El Decret Llei 24/2021 de la Generalitat de Catalunya, destinat a accelerar el desplegament de les energies renovables distribuïdes i participades, no està aconseguint els fruits desitjats gairebé quatre mesos després de la seva posada en marxa. La normativa té com a objectiu final impulsar un nou model energètic alternatiu als combustibles fòssils, en el qual l’energia es generi en un entorn de proximitat a prop del punt de consum i amb projectes petits amb la implicació dels ciutadans i el consens del territori. Des de la mateixa administració s’admet que la realitat no està anant en la línia del previst.

A hores d’ara, menys del 20% de la producció elèctrica catalana prové d’energies renovables. Al respecte, la directora general d’Energia de Catalunya, Assumpta Farran, reconeix que els nous projectes, entre els quals s’inclouen cinc línies elèctriques d’alta tensió provinents de l’Aragó que travessarien el territori català, "no resulten eficients, ja que es tracta d’un acaparament de drets i d’ocupació de xarxes, el que està molt allunyat de la transició energètica democràtica a què aspirem". Si aquesta iniciativa s’acaba executant, els ecologistes adverteixen que l’afectació arribaria a sis espais naturals protegits i 30 àrees emparades per la Xarxa Natura 2000.

"L’aprovació del decret el que ha fet és posar més traves als projectes i frenar-ne l’expansió perquè no contemplen cap mesura de foment". És el balanç del president de la patronal Eoliccat, Victor Cusí. A través de la normativa, Cusí assegura que és més fàcil tramitar iniciatives fora de Catalunya, de forma que els punts de connexió i distribució es trobin aquí, però la generació i la infraestructura se situen fora del territori. "Aquí només tenim competència de projectes mitjans de fins a 50 MW, que és l’equivalent a set o vuit generadors".

Liderar la transició energètica

Cusí demana que sigui l’Administració qui lideri la transició energètica. "Cal més gestió i menys decrets", assenyala. Pel president de l’entitat, el paper del Govern hauria d’encaminar-se cap a una aposta estratègica i que aquesta vagi lligada a un pla de desenvolupament territorial perquè ofereixi oportunitats amb la creació de llocs de treball amb plans formatius que generin especialistes laborals en aquest sector.

Més enllà dels beneficis climàtics, Eoliccat precisa que la transició energètica implica un factor de competitivitat empresarial. "Necessitem electricitat barata i generada aquí per evitar la marxa d’empreses industrials que buscaran zones amb costos de producció més eficients". En una línia similar, la Cambra de Comerç de Barcelona demana desencallar els projectes de parcs renovables a Catalunya i flexibilitzar al màxim la seva posada en marxa. Així, en un monogràfic recent, titulat ‘La descarbonització i transició energètica a Catalunya. Full de ruta per assolir la plena descarbonització del país el 2050’, l’entitat lamenta que no s’obrin nous parcs fotovoltaics des de 2013. La Cambra ho titlla com "un fet inadmissible si volem aconseguir una economia neutra en carboni. Cal posar-hi solució".

Des d’una altra mirada, però amb un diagnòstic similar, la Xarxa Catalana per a una Transició Energètica Justa denuncia que no es prioritzin els projectes petits i no se segueixi cap planificació. La seva portaveu, Montserrat Coberó, critica que "s’aprovin totes les iniciatives a tort i a dret sense cap criteri". Coberó afegeix que no es té en compte la mida de les iniciatives i que les entitats i els ciutadans no disposen de cap portal web on resseguir l’evolució d’aquestes. "Existeix una gran desinformació, ja que no tenim un mapa dels projectes i només ens assabentem de com avancen quan surten a informació pública les licitacions".

Abús de les superfícies de conreu

Coberó alerta que les cinc línies d’alta tensió previstes, que connectarien l’Aragó amb l’àrea metropolitana de Barcelona, provocarien impactes greus en el territori. De fet, des del passat mes d’agost s’han publicat una desena de projectes al Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) en aquesta línia. Les entitats ecologistes i els sindicats agraris mostren la seva preocupació perquè acabarien trinxant més d’un miler de quilòmetres de territori rural.

Davant d’aquest atac a les superfícies agrícoles, les mateixes entitats proposen la utilització d’espais ja alterats, com les 29.000 hectàrees de sòl degradat de les quals disposa Catalunya per produir l’energia renovable necessària. Així, creuen, no es malmetrien espais amb un gran valor agrològic. Així mateix, Montserrat Coberó insta a aprofundir en l’aprofitament del sòl antropitzat, és a dir, el que ha sofert transformacions a conseqüència de la mà de l’home. "Sempre projecten plaques solars i molins de vent a superfícies de conreu, però mai es plantegen fer-ho a polígons industrials, autopistes o àrees properes als ports o els aeroports".

El darrer episodi que promou la utilització d’un espai natural per produir energia és la proposta de crear un parc eòlic marí davant de la costa de l’Empordà. En una visita recent a Dinamarca, la consellera d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, Teresa Jordà, va defensar la importància que Catalunya compti amb un parc eòlic marí l’any 2030 per assolir els objectius de transició energètica fixats en la Prospectiva Energètica de Catalunya 2050.
Segons la consellera, la potència de la instal·lació hauria de ser de 1.000 MW, en el que seria un primer pas per complir els propòsits del pla. Tal com va detallar Jordà, la meta és que Catalunya disposi de 3.500 MW procedents d’aquesta font d’energia el 2050. L’anunci ha provocat l’oposició de la plataforma Stop Macro Parc Eòlic Marí, que acusa la consellera de "buscar el camí fàcil dels ‘lobbys’". A part de mostrar-se en contra dels macroprojectes imposats, la plataforma rebutja que "la costa de l’Empordà es converteixi en un polígon industrial on només hi hagi molins en mig de zones protegides".

Sense acabar de definir un camí consensuat cap a la transició energètica i amb poc suport del territori, sembla que Catalunya encara està lluny de cobrir el 97,5% del consum d'energia primària amb renovables l’any 2050, tal com dibuixa la Prospectiva Energètica, el document de referència que la Generalitat té com a full de ruta.