Si Donald Trump ha fullejat la premsa alemanya aquests darrers dos dies, el que ha vist segurament no li haurà agradat: el president d'una comunitat autònoma espanyola li ha disputat una part de l'espai mediàtic al president dels EUA i els seus estirabots a la darrera cimera de l'OTAN a Brusel·les. La decisió del Tribunal de Schleswig-Holstein d'autoritzar l'extradició de Carles Puigdemont només per malversació, va rebre dijous i continua rebent aquest divendres una ressenyable atenció mediàtica. "Carles Puigdemont: el Tribunal autoritza l'extradició per malversació de fons públics", titulava el setmanari Der Spiegel en la seva edició digital. El mitjà incloïa una enquesta on podien participar els usuaris. "Hauria de lliurar Alemanya Puigdemont a Espanya?", preguntava Der Spiegel als seus lectors. Amb més de 53.000 respostes en el moment de la consulta, un 54% va respondre que "no, en cap cas" deuria Berlín entregar el expresident català a les autoritats espanyoles i un 34% va contestar que "sí" perquè "ha comès un delicte a Espanya", mentre el 12% restant va optar per no pronunciar-s'hi. Claus Hecking i Steffen Lüdke, els dos periodistes del setmanari que escriuen sobre Catalunya, van estar seguint els esdeveniments al llarg del dia. Mentre duri el procés legal, "Puigdemont roman un home lliure, ja que el Tribunal no veu cap risc de fuga", va escriure Hecking.

"Puigdemont triomfa, però només una mica", titulava el corresponsal del Frankfurter Allgemeine Zeitung (FAZ) a la Península ibèrica, Hans-Christian Rößler, que destacava "la satisfacció entre els separatistes catalans i l'enuig a Madrid". Segons Rößler, que resumeix els esdeveniments tant del referèndum d'autodeterminació de l'1 d'octubre com l'estira-i-arronsa als tribunals d'ençà la detenció de Puigdemont a Alemanya, la decisió dels jutges alemanys deixa en "una situació complicada" la justícia espanyola. El FAZ també ha portat a terme una enquesta com la de Der Spiegel, però els resultats difereixen: amb una participació inferior (més de 1.200 usuaris), un 50% va votar a favor de l'extradició, un 40% en contra i un 10% es va abstenir.

"Espanya renuncia a l'extradició de Puigdemont", afirmava el sensacionalista Bild a la seva edició digital, que ve recollint les notícies sobre el polític català sota l'epígraf "el rebel català". El corresponsal per a temes judicials del diari Taz –proper als Verds alemanys–, Christian Rath, al final de la seva crònica especula que "teòricament (Puigdemont) podria abandonar Alemanya". "En qualsevol altre Estat", afegeix, "hauria de començar el procés d'extradició de bell nou. Però amb una fugida d'aquesta mena hauria d'estar detingut fins al final del procés." Rath recorda que Puigdemont ja ha declarat que es quedarà a Alemanya, i que els jutges del Tribunal de Schleswig-Holstein no hi veuen cap risc de fuga. La cadena de televisió ARD (d'emissió federal) o el diari Süddeutsche Zeitung, per la seva banda, optaven per titulars més asèptics com ara "Puigdemont serà extraditat a Espanya" o "Autoritzada l'extradició de Puigdemont".

"Està ben lluny de ser una victòria, sinó que és una derrota dramàtica", comentava al seu compte de Twitter Ralf Streck, que cobreix la realitat catalana per al digital Telepolis. Streck ha estat un dels periodistes que més s'ha mullat en l'anàlisi dels fets a Catalunya. Després de les seves decisions anteriors, "era clar que el Tribunal de Schleswig-Holstein es pronunciaria contra les fabulades demandes espanyoles per 'rebel·lió' i 'sedició'", valora Streck, que ha redactat possiblement la crònica més llarga i completa de la jornada d'ahir. El corresponsal de Telepolis també qualifica el ministre d'Afers Exteriors espanyol, Josep Borrell, de "hardliner amb estrets vincles amb l'escena anticatalana d'ultradreta" en referència a la seva participació a actes de Societat Civil Catalana (SCC). Segons Streck, l'estratègia del jutge del Tribunal Suprem espanyol Pablo Llarena es va estavellar contra les roques de manera definitiva el dijous, ja que d'acceptar l'extradició hi hauria "un procés molt absurd" en el qual els consellers de l'anterior Govern serien "acusats i possiblement condemnats per rebel·lió, però el seu president per malversació de fons, en el millor dels casos". Les probabilitats que Suïssa i Gran Bretanya autoritzin l'ordre d'extradició, a diferència de Bèlgica, són "molt dolentes", al parer d'aquest periodista alemany.

Els partits també en parlen

A nivell polític, el partit Die Linke (l'Esquerra) va tornar a manifestar la seva solidaritat amb els polítics independentistes perseguits per la justícia. Concretament ho va fer l'agrupació d'aquest partit a Hesse amb una petita concentració recollida per les xarxes socials on hi havia present els cartells de Llibertat presos polítics, així com una estelada. La portaveu de Drets Humans al Bundestag de L'Esquerra, Zaklin Nastic, va assegurar a l'edició alemanya del portal rus Sputnik que "la decisió del Tribunal de Schleswig-Holstein és, per les seves conseqüències, errònia", ja que "és correcte que es descarti el delicte de rebel·lió, però no ho és que es mantingui el de malversació de fons" i es faciliti una via per a l'extradició. "Per què un conflicte intern ha passat d'aquesta manera tan extrema a un nivell europeu? Com és possible que no pugui ser solucionat políticament?", es pregunta la diputada de L'Esquerra, que segueix defensant "el diàleg i no la criminalització". "Si s'extradita Puigdemont i aquest acaba a la presó, fent-se servir l'acusació de malversació de fons, això no servirà per resoldre el conflicte", opina Nastic.

Més al sud, l'Aliança Lliure pel Tirol del Sud –que reclama la celebració d'un referèndum d'autodeterminació a aquesta província italiana de majoria austríaca– qualificava en un comunicat de premsa de "vergonya per a Alemanya i per a Europa" la decisió d'extraditar Puigdemont. Stefan Zegler, del partit tirolès, destaca que l'exministre d'Hisenda Cristóbal Montoro ja va negar abans que hi hagués hagut malversació de fons durant l'1-O. "Mentre la UE no es cansa de senyalar amb el dit països com Hongria o Turquia, segueix callant amb el cas de Catalunya", critica Zegler, per a qui és "inacceptable" que "estiguin a la presó persones per les seves conviccions democràtiques".