BARCELONA.- El retorn a la pantalla del referèndum, ja sigui pactat -malgrat les reiterades negatives del govern espanyol a acceptar-lo- o unilateral, ha suposat modificar substancialment el full de ruta fixat pel govern de Junts pel Sí (JxSí) per assolir la ruptura de Catalunya amb l'Estat espanyol. No ha estat, però, l'únic canvi respecte el camí previst per l'executiu autonòmic. Quan s'apropa el primer aniversari de la presidència de Carles Puigdemont, el procés constituent no ha començat, ni tan sols en la seva fase de debat ciutadà. Fins ara, tot els terminis previstos per activar-lo s'han incomplert i diverses fonts consultades constaten l'obvietat que ha quedat «relegat» a un segon terme.

«El procés constituent serà un projecte apassionant d'adhesió a una idea de país, és un privilegi d'aquesta generació posar les nostres bases fundacionals». La frase la va pronunciar Carles Puigdemont a TV3 pocs dies després de ser escollit president de la Generalitat. La idea, que aleshores compartien JxSí i la CUP, era que s'havia d'activar el debat ciutadà per començar a definir les bases d'una futura República catalana, els fonaments de la seva Constitució. La voluntat del procés era, lògicament, dibuixar com seria aquest nou estat català, però alhora es plantejava com una eina participativa que havia de servir per ampliar el suport a la independència. Fonamentalment, amb la mirada posada en l'espai dels Comuns, que a nivell declaratiu ha defensat la necessitat de tirar endavant un procés constituent català. Tot i això, Catalunya Sí Que Es Pot (CSQEP) va votar en contra de les conclusions de la comissió d'estudi del Parlament.

Ara mateix en les files de l'independentisme hi hauria dues grans posicions al voltant del procés constituent. Una, representada sobretot pel PDECat, apostaria per centrar els esforços en el referèndum i en la campanya perquè el sí a la independència guanyi la consulta -evidentment sempre que s'arribi a portar a terme- i posposar el procés constituent per després d'aquesta referèndum. L'altra advocaria per activar les primeres fases del procés constituent, fonamentalment a través del debat i la participació ciutadania, en paral·lel a la preparació del referèndum, precisament en considerar que de retruc també ajudaria a guanyar-lo. La CUP representaria al màxim aquesta posició, tot i que també des de molts entorns d'ERC es veu amb bons ulls.

Terminis incomplerts

En aquest primer any de govern de Puigdemont el que sí s'ha fet és tirar endavant la comissió d'estudi del procés constituent al Parlament, que al juliol va aprovar les seves conclusions amb els vots favorables de les dues formacions independentistes. Posteriorment, van ser anul·lades pel Tribunal Constitucional (TC) i el simple fet d'haver-ne permès la votació és el que ha portat la president del Parlament, Carme Forcadell, a declarar fa un parell de setmanes al TSJC com a acusada dels presumptes delictes de prevaricació i desobediència. De fet, el TC ha torpedinat tots els acords i resolucions vinculats al procés constituent, tot i que això no hauria de ser obstacle per activar el debat ciutadà per definir un Estat català.

El que no s'ha fet és complir el que dictaven els acords entre JxSí i la CUP sorgits del debat de política general, celebrat a l'octubre, i que establien, en primer terme, la creació en el termini d'un mes d'una comissió de seguiment del procés constituent. La comissió, que hauria d'encarregar-se d'emparar les diverses fases del procés i vetllar per la definició i el desplegament dels seus programa, calendari i pressupostos, encara no existeix. Com tampoc, el consell assessor del procés constituent, que hauria d'haver-se creat abans d'acabar l'any. Just després de festes, tampoc haurà nascut la plataforma del procés constituent, que en principi havia d'impulsar un grup promotor format per JxSí, la CUP, l'ANC, Òmnium Cultural i l'Associació de Municipis per la Independència (AMI).

