El sector editorial en català va tancar el 2023 amb bones notícies, ja que la venda de llibres de ficció, no ficció, infantil i juvenil va experimentar un creixement del 12%. Ara, encara el 2024 amb la mirada posada a Sant Jordi després d'unes festes de Nadal generoses pel que fa la venda de llibres.

El Gremi d'Editors de Catalunya elabora setmanalment un informe amb els títols més venuts a més de 150 punts de Catalunya. Entre els llibres més sol·licitats al gener trobem de nou Les calces al sol (La Campana), de Regina Rodríguez Sirvent, A les dues seran les tres (Quaderns Crema), de Sergi Pàmies, o Estimada gris (Univers), de Sílvia Soler. Aquest mes s'incorpora a la llista Ofert a les mans, el paradís crema, del tarragoní Pol Guasch, i Urgell. La febre d'aigua, de Vicenç Villatoro.

'Ofert a les mans, el paradís crema'

L'escriptor tarragoní Pol Guasch ha tornat a les llibreries amb Ofert a les mans, el paradís crema (Aragrama), on explora l'amistat. És la seva segona novel·la després de l'èxit de Napalm al cor. Explica la història d'amistat de la Rita, una jove nascuda al poble d'una vall, i Líton, que és de la ciutat. El dos joves es coneixen en una festa i uns incendis els separen fins que es retroben i reprenen la seva amistat marcada per la malaltia del jove, que pateix Sida.

Pol Guasch ha escrit un llibre en què cada dosi de dolor té el seu revers fulgurant, i cada desenllaç augura un nou començament. Desordenada com la memòria, fosca i lluminosa alhora, Ofert a les mans, el paradís crema és melancòlica com només ho pot ser assistir a la fosa en negre de la joventut del món.

'Les calces al sol'

Un dels llibres de ficció més nomenats aquests darrers mesos ha estat sens dubte Les calces al sol (La Campana), de Regina Rodríguez, que ofereix una novel·la plena de to humorístic protagonitzada per Rita Racons, estudiant de psicologia que marxa als Estats Units a fer d'au-pair i que topa amb una família que espera que estigui a l'altura del que creuen que exigeixen les ments dels seus fills.

Són els Bookland, l'antítesi del clixé clàssic d'una família americana. Intel·lectuals, esperen que la nova au-pair estigui a l'altura del que exigeixen les ments privilegiades dels nens de la casa. I tot i que ben bé no ho estarà, la Rita i el seu caos constant portaran els petits de la família a viure la vida més enllà dels llibres. La Rita serà capaç d'atrevir-se a tot, d'expandir la ment i un dia, de cop, trobarà el que hi havia anat a buscar: la seva vocació.

'Urgell. La febre d'aigua'

Una novel·la sobre la gran epopeia humana que va representar a mitjans del segle XIX la construcció del Canal d'Urgell, una de les obres més ambicioses de la seva època a tot Europa. Més enllà de la història concreta, Urgell. La febre d'aigua (Proa) esdevé una metàfora de tots aquells episodis històrics —alguns de ben pròxims— en què la gent es revolta espontàniament contra una situació injusta i hostil i somia una revolució per canviar-la. Amb esperança i sacrificis, amb errors, contradiccions i heroisme i una sensació de decepció i de fracàs. 

'A les dues seran les tres'

Són deu els contes que Sergi Pàmies inclou al seu nou llibre A les dues seran les tres (Quaderns Crema), on la memòria es converteix en revisió de l'experiència, la crònica en compromís amb el passat i la fantasia en un joc que, en funció de l'estat d'ànim, il·lumina, pertorba o reconforta.

Són esdeveniments històrics o anècdotes deliberadament privades es confabulen en favor de la narració, sempre eloqüent i persuasiva, en què Pàmies, fidel a una veu i a un estil inconfusibles, aprofundeix en el domini de la tendresa i la digressió, així com en l'equilibri entre la ironia i la perspicàcia. Tot al servei d'una mirada, resignadament incerta, sobre el pas —ja sigui endavant o enrere— del temps.

