MATARÓ.- La gestió dels residus i les escombraries arriba a superar en ocasions la meitat del pressupost d'alguns municipis. Tot i que en alguns casos la gestió es fa de manera pública, la majoria de vegades és un servei que els ajuntaments han externalitzat. S'ha generat així una porció suculenta de negoci per a les grans empreses de serveis que competeixen per fer-se amb les concessions de diferents pobles i ciutats.

Aquesta gestió, però no queda exempta de polèmica i els darrers mesos s’ha pogut veure com es posava sota sospita l'empresa Fomento de Construcciones i Contratas (FCC) per frau en l’administració del servei a Barcelona i Badalona, o com a Figueres el treballadors d'Ecoserveis - participada per l'ajuntament, GBI Serveis SA i la mateixa FCC- anaven a la vaga per defensar el conveni col·lectiu.

Davant d'això, hi ha municipis que estan apostant per remunicipalitzar aquest servei. La legislatura passada, Arenys de Munt, amb un govern de la CUP, va fer aquest pas i més recentment ha estat Castelldefels qui s’ha decantat per gestionar de manera pública el servei. Tanmateix, altres ajuntaments han començat a caminar cap aquesta via. El cas més rellevant és el de Barcelona, on al novembre ERC va proposar al ple iniciar el procés de remunicipalització.

Com es reparteix el pastís

Consultada per Públic, l’Agència Catalana de Residus afirma no tenir cap recull de les empreses que tenen concessions del servei d’escombraries als diferents municipis, que són els que tenen la competència en aquest àmbit. Tot i això, sovint el servei està mancomunat. Davant d’aquesta realitat, cal fer una cerca individualitzada a cada poble i ciutat per veure quines són les empreses que controlen el sector. En aquest cas, prenent de mostra els 52 municipis del Principat amb més de 25.000 habitants, podem veure com són bàsicament tres empreses les que accedeixen a aquestes concessions: FCC Medio Ambiente, Urbaser -fins fa poc filial d'ACS- i Cespa -que pertany a Ferrovial. Aquestes empreses, juntament amb altres, van ser sancionades a principis de 2015 per la Comissió Nacional del Mercat i la Competència per dur a terme “una pràctica concertada global de repartiment del mercat”.

També les tres, conjuntament amb l’empresa CDL S.A., es reparteixen la prestació del servei a Barcelona. La capital catalana els va adjudicar la contracta del 2008 al 2017 per un valor de 1994,3 milions d’euros, segons informava el diari especialitzat en economia, Cinco Dias. D’aquests, FCC se’n va quedar el 40% i Urbaser i Cespa una mica més del 20% cadascuna.

Contenidors a Barcelona.

FCC, la principal concessionària va fer pagaments a la CatDem

Fomento de Construcciones y Contratas, per mitjà de la seva filial FCC Medio Ambiente, és l’encarregada de prestar el servei de recollida d’escombraries a 21 dels municipis esmentats. L’empresa de les Koplowitz i el magnat mexicà Carlos Slim té adjudicacions a tres de les quatre capitals de demarcació catalanes -a Lleida la gestió està en mans de Valoriza, filial de la francesa Sacyr-, així com a vuit de les 12 majors ciutats catalanes, entre elles Mataró, l’Hospitalet o Reus.

Segons una investigació del periodista Oriol Güell publicada al diari El País el passat novembre, FCC hauria falsejat dades d’escombraries per defraudar a l’Ajuntament de Barcelona 800.000 euros. Per les mateixes dates, el consistori de Badalona va fer publica una auditoria segons la qual FCC els hauria cobrat, suposadament, 12 milions d’euros de més entre 2010 i 2015. L’any abans, una investigació d’anticorrupció va revelar que FCC és una de les empreses que hauria pagat el suposat 3% a la CatDem. Entre 2008 i 2009, la fundació de l'antiga CDC va rebre donacions de 175.000 euros per part d'aquesta empresa.

