Els últims tres presidents de la Generalitat, Quim Torra, Carles Puigdemont i Artur Mas, han qüestionat l'efectivitat del diàleg amb l'Estat i han demanat mediació internacional en una foto conjunta a Perpinyà que ha volgut transmetre la unitat contra la repressió més enllà de l'actual pugna entre Junts -on militen Puigdemont i Torra- i PDeCAT -on ho fa Mas. "La Generalitat està per sobre dels partits polítics; els tres militem al mateix partit, el dels presidents de la Generalitat represaliats per l'Estat", ha afirmat Mas.

En una roda de premsa a la Casa de la Generalitat de la capital de la Catalunya Nord, els presidents han manifestat que els tres han estat "aparts o inhabilitats" d'un càrrec pel qual havien estat elegits "legalment i democràticament". "Els tres patim persecució judicial i econòmica. Tenim causes pendents de resolució pels tribunals europeus, en els quals confiem molt més que els tribunals espanyols", ha afirmat Mas.

Els tres presidents han fet la lectura de la Declaració de Perpinyà, en català, anglès i francès, signada per ells, en què afirmen que se'ls ha aplicat "una justícia de part, plena d'irregularitats i intencionada", i han patit "l'arbitrarietat dels tribunals". "Això no és justícia, és repressió política que s'oposa als principis i valors fundacionals de la Unió Europea". La declaració exigeix "diàleg, negociació i mediació internacional per trobar una solució democràtica" al conflicte entre Catalunya i l'Estat, que creuen que només amb la taula de diàleg iniciada fa uns mesos no serà possible. 

Torra ha acusat l'Estat de posar "excuses" per reunir-la i ha afirmat que encara no ha vist una ordre del dia on s'abordi l'exercici del dret a l'autodeterminació i el projecte de llei d'amnistia pels més de 2.850 represaliats a Catalunya per defensar la independència. "El diàleg ha acabat amb una sentència", ha afirmat Torra, en referència a la seva inhabilitació.

Visita de Felip VI a Barcelona

Puigdemont s'ha referit a la visita d'aquest divendres del rei Felip VI a Barcelona, a qui ha acusat de "perjudicar econòmicament" el país "al·lentant la fuga d'empreses" arran del Procés. "En els seus sis anys de mandat, tots els presidents catalans han estat apartats o inhabilitats. És un rècord i una vergonya per aquells responsables polítics que ho han alimentat, tolerat i dirgit", ha reblat. El 130è president de la Generalitat ha recordat que, a més, en aquest mateix temps dos altres candidats a la presidència van ser inhabilitats abans d'arribar al càrrec: Jordi Sànchez i Jordi Turull, ambdós empresonats. "Els catalans tenim dret a existir i ser, no només que ens tolerin sinó que ens respectin", ha manifestat.

Torra ha apuntat que "la deriva autoritària" dels últims anys de l'Estat "ha arribat a tocar els drets fonamentals, com la llibertat d'expressió", en referència a la seva inhabilitació per no retirar a temps una pancarta que demanava la llibertat dels presos polítics. "Nosaltres tres som l'exemple que no hi pot haver un govern efectiu amb una autonomia limitada. En el meu cas ho he viscut amb l'epidèmia, amb les mans lligades a l'esquena", ha assenyalat.

"No és possible esperar justícia per un independentista a Espanya. L'única justícia la trobem a Europa, d'on han vingut les victòries i reconeixements. No és una lluita estèril", ha afegit el 131è president. Torra ha anunciat que no esperarà a què el Tribunal Constitucional resolgui el seu recurs d'ampara a la sentència d'inhabilitació per presentar el cas al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH).

"Avui som tres però qui sap quants més poden ser. Penso que és suficient. Portem 10 anys d'estar en un laberint i dels laberints finalment se'n surt. En el nostre cas, saltant els murs", ha conclòs Torra.