Després de sis mesos de despatxos buits, la maquinària del Govern català torna a engegar-se, ja sense l'ombra de l'article 155. Aquest dilluns, el president Quim Torra ha acompanyat l'inici del curs polític des d’Estremera, on ha visitat el vicepresident i els consellers de l’anterior govern: "Volem agrair la dignitat amb la que segueixen defensant la llibertat de Catalunya des de la presó", ha declarat. Torra també ha anunciat que la resta de l’executiu també visitarà els consellers cessats per fer un atípic traspàs de cartera entre reixes i compartir les tasques d’aquesta nova legislatura, tal com ja va demanar el president en la primera compareixença de premsa des de Brussel·les.

Quim Torra també ha tingut paraules pel nou president del govern espanyol, Pedro Sánchez, amb qui ja ha dit haver-se posat en contacte per trobar-se "el més urgentment possible". Torra insisteix en la necessitat de conèixer el projecte que els socialistes mantenen per a Catalunya: "Voldríem saber amb quin PSOE i amb quin president del Govern ens trobarem: amb el PSOE que va despenalitzar la convocatòria de referèndums o amb el que va votar el 155?". El president de la Generalitat creu que el que Espanya necessita "és fer justícia i no escarment" i ha agraït les gestions que el Ministeri de Justícia està fent per permetre el traspàs de carteres de demà.

Durant el torn de preguntes, el president de la Generalitat no ha rebutjat cap via d’acció del nou executiu i, tot i evitar fer-ne menció explícita, tampoc ha descartat la unilateralitat: "Nosaltres partim d’on partim: un referèndum d’autodeterminació de l’1 d’octubre, d’una declaració política d’independència del 27 d’octubre, i això és el que volem posar sobre la taula amb Pedro Sánchez i el seu Govern". També ha anunciat que formaran un comissionat per investigar l’impacte de l’article 155 durant els seus mesos d’aplicació.

Aragonès: "No es pot tractar a Catalunya diferent"

Qui ha insistit en la necessitat d’aixecar la intervenció del Govern català és el nou vicepresident i conseller d’Economia, Pere Aragonès, un dels pocs càrrecs que ha seguit vinculat a la conselleria des de la seva antiga posició tot i l’aplicació del 155. Aragonès considera que és el moment de retirar el control de les finances: "Des del punt de vista polític també demanarem que s’aixequi aquella intervenció de novembre del 2015. No es pot tractar Catalunya diferent, tractar la Generalitat diferent de la resta de overns i després dir que aquí estem en una situació de normalitat", ha declarat en una entrevista per Els Matins de TV3. Aragonès diu estar pendent del recurs presentat al Tribunal Suprem sobre aquest afer i que, en cas que es falli en contra, demanaran "responsabilitats pel dany causat".

A primera hora del matí, el secretari d’Organització del PSOE, José Luis Ábalos, ja avançava que els comptes de la Generalitat seguiran intervinguts tot i que ha obert la porta a un tímid acostament de posicions que marca distàncies amb l’anterior executiu: "Tothom ha dit que el que vol és tornar a la normalitat, que tornem a la legalitat, que recuperem la institucionalitzat. Si tot això és així, caldrà anar pensant que determinades mesures que es van prendre s’hauran d’anar compassant als ritmes d’aquesta normalització".

Torra també ha tingut l’oportunitat d’entrar en la rèplica i des d’Estremera ha fet menció a les paraules del socialista: "Crec que el senyor Ábalos es referia a la intervenció dels comptes de la Generalitat en motiu del Fons de Liquiditat Autonòmica (FLA) de l’any 2015. Nosaltres entenem que, pel que fa referència a l’article 155 implica també les mesures que es van prendre mesos abans que s’apliqués el 155", ha matitzat, assenyalant l’ampliació de la intervenció econòmica aplicada pel ministre d’Hisenda, Cristòbal Montoro, el setembre de 2017.

