Una de les principals problemàtiques de les presons a Catalunya és l'elevada taxa de suïcidis entre els presos, especialment entre les preses. Segons l'informe anual sobre l'estat de les presons del Consell d'Europa del 2023, que analitza les dades del 2022, la taxa de suïcidis a les presons catalanes dobla la mitjana europea i també l'espanyola. Fa dos anys la taxa a Catalunya era de 16,8 suïcidis per cada 10.000 interns, mentre que a Europa era de 7,1 i a la resta d'Espanya, de 7,3. Aquest any, en només deu mesos, s'han suïcidat 11 persones.

Davant d'aquesta situació, el Departament de Justícia ha presentat un pla de xoc per millorar la prevenció, la detecció i l'actuació. Entre les deu mesures plantejades pel Govern hi ha la formació per a interns o l'anàlisi d'aquest fenomen amb perspectiva de gènere, una qüestió "clau i absolutament necessària" a l'hora d'abordar la problemàtica dels suïcidis a les presons catalanes, segons Iñaki Rivera, professor de dret penal de la Universitat de Barcelona i director de l'Observatori del Sistema penal i Drets Humans de la Universitat de Barcelona (UB). 

El percentatge de suïcidis a la societat és major en homes que en dones, però a les presons passa al revés. Quantitativament són poques (hi ha entre un 6 i un 7% de dones preses a Catalunya en relació amb un 93% d'homes), però la xifra de suïcidis és "elevadíssima" des d'un punt de vista percentual. La plataforma de funcionaris de presons Marea Blava reclama posar el focus en aquesta problemàtica. "El suïcidi femení és impressionantment més elevat que el masculí. I això és un tema que no toca a ningú", remarca Rivera.  

La masculinització dels centres penitenciaris ha invisibilitzat la realitat del suïcidi de les dones preses, que intenten suïcidar-se amb més freqüència. En una presó, ser una dona ja t'estigmatitza, però ser una dona presa encara t'estigmatitza més. Rivera detalla que, desgraciadament, la realitat és que una dona presa "sempre es queda sola". "En canvi, l'home que està pres, generalment, sempre té una dona a sobre: la mare, la seva parella, la germana...", explica.

En el cas de les dones, quan entren a presó, la parella normalment es trenca, per la situació d'abandonament, de vergonya, de sentiment de culpa, de frustració o d'estigmatització social. "Difícilment hi ha la figura d'un home entre els familiars que s'encarreguen de la cura d'una dona presa. Per tant, la sensació d'aïllament encara és més gran", explica Rivera, que lamenta que les dones "no només pateixen l'aïllament físic o arquitectònic de la cel·la, sinó que també hi ha un aïllament familiar, del nucli social". "Tota aquesta sèrie de situacions i casuístiques podrien arribar a explicar, que no justificar, l'elevat índex de suïcidis entre les dones", reflexiona. 

Acabar amb l'aïllament penitenciari

Una de les mesures que reclamen organitzacions socials de drets humans des de fa anys per abordar la problemàtica dels suïcidis a les presons catalanes és l'abolició del règim d'aïllament penitenciari, el principal causant de l'elevada taxa de suïcidis, segons Rivera. "Són dues problemàtiques que van de la mà. L'any 2017 es va crear un grup de treball al Parlament de Catalunya que va elaborar un informe on la principal conclusió va ser la restricció absoluta de l'aplicació de l'aïllament penitenciari. La relació entre el règim d'aïllament i el suïcidi és directa", destaca. 

El Govern proposa mesures d'aïllament sota supervisió psiquiàtrica, però Rivera recorda que això ja ho contempla el reglament penitenciari de l'any 1979 i demana anar més enllà. Si bé és cert que Catalunya no té competències legislatives per modificar la llei o el reglament penitenciari, sí que té la competència per aplicar o no l'aïllament penitenciari, "o almenys fer-ho d'una manera molt ínfima i restrictiva i de durada temporal molt curta", detalla l'expert.

"Una cosa és aplicar aquest l'aïllament un o dos dies, en el marc d'un brot de violència, i una altra molt diferent és que la persona es passi mesos i mesos tancada. Estem parlant del dret a la vida. Ha de ser una prioritat del Govern i de la Comissió de Justícia del Parlament", comenta Rivera, que tot i valorar positivament el pla de xoc del Govern, han demanat la compareixença del conseller al Parlament. 

Rivera explica que la presó afecta la salut física i mental de tothom que la viu i l'habita, des dels presos i els seus familiars fins als funcionaris que hi treballen. I l'aïllament penitenciari és un agreujant de tot plegat: "Si al damunt hi sumes les biografies personals dels presos, deteriorades per l'abús de drogues i fàrmacs de contenció química a dins de les presons, el trencament amb les famílies i la parella, es crea un còctel que de tant en tant, i malauradament, deriva al suïcidi", lamenta. 

L'Observatori del Sistema penal i Drets Humans de la UB forma una xarxa d'organitzacions socials de drets humans juntament amb l'Associació Observa pel monitoratge del sistema penal, Arrels Advocades, Alerta Solidària, Justícia i Pau, Institut de Drets Humans de Catalunya, Xarxa antirepressió de familiars de detingudes, Famílies de presos a Catalunya, Irídia i Abogados del patio.