Público
Público

PP i Ciutadans comencen a mimar l'educació catòlica a Andalusia

L'escola concertada guanya pes a la Comunitat en detriment de la pública en el projecte de pressupost per a aquest any.

Una aula d'una escola catòlica.

RAÚL BOCANEGRA

El Govern de coalició de PP i Ciutadans ha començat ja a mimar a Andalusia -tot i de moment, de manera tímida- l'educació concertada, que en la seva immensa majoria gestiona l'Església Catòlica, tal com van pactar els dos partits en el seu Acord de Govern, i el PP amb Vox en el seu acord d'investidura.

L'augment relatiu de la inversió en educació concertada, del 5,2%, que preveu el projecte de pressupostos per 2019, és més gran que l'increment total de la despesa en educació, del 2,4%, i també lleugerament més gran que la pujada total del propi pressupost, del 4,9%.

Per tant, enguany l'escola concertada guanya pes a costa de la pública -en concret, tres dècimes- i passa del 10,7% al 11% de la despesa pública total en educació, incloent les universitats.

Són en total uns 41 milions més, segons s'extreu de la consulta detallada del pressupost d'aquest any i de l'anterior, que recull aquesta despesa a la partida 488. Així, el pressupost de PP i Ciutadans, que ara han de negociar amb Vox, si ho volen tirar endavant, pel que no es descarten canvis en algunes partides, preveu gastar 827,4 milions d'euros en l'educació concertada al llarg de 2019, pels 785,9 que havia pressupostat el Govern de Susana Díaz pel 2018.

Això és el que han signat sobre aquest assumpte PP i Ciutadans. El punt 71 del seu acord diu: "Protegirem els dos models educatius sostinguts amb fons públics basats en la lliure elecció de centres que ha de tenir la família, ja sigui en l'àmbit de l'educació pública o l'educació concertada". I en el següent, el 72, es llegeix: "Habilitarem progressivament la implantació del Batxillerat concertat i promourem l'extensió del Batxillerat Internacional a Andalusia".

Mentrestant, PP i Vox van pactar tres coses al respecte, complementàries a les tancades amb Ciutadans. D'una banda, "garantir la llibertat educativa i el dret dels pares a triar el model que desitgin per als seus fills, evitant qualsevol ingerència dels poders públics en la formació ideològica dels alumnes i permetent que els pares puguin excloure els seus fills de la formació no reglada per activitats complementàries o extraescolars quan siguin contràries a les seves conviccions ".

D'altra banda, "eliminar les zones educatives, garantint la llibertat dels pares per escollir el centre educatiu". I, finalment, "garantir la coexistència entre l'educació pública, privada, concertada i diferenciada. Habilitar progressivament la implantació del Batxillerat en l'educació concertada, així com fomentar el Batxillerat Internacional".

Amplis marges

Per trobar una referència de l'ampli marge de maniobra que té el Govern sustentat per la triple aliança de PP, Ciutadans i Vox, per augmentar els diners públics que avui rep l'Església catòlica pels concerts a Andalusia, es pot acudir a l'informe Sistema estatal de indicadors de l'educació 2018, que edita el Ministeri d'educació.

Aquí s'observa que la despesa pública en educació es va elevar a tot Espanya a 46.597,8 milions d'euros per a l'any 2015, l'últim en què es pot fer la comparació entre CCAA. D'ells, 5.915,9 milions d'euros es van dedicar a finançar l'ensenyament privat concertat, el que representa un 14,1% de la despesa pública total en educació, tres punts més que l'11% en què ha situat l'Executiu de PP i Ciutadans.

A Andalusia l'educació és avui eminentment pública i el pes de la concertada fa anys que esta estancat en el 10%, dècimes amunt, dècimes a baix. En aquest any, 2015, va ser la quarta comunitat que menys fons va transferir a l'escola concertada, que, en la seva àmplia majoria, gestiona l'Església catòlica: un 10% -746 milions- quatre punts menys que la mitjana espanyola. Només Castella-la Manxa (9,1%), Canàries (8,1%) i Extremadura (8%), dediquen menys pressupost als concerts. Les comunitats que més diners transfereixen a l'Església van ser: País Basc (24,4%), la Comunitat Foral de Navarra (21,1%) i Madrid (19,6%).

Per tant, els marges que té el president Juanma Moreno per ampliar el negoci de l'Església catòlica i d'altres operadors minoritaris en l'àmbit de l'educació, és molt ampli. Per exemple, si PP, Ciutadans i Vox decidissin elevar a 3 punts més la despesa en concerts al llarg de la legislatura i, amb això, situar-se en la mitjana espanyola, la transferència del que és públic al privat podria augmentar per aquest concepte en Andalusia en uns 300 milions.

¿Te ha resultado interesante esta noticia?