La zona de la Vall Ferrera (Pallars Sobirà), com el seu nom indica, està íntimament relacionada amb l'explotació i la producció de ferro. L'activitat siderúrgica en aquesta zona del Pirineu català es remunta als darrers segles de l'Imperi romà. D'aquest període s'han documentat una vintena de forns de reducció de ferro datats entre el segle III i mitjans del segle VI. Aquesta setmana, l'arqueòleg Òscar Augé, per encàrrec del Parc Natural de l'Alt Pirineu, n'ha excavat un i l'ha reproduït a escala 1:1 al bosc de Virós. El bon estat de conservació, les grans dimensions i la possibilitat de trobar més forns a la zona ha sorprès Augé i fan d'aquest jaciment un cas únic al país donat que no hi ha referents similars tan grans en una zona de producció de ferro no associada a un poblat.

Aquest jaciment va ser documentat entre l'any 2003 i 2004 per un equip de recerca de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), però no s'hi ha fet cap excavació fins ara. Els encarregats de la intervenció han estat els arqueòlegs Òscar Augé i Jose Miguel Gallego. Es tracta d'un forn de ferro amb una cubeta, on es dipositava el ferro al final del procés, i que estava excavada directament al terreny natural, i un petit mur de pedra que la rodejava, damunt del qual s'hi aixecaria la xemeneia del forn.

Un jaciment únic 

Augè ha explicat a l'ACN que podrien haver dos forns més i cabanes a pocs metres de l'àrea excavada, tot i que caldrà corroborar-ho en les properes campanyes. De confirmar-ho es tractaria d'un jaciment de "certa entitat" donat que comptaria amb una zona de treball i una d'habitatge al mig de la muntanya (uns 1.700 metres). Els arqueòlegs creuen que devia ser una activitat estacional.

Les restes d'aquests antics tallers de reducció tenen una especial rellevància des d'un punt de vista arqueològic, ja que a l'època antiga en el nord-est peninsular hi ha un buit de coneixement sobre aquesta activitat fora de contextos d'hàbitat. Augè ha explicat que "no hi ha referents similars" a Catalunya amb una concentració tan gran de zones de producció no associades a una població. No obstant, ha assegurat que hi ha "gran similitud" amb altres jaciments anàlegs, localitzats en aquest cas en zones properes al Pirineu francès, com el que durant la dècada dels 90 es va excavar a Lercoul, a la vall francesa de Vic de Sòs, a l'Arieja.

En el moment de la descoberta d'aquests enclavaments arqueològics, fa uns vint anys, s'hi van practicar petits sondeigs en alguns d'ells per obtenir mostres mitjançant la tècnica del Carboni 14, fet que va permetre situar-los entre els segles III/IV i VI/VII dC. No obstant això, en aquests abocadors fins ara no s'havia realitzat mai cap excavació que permetés localitzar els forns que els van generar, saber com eren, i quants n'hi podia haver en cadascun d'ells.

Un atractiu turístic 

Ara, a falta dels resultats de les analítiques que han de confirmar les datacions concretes del forn, els experts esperen confirmar en les properes campanyes arqueològiques la presència de més forns de reducció i una zona d'habitatges. L'objectiu final, un cop finalitzades les diferents intervencions arqueològiques, és poder consolidar els vestigis per tal de fer-los visitables, i que la gent que passeja pel sender senyalitzat de la Costa dels Meners puguin veure'ls.

La Vall Ferrera té un gran patrimoni siderúrgic, concentrat molt especialment en el bosc de Virós, que abasta unes 2.000 hectàrees d'alt valor paisatgístic i natural. Ara tota la zona es podria definir també com un enorme jaciment arqueològic amb restes de diverses èpoques relacionades amb l'explotació i aprofitament del ferro.