Carles Puigdemont va ser el gran triomfador de les eleccions del 21D. Tot i que que això no li garanteix ser investit. El seu inesperat segon lloc en els comicis -per davant d'Oriol Junqueras i ERC-, unit a la revalidada majoria absoluta independentista, hauria de garantir-li, en circumstàncies normals, un nou mandat al capdavant de la Generalitat. Però les circumstàncies disten molt de ser normals, i el president cessat per Rajoy es debat en una cruïlla en què no tots els camins porten a la plaça de Sant Jaume.

"És una decisió política". Així es va referir la setmana passada l'advocat de Puigdemont, Jaume Alonso Cuevillas, al principal interrogant que ha de resoldre el número 1 de Junts per Catalunya en les properes setmanes: si torna o no torna a Catalunya per ser reinvestit com a president, tot i que això significaria el seu més que probable ingrés a la presó.

Puigdemont, de fet, va basar pràcticament tota la seva campanya electoral en el seu retorn, sota la premissa que un gran resultat per a la seva llista era imprescindible per "restituir" el Govern cessat per Rajoy. "Estic convençut que els catalans no decapitaran la Presidència de la Generalitat ni el seu Govern i que podrem entrar tots junts, president, vicepresident, consellers i conselleres, al Palau de la Generalitat", va afirmar a Públic en la seva última entrevista abans de les eleccions. I això mateix li exigeixen ara els seus aliats -i també rivals- d'ERC.

"Seria sorprenent que no tornés", va manifestar la setmana passada el conseller cessat i diputat electe per ERC Carles Mundó. "La ciutadania ha restituït democràticament el Govern legítim i a vostè com a President. L'esperem perquè comandi la Generalitat conjuntament amb el vicepresident Junqueras", va pressionar igualment el diputat d'ERC al Congrés Joan Tardà.

I és que els republicans, superats -contra totes les enquestes- per JuntsxCat com a primera força independentista al nou Parlament, han acceptat ja públicament tornar a investir Puigdemont. Però també han deixat clar, usant la mateixa lectura legitimista en la qual es va basar la campanya de JuntsxCat, que en cas que el dirigent del PDeCAT no pogués ser restituït en el càrrec, el torn hauria de correspondre al vicepresident cessat i líder d'ERC, Oriol Junqueras -que segueix en presó preventiva, per la qual cosa la seva eventual investidura dependria igualment del jutge instructor-. I en cap cas a un altre integrant de JuntsxCat -com en algun moment s'ha suggerit des de l'entorn de la candidatura-, com una mena de "president executiu", mentre Puigdemont romandria a Brussel·les com a "president legítim".

Des de l'independentisme s'havien estudiat també altres opcions. Com una reforma del reglament del Parlament que permetés investir un candidat -Puigdemont- de forma telemàtica, cosa que no és possible actualment. Però aquesta via no sembla tenir massa recorregut. El Govern central recorreria amb tota seguretat la reforma davant el Tribunal Constitucional, amb la qual cosa quedaria suspesa cautelarment durant cinc mesos, i la investidura telemàtica seria inviable. Fins i tot encara que l'alt tribunal donés finalment la raó a la Cambra catalana, com ja ha passat amb la reforma del reglament que va fer possible la votació exprés de la llei del referèndum.

JuntsxCat pressiona: "L'estat no ho pot impedir"

"És absurd pretendre ser president d'una comunitat autònoma vivint a l'estranger. Ja no és un problema jurídic ni polític, és de sentit comú", ha afirmat aquest divendres el president del Govern espanyol, Mariano Rajoy. "Puigdemont serà investit president. L'estat no ho pot impedir", ha replicat JuntsxCat, en un comunicat que apel·la a Rajoy que "ens digui que dia pensen anul·lar el 155". Però que també posa pressió a la resta de formacions independentistes perquè facin pinya al voltant de Puigdemont, quan es pregunta "com es pot construir la república si no defensem abans les nostres institucions", o quan assenyala que els catalans van votar "perquè tornés el president ", i que" el que ha votat la gent no ho pot canviar al Parlament ".

En aquest sentit, Puigdemont té davant seu diverses possibilitats. Pot tornar a Catalunya, assumint la seva més que probable detenció immediata i el seu també molt probable ingrés en presó preventiva. Això presentaria davant l'opinió pública internacional la paradoxa que sigui empresonat just després de ser ratificat a les urnes, posant de manifest el que el sobiranisme considera com a falta de garanties democràtiques a l'Estat. Pot seguir exercint aquesta pressió des de Brussel·les. I, en qualsevol dels dos casos, JuntsxCat i ERC haurien de dilucidar si prefereixen formar govern ja amb un altre president o forçar el calendari i seguir pressionant a Rajoy. Un Rajoy, d'altra banda, cèlebre per la seva capacitat per a esperar els esdeveniments sense moure's.