Urbaser, de Florentino Pérez a un grup xinès

A FCC la segueix en pes l’empresa Urbaser, que a part de la porció de Barcelona, presta el servei a d’altres nou ciutats de més de 25 mil habitants. La que fins al setembre d’enguany era propietat de l’empresa de Florentino Pérez, ACS, és present a llocs com Esplugues, Ripollet o Olot. És per la concessió feta a aquesta darrera ciutat que el directiu d’Urbaser, Jordi Duran, va ser detingut l’octubre de 2015, dins el cas Petrum III, pel pagament del famós 3% a CDC.

En l’actualitat, però l’empresa ja no està en mans d’ACS, sinó que aquesta la va vendre el setembre de 2016 al gegant xinès CNTY del magnat Yan Shengjun. Ell és també president de la empresa xinesa de gestió de brossa China Tianying  i Jiangsu TY Environmental Energy.

Cespa, la filial de Ferrovial

La tercera en discòrdia, Cespa, porta la gestió a set dels municipis catalans de més 25.000 habitants, com Vic, Molins de Rei o Blanes. És a través de la gestió d’aquesta darrera que, la filial de Ferrovial, administra el servei també a bona part dels municipis de la comarca de la Selva. El 2015 el jutge del cas Palau va sentenciar que l’empresa Ferrovial havia pagat comissions a CDC a través del Palau de la Música a canvi de de concessions d’obres públiques.

L’aposta per la gestió municipal

D’altres ciutats, com Terrassa, Cambrils o Sant Boi de Llobregat opten per administrar de manera directa el servei de recollida de brossa i neteja viària. Amb ells, i sobretot després de l’esclat del cas d’FCC a Barcelona i Badalona, diversos municipis han començat a estudiar l’opció de remunicipalitzar el servei.

El primer d’ells va ser Castelldefels, que a partir de l’1 d’abril de 2017 municipalitzarà la gestió del servei. Segons fonts de Movem, un dels partits del govern, aquest canvi suposarà un estalvi de tres milions d’euros en 10 anys. Tanmateix, el regidor de Medi Ambient, Ramon Morera, va explicar el passat octubre la necessitat de gestionar directament la recollida de brossa per gaudir de major flexibilitat: “la situació de canvi permanent que viu Castelldefels fa imprescindible que l’Ajuntament tingui el control total del servei de neteja i pugui posar l’accent en temes tan importants per nosaltres com són el medi ambient i el foment de la recollida selectiva”.

La flexibilitat també és un dels arguments que destaquen també des del grup assessor de la CUP de Reus per demanar la municipalització del servei. A la població el servei el presta FCC -en origen amb el nom de Focsa- des de 1967 i el darrer concurs el va guanyar el 2009 i acaba el 2018. “Aquesta concessió té una derivada legal, apareix a la peça 14 del cas Innova en que s'investiga el procés de licitació de l'any 2009 i l'acompliment del contracte que posteriorment es va signar” expliquen fonts de la CUP Reus.

Estudiar la municipalització de la gestió d’escombraries va entrar dins el pacte pel qual la CUP recolzava l’aprovació dels pressupostos del govern de CiU: “l’estudi diu que l’estalvi de municipalitzar el servei és evident, però hi ha pressions sindicals per part d’UGT per les que sembla que CiU ha valorat estalviar-se la problemàtica”, asseguren les mateixes fonts que afegeixen que “a Reus els servei d’aigua i la funerària són municipals i aporten beneficis”.

ERC també ha presentat propostes per dur a terme aquest pas a ciutats com Barcelona o Mataró, on el servei el gestiona també FCC. El regidor mataroní, Joaquim Camprubí, explica que a la ciutat aquest “és un projecte a mig termini” perquè la concessió s’acaba el 2022. Tanmateix considera que és un camí que cal seguir de cara a la pròxima legislatura per “fer el servei eficaç, sostenible i alliberar recursos. Fer-ho de manera directa no és perquè si, no és dogmàtic, sinó per millorar les condicions dels treballadors i la [qualitat en la] prestació del servei”.