La identificació per perfil ètnic és una pràctica habitual arreu de l'Estat espanyol, també a Catalunya. Així ho constata l'informe "L'aparença no és motiu. Identificacions policials per perfil ètnic a Catalunya", presentat aquest dimecres al Col·legi de Periodistes de Catalunya, fruit del treball de SOS Racisme Catalunya i la plataforma d'entitats Pareu de Parar-me.

A través de l'encreuament de dades públiques, l'estudi de casos comparatius i la recollida d'experiències ciutadanes que s'ha fet mitjançant entrevistes i enquestes, es constata que les aturades a ciutadans per perfil ètnic són una pràctica habitual i sistemàtica i que existeix un marc d'impunitat consentit per l'administració. Es considera un patró d'actuació col·lectiu per part dels cossos policials de l'estat. Fa pocs dies sortia a la llum el vídeo gravat per un ciutadà on es veia una persona racialitzada sent aturada per un vigiliant de seguretat de Renfe a l'estació de Sants. El vídeo es va fer viral i l'empleat va ser amonestat, però en la gran majoria de casos aquestes conductes queden impunes.

Un 54% de les identificacions són a persones estrangeres

La majoria d'identificacions a Catalunya es duen a terme a Barcelona i la seva àrea metropolitana, i segons dades dels Mossos d'Esquadra, un 54% de les identificacions corresponen a persones estrangeres. Tenint en compte que a Catalunya la població estrangera representa el 13,7% del total, això suposa que la probabilitat d'una persona estrangera de ser aturada per la policia multiplica per 7,4 la d'una que sigui estatal. Les persones més identificades són de les següents nacionalitats: Marroc, Romania, l'Equador, la República Dominicana i Colòmbia, en aquest ordre.

Un dels col·lectius que pateix més les identificacions per perfil ètnic és la comunitat gitana, tot i que solen quedar invisibilitzades. "Els gitanos tenim 10 vegades més de possibilitats de ser identificats que les persones caucàsiques europees. Som la comunitat que més pateix les identificacions per perfil", denuncia Pedro Vargas, tècnic d'assessoria jurídica de la Federació d'Associacions Gitanes de Catalunya. Afegeix: "els gitanos no solem denunciar, per desconfiança envers les institucions i per la persecució històrica que hem patit".

Dels casos estudiats per SOS Racisme, en el 70% de les ocasions les persones identificades no havien estat informades del motiu de la parada -sempre que s'identifica es té dret a saber perquè-; el 41% dels agents no portava la placa d'identificació visible i el 22% expressa haver patit violència tant verbal com física. Potser la dada més significativa és que en el 81% dels casos, les persones identificades no van ser portades a comissaria, el que indica de manera evident que no estaven cometent cap acte delictiu.

Seqüeles per a l'individu, el col·lectiu i la societat

La identificació per perfil ètnic no només deixa seqüeles a l'individu que és identificat, ja que se li genera por i desconfiança i suposa una greu vulneració dels drets humans, sinó que va més enllà: fomenten la criminalització, legitimen i alimenten l'estigma social de criminalitat associat als col·lectius racialitzats i migrants, denuncia l'informe. "Això fractura la cohesió social i fragmenta les societats", ha comentat Mònica López, del departament de comunicació de SOS Racisme. D'altra banda, la presència policial genera una sensació d'inseguretat i alerta als carrers i es crea un fals clima d'emergència social que després veu la seva traducció en discursos polítics xenòfobs i racistes.

Kaire Ba Dejuan, de SOS Racisme, assegura que "en molts casos aquestes persones han de modificar els seus patrons de conducta per tal de no trobar-se en aquestes situacions: algunes canvien els recorreguts per anar a la feina o deixen de freqüentar espais on es poden trobar amb identificacions, tot això té seqüeles psicològiques".

El fet que hi hagi persones que són aturades fins a 15 vegades en un mateix any provoca la normalització de la situació per part de l'individu. I combatre aquesta normalització constitueix un dels principals reptes, ja que s'ha observat una acceptació i una interiorització per part dels subjectes víctimes de l'actuació i el maltractament policial. SOS Racisme pretén que la ciutadania conegui el concepte de 'perfilació ètnica', i que s'associï a una manifestació de racisme. "Les identificacions per perfil ètnic formen part del racisme institucional, per això s'han de denunciar", ha dit Mònica López.

Una falsa "lluita conta la immigració il·legal"

La pràctica de l'aturada per perfil ètnic s'emmascara darrere d'una suposada "lluita contra la immigració il·legal", però l'estudi demostra que el perfil ètnic és un criteri inefectiu i contraproduent en termes de seguretat ciutadana. Kaire Ba Dejuan ha destacat que "ens crida l'atenció que qui més identifica les persones racialitzades i migrants són els cossos policials que no tenen competència en migració, com la Guàrdia Urbana". Aquest cos policial "és el més opac pel que fa als registres i les dades disponibles relatives a les identificacions per perfil ètnic", ha assegurat Mònica López.

El rebuig social creixent a aquests tipus de pràctiques ha forçat un canvi d'estratègia en les identificacions racistes: cada vegada són més breus, els agents canvien de lloc amb més freqüència, no s'emporten tantes persones detingudes i s'han reduït les batudes massives; ara les identificacions les fan agents de paisà i a persones que van soles, no en grup.

SOS Racisme reclama que s'adoptin solucions. Entre d'altres qüestions, proposa formar els cossos policials en matèria de racisme i xenofòbia, justificar i recollir dades de les identificacions que es realitzin, introduir mesures per lluitar contra la desproporcionalitat i facilitar mecanismes de denúncia per a la població objecte d'identificacions i registres. També s'anima a la població a quedar-se en el lloc dels fets si s'observa una identificació per perfil ètnic.