Carles Puigdemont pressiona perquè l'independentisme faci pinya per tornar-lo a investir com a president. Aquest és el nucli del missatge que ha divulgat el president de la Generalitat cessat i líder de JxCat aquest dimarts, hores després que el president del Parlament, el republicà Roger Torrent, hagi ajornat el ple en què s'havia de celebrar la seva investidura. Un ajornament que ha posat de manifest tensions dins del bloc independentista, que Puigdemont ha volgut esvair demanant "unitat".

En un missatge en vídeo que ha divulgat ell mateix a les xarxes socials, Puigdemont ha lamentat no poder-se dirigir als catalans "amb el ple ja celebrat" i "investit un altre cop com a president". "S'hauria materialitzat així la voluntat de la majoria absoluta dels diputats electes del Parlament, que respon a la voluntat nítida expressada a les urnes el 21D", ha assenyalat. 

Puigdemont -que ha parlat davant un fons neutre que fa impossible situar la localització de l'enregistrament- ha precisat que "hem de respectar" la decisió de Torrent, però que "no hi ha cap altre candidat possible ni cap altra combinació possible" per a la investidura. En aquest sentit, el líder de JxCat ha acusat l'Estat no només de "no respectar els resultats electorals", sinó també d'"intentar canviar als despatxos allò que no ha guanyat a les urnes". "La democràcia ni s'ajorna ni se suspèn", ha expressat, en una -molt matisada- crítica a la decisió d'ajornar el ple d'investidura.

"No acceptem que es puguin dictar presidències des de Madrid, perquè fer-ho seria hipotecar, d'ara endavant i per sempre, els resultats electorals a Catalunya", ha continuat Puigdemont. Que s'ha adreçat a les "moltes veus que reclamen amb urgència que posem fi al 155" per la via de formar Govern dient-los que "l'Estat espanyol continua fent-nos el xantatge d'escollir un president i un Govern que els complagui a ells, o altrament mantindran en vigor el cop d'Estat del 155". Però que "pensar que s'aixecarà el 155 complint com a alumnes avantatjats la doctrina del 155 és d'una gran manca de realisme".

Amb aquestes paraules, Puigdemont ha al·ludit a postures expressades des d'ERC en el sentit que cal prioritzar la formació de Govern per posar fi a la intervenció de l'autogovern. Com ara les del diputat republicà al Congrés Joan Tardà -matisades després pel partit-, que havia verbalitzat fins i tot la possibilitat de "sacrificar" Puigdemont.

"La decisió del poble de Catalunya el 21D és inapel·lable", ha afirmat Puigdemont, que ha afegit que "la normalitat democràtica és la que surt de les urnes" i no "d'un tribunal interferit i teledirigit per la Moncloa". Ha deixat meridianament clar que no pensa renunciar a la investidura, quan ha dit que no té "cap dret a obrir cap porta que legitimi aquest atac que hem sofert com a país". Per tot plegat, ha demanat a "la majoria política i social de l'independentisme", que "doni una resposta unitària i coordinada" per "abordar el desplegament del mandat de l'1 d'octubre i del 21 de desembre". Els que ens ha dut fins aquí ha estat la unitat, no la perdem: és el que somien els que ens volen a la presó i a l'exili per molts anys", ha conclòs Puigdemont.

Puigdemont havia cancel·lat la seva assistència a un acte organitzat a Lovaina pels independentistes flamencs, al qual s'ha limitat a enviar un missatge gravat, en vídeo, com a mostra d'agraïment per la seva solidaritat.

En el seu lloc hi ha intervingut el conseller de Salut destituït per Rajoy, Toni Comín, que ha explicat sintèticament la situació política a Catalunya en l'actualitat amb algunes referències als precedents.

Comín es pregunta què pot fer Europa?

Comín Ha afirmat que molta gent ha descobert que la coneguda Transició d'Espanya a la democràcia no va ser veritable, perquè es va basar en un acord amb l'autoritarisme. Ha recordat la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut i ha assenyalat que molts constitucionalistes van qualificar aquest fet com un cop d'Estat, contra el qual Catalunya no s'ha pogut defensar.

Ha explicat que el catalanisme és un moviment polític que ha entès que el federalisme no és possible a Espanya i ho argumentat amb dues reflexions:

La primera s'ha basat en la idea que Catalunya, quan intenta independitzar-se, no vol fer res més que un exercici com els que van tenir lloc al Quebec o a Escòcia, però que l'Estat espanyol, com a resposta, entre negociar i reprimir va optar per reprimir. I en aquest punt ha dit que davant una declaració d'independència tenia sis possibilitats, de la més democràtica a la menys democràtica. L'acceptació de la sobirania de Catalunya, el federalisme, o la simple l'anul·lació de la independència, passant per la barreja de la justícia constitucional amb la penal.

Però no s'ha conformat amb això, ha assenyalat Comín. Ha explicat que l'Estat podia haver-se limitat a inhabilitar polítics per la via penal, però que en canvi els ha acusats de rebel·lió, i que per això s'ha hagut d'inventar l'existència de violència, per empresonar adversaris. Ha triat l'opció més autoritària, ha dit, la qual cosa, segons ell, demostra l'existència d'una greu crisi en un Estat de la Unió Europea.

Comín encara ha afegit que l'Estat tampoc s'ha conformat amb això. Ha relatat que va destituir el Govern aplicant el 155, i que va convocar eleccions, que els sobiranistes catalans van considerar il·legítimes, però que tot i així van acceptar-les. "Vam dir OK, i les vam guanyar", ha dit Comín, que va resultar elegit diputat a les llistes d'ERC. "Ara no accepten el resultat de les eleccions. No accepten que Puigdemont sigui president". "Què es pot fer davant l'evidència d'un Estat que no accepta el que els ciutadans decideixen democràticament a les urnes?", s'ha preguntat el diputat Toni Comín. Això és "dramàtic", segons ell, no només per Catalunya i Espanya, sinó també per Europa. Què es pot fer si un Estat europeu no accepta les normes de la democràcia?", ha conclòs.