JxSí i la CUP estarien treballant per assolir un acord per "redimensionar" i "organitzar els instruments" per activar el procés constituent

Fonts de la CUP asseguren a Públic que fins a mitjan de gener no hi haurà novetats al voltant del procés constituent, però que els terminis aprovats tot just fa dos mesos i mig «ja no són referents». En aquest sentit, juntament amb JxSí es treballaria en un acord que buscaria «redimensionar» i «organitzar els instruments» que han de permetre activar el procés constituent. Sobre aquest aspecte, el diputat de JxSí i membre d'ERC Roger Torrent subratlla que el procés constituent «ha de ser paral·lel a l'avenç cap al referèndum. De fet, és una eina fonamental per consolidar el referèndum, consolidar la majoria social que el defensa i dibuixar el país que volem». El diputat remata afirmant que «estem disposats a tirar-lo endavant».

Les fases teòriques del procés

A finals de novembre, la CUP va alertar, a través del seu Observatori del Procés, que el desenvolupament del procés constituent «està anant molt més lent del que seria desitjable». La formació de l'esquerra independentista ha insistit en què és clau donar el protagonisme a la ciutadania, que jugaria el paper principal en les primeres fases del procés constituent, la informativa i, posteriorment, la participativa.

Segons les conclusions de la comissió d'estudi del Parlament, aquesta fase participativa s'ha de vehicular a través del Fòrum Social Constituent, un organisme òbviament inexistent que ha de ser «deliberatiu» i «descentralitzat», amb debats territorials, que ha de culminar amb unes conclusions que siguin un «mandat vinculat» per a una futura assemblea constituent. Aquesta assemblea, sempre segons el full de ruta pactat al Parlament, sorgiria d'unes eleccions que s'haurien de convocar en el mig any posterior al referèndum d'autodeterminació, i seria l'encarregada de donar forma al projecte de constitució catalana que, finalment, s'hauria de votar en referèndum.

Iniciatives ciutadanes prèvies

No es pot afirmar, però, que el debat al voltant d'un procés constituent català hagi estat inexistent. Abans de les eleccions del 27-S ja havien sorgit diverses iniciatives ciutadanes per abordar els treballs sobre com s'hauria de definir les bases de la possible República Catalana. Una d'elles és Reinicia Catalunya, una plataforma que aplega 13 entitats del sobiranisme civil, com l'ANC i Òmnium, entre d'altres de no independentistes. Al març passat va presentar el projecte de Convenció Constituent Ciutadana de Catalunya, que justament és una proposta de mètode de deliberació ciutadà per a la primera fase del procés constituent amb la voluntat de crear «espais comuns per pensar la Catalunya del futur».

El seu portaveu, Jaume López, explica a Públic que d'aquesta proposta en queda «la metodologia que vam treballar sobre com podrien ser aquests debats constituents participatius», dels quals van arribar a fer-ne tres proves pilot, a banda de l'experiència i anàlisi d'altres processos constituents que s'han portat a terme al món. López afegeix que la plataforma considera que la campanya prereferèndum i un procés participatiu constituent són «vasos comunicants» i subratlla que si es fa el procés constituent es generarà un debat sobre com seria la nova República, de manera que això faria menys necessària i transcendent la campanya pel sí en el referèndum.

La plataforma Reinicia defensa definir els principis fonamentals que dibuixen el país en una fase prèvia al referèndum d'autodeterminació

Per a López, un procés d'aquest tipus és «més engrescador i té més contingut» que una simple «discussió sobre un sí o un no» en un referèndum, perquè «hi ha una deliberació sobre com ha de ser el nou país en què la gent és protagonista», de manera que alhora és un mecanisme «democràtic i d'apoderament ciutadà». Reinicia defensa clarament començar el debat sobre com hauria de ser el futur país abans del referèndum.

«Ara no tenim opcions de fer la constitució, però sí fer els primers passos, que tenen a veure amb la definició d'uns principis fonamentals que dibuixen un país sense la necessitat de tenir un articulat constitucional. I això és constituent. En qualsevol cas, la pregunta posterior és si vols que això que t'imagines sigui un estat independent. Ara bé, si només es vol aquest procés amb un sí al referèndum, no té sentit iniciar-lo abans, però no és el nostre model», relata Jaume López. Com tantes altres coses en el procés sobiranista, els propers mesos seran decisius per comprovar si, finalment, el procés constituent s'activa o es manté aparcat.