt, però, el Sergi explica que la gent del barri ha variat respecte les últimes dècades i emmarca les visites de persones d'altres llocs en un fenomen global.

A la plaça del Raspall tenen lloc les festes alternatives. El Sergi i el Gerard, de la Comissió de les Festes Populars, expliquen que, com cada any, se sent parlar en anglès, francès i italià, tot i que a potser a la plaça es manté una mica més l'ambient del barri que en d'altres carrers més visitats. Per a ells, el problema no són quatre pintades ni les festes, sinó "el model turístic de la ciutat que expulsa el veïnat", sobretot amb l'augment dels preus dels lloguers. En aquest sentit, la solució seria un canvi estructural, perquè des del barri poc es pot fer per evitar la massificació actual, conclouen.