La publicació dels llibres Així és la vida i Amb ulls de dona confirma que hi ha un munt de dones valentes i precursores que es mereixen que es conegui la seva història amb profunditat. Aquests dos llibres, el primer dedicat a Teresa Gimpera i escrit per Toni Vall; i el segon, dedicat a Mercè Pàniker i escrit per Carla Gracia donen visibilitat a dues dones que amb els seus respectius talents han obert camins. Malgrat que Gimpera ha treballat en l’àmbit de la moda, la publicitat i el cinema, i Pàniker en el món empresarial i l’activisme, ambdues comparteixen una lluita personal per fugir del marc que els venia imposat.

Mercè Pàniker va morir el 2012, i va dedicar tota la seva vida a tirar endavant l’empresa familiar i a defensar els drets de les dones. Pàniker va ser una pionera a Catalunya a reivindicar la importància de la independència econòmica de la dona. Malgrat totes les coses que va empènyer, sempre va quedar a l’ombra dels homes de la família, sobretot dels seus dos germans Salvador i Raimon. Per la seva banda, Teresa Gimpera als seus vuitanta-cinc anys ha decidit explicar la seva vida, oferint un testimoni sense artificis, útil i entranyable per a totes les que tiren endavant totes soles.

'Així és la vida', Toni Vall (Columna)

"Una nena refugiada a França amb la seva família durant la Guerra Civil espanyola. Una mare de família nombrosa amb poc més de vint anys. Una icona de la publicitat en un país sotmès a la grisor. Una actriu a qui tothom volia, a Espanya i a Europa. Una musa de la modernitat, la bellesa i l’elegància. Una dona capaç de capgirar la seva vida diverses vegades per ser feliç", així comença Així és la vida, el llibre que el periodista Toni Vall ha escrit sobre Teresa Gimpera. Estructurat en capítols breus, el llibre segueix un ordre cronològic i repassa la vida d’una dona que ha viscut moltes vides i ha estat testimoni de moments molt rellevants de la història del cinema, la moda i la publicitat d’aquest país.

Teresa Gimpera i Toni Vall van concebre aquest llibre com una mena de dietari intemporal, escrit en primera persona. I el resultat és un volum entranyable on la veu de Gimpera arriba al lector sense sofisticacions. "El més important és que la seva veu i el seu testimoni es llegeixin transparents, mancats d’artifici", escriu Toni Vall, autor també de Bocaccio, on passava tot.

A Així és la vida podem conèixer la Teresa Gimpera que no li fa reverències a la reina, la dona a qui li incomoden les etiquetes per catalogar la gent, que reconeix que va fer pel·lícules dolentes, una dona incapaç de ser rica, una dona que no va començar a creure en ella mateixa fins als trenta-vuit anys. I que malgrat tots els sotracs, se sent privilegiada i feliç.

'Amb ulls de dona', Carla Gracia (Univers)

Partint de les quatre pàgines que la mateixa Mercè Pàniker va escriure pensant en com havia de ser la seva biografia, Carla Gracia (doctorada en escriptura creativa i professora d’escriptura a la Universitat Internacional de Catalunya, ha construït Amb ulls de dona, una biografia de Mercè Pàniker plantejada com un relat que combina la raó occidental i les grans històries índies.

Aquesta és la història d’una dona que va ser una innovadora en el seu temps però que va quedar invisibilitzada pels homes de la seva família. Filla d'un indi i d'una catalana, Mercè Pàniker va créixer a la Barcelona dels anys vint del segle passat i va passar l'adolescència en un internat de l'Alemanya nazi. Va tornar a Catalunya quan va esclatar la Segona Guerra Mundial, va estudiar química a la Universitat de Barcelona, i poc després un màster a la Universitat de Leeds, on només hi havia matriculades quatre noies, la resta eren nois. Ser l'única dona en un món d'homes va ser una constant a la seva vida, i va determinar la seva manera de fer, honesta però sense demanar permís.

En tornar a Barcelona, es va posar al capdavant de l'empresa familiar Pàniker, S.A. d'encolats i va promoure una xarxa associativa dins del sector químic. Quan el seu marit va morir de manera sobtada, va haver de pujar els seus quatre fills tota sola. Però ni les obligacions familiars ni tampoc les empresarials, van impedir que amb l'arribada de la democràcia lluités per la igualtat de les dones.