Público
Público
nou govern

El preacord entre ERC i la CUP fixa que el 2023 es decideixi si es manté o no la taula de diàleg amb l'Estat

El document, que han de validar les bases cupaires, també contempla posar en marxa una taula de partits i entitats a Catalunya per preparar un "nou embat democràtic", crear una banca pública, engegar un pla pilot de la renda bàsica universal i fixar un marc normatiu que faciliti la remunicipalització dels serveis públics

Carles Riera i Eulàlia Reguant amb Pere Aragonès en un acte recent de la CUP.
Carles Riera i Eulàlia Reguant amb Pere Aragonès en un acte recent de la CUP. Roser Gamonal / CUP

ERC i la CUP han pactat que durant la primera meitat del 2023 es valorin els treballs de la taula de diàleg amb l'Estat, s'analitzi si ha donat els seus fruits i es decideixi si es manté o es dona per finalitzada. És un dels punts del document de 16 pàgines que la CUP ha enviat a la militància perquè aquesta decideixi si l'avala.

L'acord amb ERC també inclou una taula de partits i entitats independentistes per fixar una estratègia i preparar un "nou embat democràtic" amb l'Estat. Un òrgan que també coordinaria els espais existents, com és el Consell per la República. Com ha avançat el presidenciable Pere Aragonès, també s'estableix que se sotmeti a una qüestió de confiança a mig mandat.

Compromisos econòmics

En l'àmbit econòmic, les dues formacions s'han compromès a implementar una banca pública catalana "a curt termini" en aquesta legislatura a través de l'Institut Català de Finances (ICF) i una renda bàsica universal per a les franges d'edat més vulnerables. En el marc de el compromís de crear una banca pública, ERC i la CUP treballaran per situar l'ICF com a entitat de "referència a l'hora de facilitar el màxim l'impacte econòmic, social i ambiental dels fons europeus" de recuperació, que s'han compromès a estudiar conjuntament una vegada es constitueixi el nou Govern.

El document inclou també l'acord de crear un "marc normatiu que faciliti la remunicipalització dels serveis públics com l'aigua", a més de la creació d'una energètica pública. D'aquesta manera, ERC i CUP treballaran per situar sota "control públic" l'energia, incidir en el sector elèctric, recuperar les centrals hidroelèctriques amb la concessió caducada i definir un model de transició energètica.

A més, les dues formacions estudien crear una nova Conselleria d'Acció pel Clima -una proposta que els republicans portaven en el seu programa electoral-, que seria l'encarregada d'impulsar una llei de transició energètica, una altra de biodiversitat i un pla integral de protecció de Delta de l'Ebre, entre altres iniciatives.

Pla pilot de la renda bàsica universal

El pla pilot de renda bàsica universal es desplegarà en tres fases, segons l'acord: en una primera, el 2021, es durà a terme un estudi de les opcions de disseny d'aquesta mesura per "alguna o algunes franges d'edat" i de quina modificacions es requereixen per aplicar-la. El 2022, els partits es comprometen a implementar les millors i transformacions acordades en polítiques de rendes socials i del pla pilot de renda universal per a les franges d'edat més vulnerables. El 2023 arrencarà la tercera part de el projecte, amb l'avaluació de l'impacte i funcionament de la renda bàsica i el plantejament de propostes per ampliar-la, "si és el cas".

L'acord de la CUP i ERC inclou la creació d'un comitè permanent de seguiment per avaluar un cop al mes "el compliment dels acords signats", a més d'una comissió de coordinació entre el Parlament i el Govern que farà un control de caràcter tècnic-polític amb una periodicitat setmanal.

¿Te ha resultado interesante esta noticia?