Nou pas per formalitzar la candidatura conjunta de Catalunya i l'Aragó a organitzar els Jocs Olímpics d'Hivern del 2030. El Comitè Olímpic Espanyol (COE) ha enviat formalment la proposta tècnica de candidatura als governs de Catalunya, l'Aragó i l'Estat perquè la validin. Tant la Generalitat com l'Executiu espanyol ja han confirmat que l'avalaran i tot apunta que l'executiu aragonès farà el mateix, malgrat les declaracions dels darrers dies del president autonòmic, Javier Lambán, sense garantir-ho. Bàsicament perquè la proposta del COE, que inclou el repartiment de les proves entre els dos territoris, ha estat negociada entre totes les parts.

Un cop rebi el vistiplau dels tres governs, la proposta de candidatura ja passarà a mans del Comitè Olímpic Internacional (COI), l'organisme encarregat de decidir on se celebrarà l'esdeveniment. Ara mateix sembla que, a banda de la del Pirineu, l'altra candidatura probable és la de la japonesa Sapporo. Una delegació del COI visitaria les seus per a cada prova i podria suggerir canvis abans de prendre una decisió definitiva sobre on es faran els Jocs, un fet que previsiblement succeirà durant el primer trimestre de l'any vinent. Prèviament, Catalunya també haurà consultat els ciutadans de les seves comarques pirinenques si volen o no la candidatura. En aquest punt, repassem alguna de les claus actuals al voltant de la possible candidatura als Jocs d'Hivern.

On se celebrarien les proves?

Entre d'altres qüestions, la proposta tècnica enviada pel COE detalla on es faria cada una de les proves del programa olímpic, un dels punts clau en les negociacions entre Catalunya i l'Aragó. Segons aquest repartiment, a Catalunya se celebrarien les proves d'esquí de muntanya -disciplina que s'estrenarà als Jocs del 2026-, a Boí Taüll (Alta Ribagorça); d'esquí alpí, a les estacions ceretanes de la Molina i Masella; l'snow i el freestyle a Baqueira Beret (Aran); i l'hoquei sobre gel, al Palau Sant Jordi de Barcelona i a d'altres pavellons de la capital catalana. A l'Aragó li correspondrien les modalitats de biatló i esquí de fons -que es farien en estacions a determinar-, el cúrling, a Jaca; i el patinatge de velocitat, que es faria a Saragossa.

El salt d'esquí, la combinada nòrdica, el bobsleig i l'skeleton no es farien a l'Estat espanyol, ja que cap estació compta amb les instal·lacions per acollir-les i la nova política del COI és precisament intentar minimitzar els costos d'organització d'un esdeveniment com els Jocs i, per tant, aprofitar infraestructures ja existents. En aquest sentit, el desig -sobretot de la pota catalana- és que sigui la capital bosniana, Sarajevo, la que aculli aquestes proves, aprofitant les instal·lacions dels Jocs d'hivern del 1984. Ara bé, estan malmeses per la guerra de fa 30 anys i caldria trobar els recursos per refer-les. La intenció és reforçar els lligams de Sarajevo amb Barcelona i la proposta és ben vist per les autoritats de la ciutat balcànica. Si no és possible, un escenari probable seria Itàlia, en concret Cortina d'Ampezzo, que juntament amb la ciutat de Milà organitza els Jocs d'Hivern del 2026.

Fora del programa oficial dels Jocs però per les mateixes dates, Catalunya també acollirà proves d'exhibició, en concret de telemarc -esport que combina modalitats d'esquí nòrdic i d'esquí alpí- al Pallars Sobirà i de múixing -els trineus tirats per gossos- a l'Alt Urgell.

Quan es farà la consulta a Catalunya i qui hi podrà votar?

Aquesta setmana o, a tot estirar, la vinent, el president de la Generalitat, Pere Aragonès, convocarà la consulta a les comarques del Pirineu català sobre la candidatura als Jocs d'Hivern. El que encara no està clar és ni l'abast territorial ni la data exacte de la votació. Fins ara, la Generalitat ha defensat que la consulta només abastaria els residents de les sis comarques de l'Alt Pirineu i l'Aran – Pallars Sobirà, Pallars Jussà, Alta Ribagorça, Aran, Alt Urgell i la Cerdanya-, però la pressió institucional i ciutadana perquè s'ampliï a tres comarques del Pre-Pirineu -Berguedà, Solsonès i Ripollès- ha provocat que els darrers dies les declaracions governamentals hagin estat menys contundents i ja no es tanqui la porta a incloure-les.