Aplaudiments a les conselleries

La resta de consellers i conselleres han iniciat les seves jornades laborals entre els aplaudiments dels funcionaris. Per primer cop, després de la cessió de l’anterior executiu, representants de les institucions catalanes han fet les primeres rèpliques a la posició el Govern central respecte el conflicte català. En aquesta línia, el nou conseller d’exteriors, Ernest Maragall, s’ha mostrat determinat en recuperar en la seva totalitat la feina a l’estranger de la Generalitat: "Ens correspon garantir, enfortir i ampliar la presència del reconeixement, la dignitat de Catalunya i les seves institucions arreu d’Europa i el món".

Maragall ha reiterat la seva aposta per recuperar el Diplocat, després que el Govern Rajoy el tanqués, considerant-lo una de les eines principals de la internacionalització de la posició independentista a l’estranger. Aquest mateix dilluns també s'ha conegut que el polític escollit per ser el seu homònim des de Madrid ha estat Josep Borrell, socialista conegut per haver participat en nombrosos actes de Societat Civil Catalana. Aquest nomenament no ha agradat a Carles Puigdemont, que així ho ha expressat per les seves xarxes socials:

La consellera d’Agricultura, Teresa Jordà, ha decidit dedicar els primers minuts de feina fent una videoconferència amb l’exconsellera Meritxell Serret, exiliada a Brussel·les, fent explícita la voluntat de col·laboració que existeix entre aquest Govern i l’anterior. Jordà també ha estat rebuda entre aplaudiments, una catifa groga i un ram de flors grogues. Demà viatjarà a Bèlgica per visitar a Serret i la resta de l’executiu cessat.

La única que ha pogut fer un traspàs de cartera presencial ha estat la consellera de Justícia, Esther Capella, que s’ha trobat amb Carles Mundó per escenificar aquest canvi de poders tot i la suspensió de l’exconseller. A banda de les funcions tradicionalment assignades a aquesta conselleria, Capella també s’encarregarà de desenvolupar les tasques d’afers religiosos i de memòria històrica, a la qual ha fet referència en aquest primer dia: "Tenim la voluntat i la persistència de tractar es dols que s’han allargat arreu al llarg de la història del país. L’Estat espanyol, en polítiques de memòria, no ha fet els deures", ha criticat. A més, també s’encarregarà de les relacions amb les institucions judicials, molt deteriorades durant els últims mesos.

Elsa Artadi, consellera de Presidència, també ha recollit el missatge sobre la no renúncia a la desobediència des del matinal de Catalunya Ràdio, que expressaria hores més tard Torra. La consellera ha assistit a un acte sobre les competències professionals en la Catalunya del 2030 al Palau Robert, des d’on ha recordat les condicions en les quals ha pres possessió: "És un departament que no em tocava encapçalar a mi, i espero i desitjo que serà el dia més feliç de la meva carrera política el dia que pugui deixar ‘encapçalar-la perquè ho faci en Jordi Turull".

Les conselleres de Salut, Alba Vergès, i Cultura, Laura Borràs, també han estat rebudes entre aplaudiments i simbologia groga. Totes dues han aprofitat la seva posada en marxa per mantenir la línia crítica de l’executiu contra l’acció del Govern central, en especial, pel que fa a l’impacte en polítiques socials d’aquests dos àmbits. Així ho ha expressat Vergès des de la Travessera de les Corts de Barcelona: "Pedro Sánchez té l’oportunitat de retirar l’article 155 que es va carregar la universalitat de la salut". Borràs agafa la conselleria que va viure com el ministre d’Educació, Íñigo Méndez de Vigo, autoritzava l’entrega de les obres de Sixena en plena intervenció de l'autogovern: "Hem de retornar el batec cultural del país, que no s’ha aturat mai, però que mereix tota la nostra atenció", ha declarat des del seu despatx.

També han entrat per primer cop als seus despatxos el conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, qui substitueix a Josep Rull; el conseller de Polítiques Digitals i Administració pública, Jordi Puigneró, càrrec que s’inaugura en aquesta legislatura, i el conseller de Treball, Chakir el Homrani, que ha iniciat la seva trajectòria amb les dades de l’atur a Catalunya. Tots tres han fet al·lusions a la necessitat de retirar l’article 155 en la seva totalitat. A més, Puigneró ha volgut destacar l’aposta del Govern per les noves tecnologies, i El Homrani, la seva aposta per generar ocupació de qualitat i treballar en el les condicions dels menors nouvinguts no acompanyats.