Pràcticament ningú en parlava, però en poc més de 48 hores les eleccions europees han agafat força mediàtica a Catalunya, sobretot per comprovar com s'hi presenten les formacions independentistes. O, en el cas de la CUP, directament si hi concorrerà. A sis mesos dels comicis continentals, que se celebraran el 26 de maig -el mateix dia que les municipals-, sembla complicat que hi hagi una candidatura unitària independentista, però alhora és difícil concretar quines aliances es formalitzaran abans de les urnes. Bàsicament, perquè encara ara, tot sembla obert i l'espiral de declaracions i contradeclaracions ha estat constant, almenys durant les darreres hores. Us oferim quatre apunts ràpids per situar-se en el trencaclosques de les europees.

L'espai convergent: crides a la llista unitària

Dimarts al matí, en una entrevista a Catalunya Ràdio, l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont va manifestar que estaria disposar a anar de número dos d'Oriol Junqueras en una candidatura per a els eleccions europees . La realitat, però, és que els dos podrien ser candidats però és molt poc probable que poguessin convertir-se en eurodiputats, bàsicament perquè Puigdemont hauria de recollir l'acta de parlamentari en territori espanyol, on té una ordre de detenció, mentre que Junqueras probablement seria inhabilitat si és condemnat en el judici del Tribunal Suprem.

Dit això, Puigdemont va apostar per candidatures unitàries independentistes tant a les municipals com a les europees per l'excepcionalitat de la situació política. No és una novetat que l'espai de l'antiga Convergència intenti pressionar la resta de formacions sobiranistes perquè apostin per una llista com aquesta. De fet, ha estat una constant des del 2015. Hores més tard, i des del País Basc, el president de la Generalitat, Quim Torra, va proposar impulsar una candidatura conjunta dels sobiranistes catalans, bascos, gallecs, valencians i mallorquins per defensar el dret a l'autodeterminació a Europa.

ERC: negociacions amb Bildu i el BNG

Des de l'experiència, no del tot satisfactòria, de Junts pel Sí, ERC sempre s'ha negat a tornar a formar una candidatura conjunta amb l'antiga CDC i les seves formacions hereves. En aquesta ocasió, el partit no veu amb bons ulls les propostes de Torra i Puigdemont. Aquest dijous al matí, el diputat republicà al Congrés Joan Tardà ha assegurat que ERC "no vincula la unitat d'acció amb la unitat electoral". "Les esquerres amb les esquerres i els altres amb els altres", ha afegit Tardà en una entrevista a la Cadena SER. El diputat ha confirmat que Esquerra està "negociant amb l'independentisme d'esquerres d'Euskal Herria [és a dir, Bildu] i amb el BNG". Amb tot, el líder de Bildu, Arnaldo Otegi, va llançar fa uns dies la idea de crear una àmplia aliança que agrupi totes les formacions sobiranistes de Catalunya, País Basc i Galícia o, com va dir ell, "des del PNB fins a la CUP".

CUP: el dilema de presentar-se i amb qui fer-ho

El darrer consell polític de la CUP, celebrat dissabte a Perpinyà, no va servir per decidir si la formació anticapitalista concorrerà o no a les eleccions europees. La decisió de fer-ho seria una novetat important, perquè la CUP només ha participat als comicis comunitaris del 2004, quan tenia molta menys força i projecció electoral i va sumar-hi poc més de 8.000 vots. Abans del 6 de desembre els cupaires decidiran què fer, en un dilema en què algunes territorials ja s'han posicionat a favor de concórrer els comicis, mentre que d'altres s'hi oposen. En qualsevol cas, el que ha transcendit dels debats interns que manté l'organització sobre la qüestió és que si finalment hi participa un dels objectius seria fer-ho conjuntament amb l'esquerra alternativa andalusa, és a dir, l'espai que representa la Candidatura Unitària de Treballadors (CUT) de l'alcalde de Marinaleda, Juan Manuel Sánchez Gordillo, i el Sindicat Andalús de Treballadors (SAT), fins ara aliat de Podemos. També hi ha assemblees locals, com la de Vilanova i la Geltrú, on hi ha l'exdiputat Quim Arrufat, que defensen aliances amb el BNG i Bildu.

Què va succeir en el passat?

A les eleccions europees l'Estat espanyol funciona com una circumscripció única, de manera que per tenir opcions d'obtenir representació els partits catalans sovint s'hi han presentat amb formacions d'altres territoris. L'antiga CiU el 2004 va aliar-se amb el PNB i el BNG, en una llista en què també hi ha havia el Bloc Nacionalista Valencià i el Partit Socialista de Mallorca – Entesa Nacionalista. El 2009 l'aliança va repetir-se i s'hi van sumar Coalición Canaria i el Partit Andalusista, mentre que el 2014 va limitar-se fonamentalment a CiU, PNB i BNG. Les aliances d'ERC arrenquen abans. El 1987 va participar amb Eusko Alkartasuna (EA) i el BNG, una opció que repetiria el 1989 i que el 1994 integraria, a més a més, Tierra Comunera – Partit Nacionalista Castellà i Entesa Nacionalista i Ecologista d'Eivissa. El 1999, també hi ha anaven el PNB i Unió Mallorquina. El 2004 i el 2009 ERC va concórrer amb formacions d'Andalusia, Cantàbria i l'Aragó, mentre que el 2014 l'aliança era amb la Nova Esquerra Catalana d'Ernest Maragall.