Pel que fa a la data, la idea és que es voti a principis de l'estiu, ja sigui a finals de juny o a principis de juliol, però de moment no hi ha una data fixada. La consulta serà vinculant, és a dir, que si els ciutadans d'aquests territoris decideixen majoritàriament oposar-se al projecte, aquest no podrà tirar endavant. El gruix de les institucions de l'Alt Pirineu i l'Aran -consells comarcals i ajuntaments- s'ha pronunciat a favor del projecte dels Jocs, que també compta amb el suport d'organitzacions empresarials -fonamentalment vinculades al turisme-. Segons una enquesta encarregada pel Govern, el "sí" a la candidatura s'imposaria a la consulta. La major oposició, probablement, es concentra al Berguedà.

Qui lidera l'oposició als Jocs?

Tot i que hi ha algunes entitats ecologistes de l'Aragó que han organitzat actes qüestionant l'esdeveniment -fonamentalment xerrades-, l'entitat més activa és la plataforma Stop JJOO, que agrupa desenes d'organitzacions i residents del Pirineu català. Tot i que inicialment la plataforma reclamava la retirada del projecte, atès que això ja sembla descartat, la seva principal reclamació és que la consulta ciutadana s'estengui a les nou comarques que d'una manera o altra es veurien impactades per l'esdeveniment -sigui perquè hagin d'acollir competicions o es vegin afectades per l'ampliació de les infraestructures de mobilitat-. És a dir, a les sis comarques de l'Alt Pirineu i l'Aran hi afegeixen el Berguedà, el Solsonès i el Ripollès.

Pel que fa a l'argumentari de la plataforma, a grans trets s'oposa als Jocs per considerar que suposa perpetuar un model socioeconòmic "caduc" que no respon a les necessitats de la població del Pirineu i que perpetua el monocultiu turístic, i també perquè considera que no té sentit apostar pel esports de neu en un territori especialment afectat per l'emergència climàtica. Entre les personalitats que donen suport a la plataforma Stop JJOO destaquen els alpinistes Kilian Jornet i Araceli Segarra o el president d'Òmnium Cultural, Xavier Antich, fill de la Seu d'Urgell.

Aquest mateix dilluns, Stop JJOO ha anunciat que convoca una manifestació contra l'esdeveniment pel proper 15 de maig a Puigcerdà. La mobilització tindrà com a lema "Per un Pirineu Viu, Stop Jocs" i pretén ser multitudinària i reunir entitats de Catalunya i l'Aragó. A nivell català, per exemple, l'hi donen suport ja entitats com Zeroport, l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), la Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE) o  Unió de Pagesos. La plataforma també exigeix que consulta tingui una resposta binària, de "sí" o "no".

Hi ha hagut posicionament científic?

La resposta és sí. El passat febrer, 180 científics d'universitats i centres de recerca catalans i internacionals van presentar un manifest de rebuig als Jocs d'Hivern. Consideren que l'esdeveniment tindria un impacte negatiu a nivell social, econòmic i ambiental per al territori.

Entre d'altres qüestions, asseguren que generarien un augment del consum d’energia i aigua, de les emissions de CO2, i de la contaminació, i subratllen que les estacions d'esquí tindran seriosos problemes de viabilitat ja el 2030. La raó és que es reduirien les nevades anuals i que cada cop es concentrin a cotes més altes. De fet, segons alguns estudis només amb la generació de neu artificial -amb el conseqüent augment de la despesa energètica- podrien garantir volums suficients per mantenir-hi l'activitat actual.

Que aquesta qüestió preocupa a diferents nivells ho demostra el fet que el COI encarregarà un informe a experts en canvi climàtic perquè detallin com seria possible organitzar uns Jocs al Pirineu si hi ha menys neu, com indiquen totes les previsions.