En la dècada dels 90 hi havia 2 murs en sòl europeu. Actualment n'hi ha 15. En aquests anys s'han construït a la vora de 1.000 quilòmetres més de murs, l'equivalent a sis murs de Berlín, per frenar l'arribada de persones desplaçades per la força a Europa.

Així ho constata el Centre Delàs d'Estudis per la Pau, en un estudi copublicat amb el Transnational Institute (TNI) i Stop Wapenhandel, en el qual expliquen que Europa està abordant els fluxos migratoris mitjançant la construcció de murs, el tancament de fronteres, l'augment de la vigilància, la securitització i suspensió de la lliure circulació.

Totes aquestes mesures reforcen l'Europa Fortalesa, amb murs físics i mentals que s'erigeixen per a una major seguretat enfront d'una suposada amenaça, però que finalment cada vegada resulten més perillosos per a les vides i els drets de les persones a dins i fora d’Europa.

El 2105 va ser l'any en què més es va materialitzar aquest augment, amb la construcció de 7 nous murs. 10 dels 28 estats membres de la UE (Espanya, Grècia, Hongria, Bulgària, Àustria, Eslovènia, el Regne Unit, Letònia, Estònia i Lituània) han erigit murs a les seves fronteres per raons migratòries, i també ho ha fet Noruega que també pertany a l'Espai Schengen, assenyala el Centre Delàs.

Barreres marítimes

Als murs terrestres que fortifiquen Europa cal sumar les barreres marítimes, particularment en el mar Mediterrani, explica l'informe Aixecant murs. Polítiques de la por i securitització en la Unió Europea, que també presenta una anàlisi de les 8 principals operacions marítimes realitzades per la Unió Europea, 7 de les quals han estat dutes a terme per l'Agència Europea de la Guàrdia de Fronteres i Costes (Frontex).

"Cap de les principals operacions europees en el Mediterrani ha tingut com a mandat principal el rescat de persones", denuncia aquest informe, en el qual s'explica que totes aquestes operacions tenen com a objectiu l'eradicació de la criminalitat a les zones fronteres i frenar l'arribada de persones desplaçades.

Només una, Mare Nostrum, duta a terme pel govern italià, va arribar a incloure organitzacions humanitàries en la seva flota, i va ser reemplaçada per l'operació Tritó de Frontex, amb un pressupost menor.

Aquest tipus de mesures tenen com a resultat "que es tracti a les persones refugiades i desplaçades com a criminals", apunta Ainhoa Ruiz Benedicto, investigadora del Centre Delàs i coautora de l'informe.

Paral·lelament, s'aixeca un "mur virtual", assenyala la investigadora, amb l'augment dels programes europeus de control i vigilància de la circulació de persones, i de recollida i anàlisi de dades com empremtes dactilars, escàner de l'iris o els trets del rostre o la veu. D'aquesta manera s'estén la idea segons la qual el moviment de les persones representa una amenaça per les societats europees.

Auge de partits xenòfobs i racistes

L'informe, a més, analitza de quina manera els murs mentals que han estat creats a partir de la narrativa de la por, promoguts per missatges xenòfobs i racistes per part de partits d'extrema dreta en auge a Europa, i la identificació de les persones migrants i refugiades com una amenaça, estan justificant la construcció de murs físics i virtuals.

Així es reforça en l'imaginari col·lectiu la idea d'un "interior" segur i d'un "exterior" insegur. Els autors de l'estudi expliquen que les dades analitzades mostren un ascens preocupant de les opinions racistes en els últims anys, fet que ha augmentat el percentatge de vots a partits europeus d'ideologia xenòfoba, facilitant així el creixement de la seva influència política.

Els partits xenòfobs, explica el document, tenen presència important a 10 dels 28 estats de la UE: Alemanya, Àustria, Dinamarca, Finlàndia, França, Holanda, Hongria, Itàlia, Polònia i Suècia. Aquests partits, que han vist créixer la seva representació parlamentària, tenen una influència indeguda en les polítiques migratòries dels seus governs, fins i tot els que tenen una implantació relativament petita.

"D'aquesta manera, a Europa s'han anat construint estructures i discursos de la violència que ens allunyen de les polítiques de defensa de Drets Humans, de la convivència, de la igualtat i de relacions més equitatives entre territoris", apunta Pere Brunet, investigador del Centre Delàs i coautor de la publicació.

“La pròpia història d'Europa demostra que la construcció de murs per a la resolució de problemàtiques polítiques i socials impliquen costos en les llibertats i els Drets Humans. Finalment també impactarà en aquells que els construeixen ja que creen una fortalesa en la qual ningú vol viure. En comptes de construir murs, Europa hauria d'estar invertint en posar fi a les guerres i les desigualtats que alimenten les migracions i els desplaçaments forçats”, conclou Nick Buxton, investigador del Transnational Institute i editor de la publicació.