'A casa tenim un himne'

L'autora de Gina, Maria Climent, va tornar el 2023 amb la nova novel·la A casa teníem un himne (L'Altra Editorial). La Remei té més de quaranta anys, està casada i té un fill, treballa moltes hores a l'hospital i està absorbida per la vida domèstica i professional. La seva germana Marga, una mica més jove, és tot el contrari: soltera i sense cap projecte vital ni professional que la lligui, té la sensació que li ha passat la joventut sense adonar-se'n i encara busca el seu lloc al món. I la mare de totes dues, l'Erne, ja fa més de quinze anys que va instal·lar-se a Itàlia i ha construït una vida nova allà, deixant enrere la vida al poble i les seves dues filles, que no l'hi perdonen.

Però quan la Remei arrossega la Marga fins al cor de la Toscana perquè necessita un refugi, i unes quantes solucions, aquestes tres dones distanciades i diferents, amb aspiracions i experiències tan dispars, hauran d'aprendre a entendre's i a comunicar-se, i lluitaran per retrobar-se després que es desveli un secret familiar que va marcar definitivament la vida de totes tres.

'Nascuda de Venus'

Sònia Lleonart submergeix els lectors en un relat apassionant d'una jove restauradora catalana que, cinc segles després de la creació d'un quadre de Botticelli, descobrirà un secret ocult que canviarà la vida per sempre. Nascuda de Venus (Rosa dels Vents) és la primera novel·la d'aquesta escriptora mataronina.

Ambientada a la Florència del segle XV, la novel·la comença amb un Botticelli al seu llit de mort, confiant una carta i un quadre que desitja que es lliuri al fill de la seva musa, Simonetta Vespucci. Aquesta obra, mai no revelada al públic, es converteix en l'eix central de la història. Cinc segles més tard, la protagonista, la Carla, una jove restauradora catalana, s'embarca en la recerca d'aquesta peça d'art perduda.  

'Estimada Gris'

Sense feina, acabada de divorciar i amb la mort del seu pare encara recent, la Gris es troba, amb quaranta anys, amb una vida a la deriva i que cada cop sent menys seva. Des de fa temps una idea li ronda pel cap: marxar ben lluny dels carrers i de la gent de Puebla, cap a la terra dels seus avantpassats, aquella Catalunya remota de què tant li havia parlat l'avi Antoni quan era petita.

En un viatge invers al que havia fet el seu avi en arribar a Mèxic l'any 1939, com a exiliat d'un país en guerra, la Gris viatja a Catalunya, on descobrirà paisatges, olors i una família que no sabia que tenia. I potser, també, la manera de tornar a ser feliç.

'Et vaig donar ulls i vas mirar les tenebres'

Per vuitè mes consecutiu, Et vaig donar ulls i vas mirar les tenebres (Anagrama), d'Irene Solà, ha estat un dels llibres més venuts aquest agost. Després de l'èxit Canto jo i la mutanya balla, amb el que va guanyar un dels Premis de Literatura de la Unió Europea 2020 i el Premi Llibres Anagrama el 2019, l'escriptora explora "la dualitat i el lligam intrínsec entre llum i foscor, vida i mort, realitat i fabulació" a la seva nova obra.

'La terra dura' (Pòrtic Edicions)

L'escriptora Anna Punsoda torna al paisatge de la seva infantesa, els Plans de Sió, a la comarca de la Segarra. Ho fa d'una manera ben diferent de quan en va marxar. Ha fet net del passat i ha construït la seva pròpia família. Està en condicions de tornar al seu món, arreglar-s'hi una casa amb el marit barceloní i veure-hi créixer els fills.

Punsoda prova d'entendre la seva relació amb terra dura, geogràficament central i alhora molt ignorada, que ha donat personalitats com l'escriptor Pedrolo i el pintor Guinovart, però que actualment figura al nostre mapa mental gràcies a la corporació alimentària bonÀrea de Guissona i al contrast entre la gent de sempre i les nombroses famílies d'Ucraïna i del Senegal que s'hi han instal·lat.

A través de la recerca històrica, de converses amb veïns i de la vivència directa, Anna Punsoda teixeix un relat molt personal sobre la reconciliació amb un mateix i amb el país com l'única via per poder ser lliure i aportar alguna cosa valuosa al món.