A Catalunya, l'octubre de 1936 es va crear el Comissariat de Propaganda, un organisme que va treballar per internacionalitzar la Guerra Civil i defensar la causa republicana, les polítiques de progrés social i les llibertats democràtiques i nacionals. De tota aquella estratègia comunicativa és d'on surt la mostra Aixafem el feixisme, que es pot visitar al Palau Robert fins al 2 d'abril.

El títol de l'exposició fa referència al cartell més popular que va editar el Comissariat de Propaganda i un dels més famosos de la Guerra Civil, el del fotògraf publicitari Pere Català Pic, on es apareix una espardenya esclafant una creu gammada. Però la propaganda va més enllà del cartellisme. Potser per això l'exposició, que segueix un ordre cronològic, arrenca abans de l'esclat de la Guerra Civil, i apunta la importància de la publicitat i les arts gràfiques a Catalunya.

Centenars de persones van treballar o col·laborar amb el Comissariat de Propaganda. Una d'aquestes va ser el polític i periodista Jaume Miravitlles, que al cap i a la fi el va dirigir. Ell va ser fonamental pel desenvolupament de tot plegat perquè es va adonar de la necessitat que la Generalitat disposés d'un servei de propaganda oficial per evitar que la veu institucional del Govern català no quedés sepultada per propaganda franquista i la del Govern de la República.

Un recorregut cronològic estructurat en quatre àmbits

L'exposició s'estructura en quatre àmbits, el primer contextualitza la importància del desenvolupament de la publicitat a Catalunya i com les tècniques i el coneixement d'aquesta es van incorporar a la propaganda en esclatar el conflicte bèl·lic. La mostra segueix amb la posada en marxa del Comissariat de Propaganda, l'octubre de 1936. Una de les coses que criden l'atenció és que els serveis de propaganda de la Generalitat tenien molt clar que hi havia diferents necessitats comunicatives, i que no podien dir el mateix al combatent que es jugava la vida al front que a la rereguarda catalana, o a les principals democràcies europees. Així, per a cadascun d'aquests grups, l'exposició destina una sala on es mostren els diferents missatges.

El tercer àmbit comença amb els anomenats Fets de Maig de 1937, una lluita armada pel poder a la rereguarda catalana entre els diferents partits i sindicats. L'esplendor inicial del Comissariat de Propaganda s'apaga, sobretot quan el Govern de la República es va traslladar a Barcelona a la tardor del 37.

El darrer bloc de l'exposició comença quan les tropes franquistes trepitgen Catalunya i ocupen Lleida, l'abril de 1938. S'hi mostren els darrers esforços dels serveis de propaganda de la Generalitat per mantenir-se actius. La mostra finalitza amb els últims actes del Comissariat de Propaganda a l'exterior, pocs dies abans que acabi la guerra civil, l'1 d'abril de 1939.

Un dels valors afegits d'aquesta exposició organitzada per la Direcció General de Difusió del Departament de la Vicepresidència i d'Economia i Hisenda, és que no només reconstrueix i difon les accions creades per la Generalitat, sinó que també les contextualitza i n'explica els motius.

A més, aquesta proposta és una bona oportunitat per veure documents i singularitats que no s'acostumen a exposar. Com l'esborrany d'una carta de Salvador Dalí adreçada al seu amic d'infantesa Jaume Miravitlles en què s'ofereix a treballar en un encàrrec molt particular: el cartell de l'última Diada legal que se celebra a Catalunya fins a la Transició; o unes il·lustracions originals dels treballadors del Comissariat de Lola Anglada.