La imminent formació de govern a Catalunya comportarà necessàriament la fi de la intervenció de la Generalitat pel 155, com estableix la pròpia ordre d'intervenció del 27-O. Però la "vigilància" continuarà. Ho han deixat clar el president del Govern central, Mariano Rajoy, i el secretari general del PSOE, Pedro Sànchez, reunits l'endemà de la investidura de Quim Torra, que han advertit el nou president de la Generalitat que no permetran estructures polítiques paral·leles, i l'han amenaçat amb un nou 155. 

En un comunicat conjunt, després de la trobada entre Rajoy i Sànchez a la Moncloa, el Govern central, el PP i el PSOE es comprometen a "oferir una resposta pactada i proporcional en la defensa de la legalitat constitucional i estatutària davant de qualsevol eventual desafiament". I precisen que rebutjaran "qualsevol intent de posar en marxa estructures polítiques diferents a les úniques vàlides, que són aquelles previstes en la Constitució i l'Estatut d'autonomia de Catalunya".

Aquest advertiment va dirigit especialment contra el projecte de doble legitimitat del pacte de govern entre JxCat i ERC, que contempla desdoblar el Govern i el Parlament amb estructures paral·leles a l'estranger –el Consell de la República i l'Assemblea de Representants de la República–. En aquest sentit, el Govern central, el PP i el PSOE afirmen que la "vigilància" al Govern català es farà "extensiva als recursos públics que conformen el pressupost de la Generalitat".

La vigilància dels comptes es durà a terme "en els termes en què s'ha vingut fent des de la decisió adoptada per la Comissió Delegada del Govern [central] per a Afers Econòmics en l'any 2015". És a dir, en els termes previs a la intervenció econòmica de la Generalitat aprovada el 20 de setembre de l'any passat.  Aquesta intervenció econòmica es va endurir al desembre, a la vegada que es lligava al 155, per la qual cosa ha de decaure automàticament amb la fi del mateix 155.  

Sànchez amenaça amb un nou 155 "contundent"

Més enllà del que diu el comunicat, les declaracions posteriors han ampliat les amenaces. En compareixença a la seu del PSOE, Sànchez ha donat per fet que tornarà a aplicar-se el 155, "amb contundència", si Torra du a terme el seu programa de govern, començant per les estructures paral·leles a l'estranger. Sánchez, de fet, ha remarcat que el debat no ha de ser si hi hauria 155 o no en aquest cas, sinó "quan" s'aplicaria. "Si decideix plantejar aquestes estructures paral·leles es trobarà amb un mur", ha afirmat el líder socialista.

També s'ha referit a un nou 155 Rajoy, però a porta tancada, en la seva intervenció al Comitè Executiu del PP. Segons fonts populars, Rajoy ha expressat que "a ningú li agradaria" haver de tornar a aplicar el 155 a Catalunya, i que, en qualsevol cas, aquesta decisió no es prendria "en un quart d'hora". No obstant això, ha avisat que la possibilitat de tornar a aplicar el 155 hi és. I que, en aquest cas, no inclouria la convocatòria de noves eleccions.

Rajoy també ha criticat els dirigents "més o menys assentats" que parlan del 155 "amb una frivolitat impròpia". Una al·lusió òbvia al líder de Cs, Albert Rivera, que aquest mateix dimarts ha demanat mantenir i ampliar el 155 –"vegem com s'estén aquest article 155, sobre quines competències i quins afers", ha dit, en declaracions als mitjans–, passant per alt el fet que l'acord per aplicar-lo fixa que la intervenció tindrà fi amb la formació de govern a Catalunya.

En el seu comunicat, Govern central, PP i PSOE aprofiten per tornar a carregar contra Torra pels seus tuits del 2012 i els seus articles en premsa –pels quals va demanar perdó repetidament durant el ple d'investidura, i pels quals va ser repetidament criticat en el mateix ple pels partits de l'oposició–. En concret, el comunicat destaca el "discurs polític frontista" i el "caràcter xenòfob de les seves manifestacions públiques". 

A la vegada que critica el discurs "frontista" de Torra, l'acord de Rajoy i Sànchez crida, de fet, a fer un front. Ho fa quan explica que és un acord "obert a totes les forces polítiques constitucionals que van donar suport a l'aplicació de l'article 155", així com a qualsevol altra que "desitgi mostrar el seu compromís amb les nostres institucions i el compliment de l'ordenament jurídic".