El Parc de les Exposicions de Perpinyà serà l’escenari de l’acte polític més massiu que s’hagi celebrat mai a la Catalunya Nord. El retorn a terres catalanes -tot i que administrativament franceses- de Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí congregarà desenes de milers de persones en un esdeveniment que reivindicarà l’estratègia de l’exili i de confrontació judicial amb l’Estat. Organitzat pel Consell per la República, l’acte arribarà només tres dies després de l’arrencada de la taula de diàleg entre els governs català i espanyol per abordar el conflicte polític i sembla difícil que en algun moment no hi sobrevoli l’ambient preelectoral que ja es viu al Principat.

Encara que els principals oradors seran els tres eurodiputats de Junts per Catalunya (JxCat), totes les fonts consultades asseguren que no es convertirà en un míting de partit. Això no significa, però, que no existeixin matisos importants a l’hora de valorar la "transversalitat" del Consell per la República (CxR), l’organisme amb seu a Waterloo (Bèlgica) i que encapçala l’expresident Puigdemont. Sí que hi ha un consens absolut en què hi haurà un desembarcament massiu de catalans del sud a la capital nord-catalana. Entre els assistents confirmats hi ha el president del Govern, Quim Torra. L’ANC i Òmnium Cultural -que no forma part del CxR- han contractat prop de 600 autocars per aquest cap de setmana i el sector turístic del Rosselló es frega les mans, amb el cartell de complet penjat a bona part dels establiments de Perpinyà, però també de municipis com Cervera o Ribesaltes.

L’acte arrencarà formalment a les 12h i tindrà les intervencions en directe d’un representant de la delegació de la Catalunya Nord del Consell per la República i dels tres eurodiputats de JxCat, que van poder accedir al càrrec gràcies a la sentència del passat desembre del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) sobre Oriol Junqueras. També s’hi escoltaran les veus de presos, exiliats i altres represaliats polítics a través de vídeos o cartes.

Però quins són els grans objectius de l’esdeveniment? Els defineix l’exconseller de Salut, Toni Comín: "És un acte que servirà de confirmació de l’estratègia de l’exili i celebrar les nostres victòries judicials a Europa. És una mala notícia per a l’Estat espanyol que ens acostem a només 25 quilòmetres de la frontera, quan havia intentat neutralitzar-nos políticament empresonant-nos o intentant que a l’exili quedéssim aïllats, i resulta que estem políticament més vius que mai".

El també vicepresident del Consell per la República afegeix que la tria de l’escenari respon a la voluntat "d’agrair la funció que està fent la Catalunya Nord com a rereguarda del moviment independentista i que ja es va veure l’1 d’octubre [va ser on van amagar-se les urnes que s’utilitzarien al referèndum]". Finalment, en declaracions a Públic Comín destaca que la cita de dissabte és una espècie "d’inici del retorn definitiu a casa que algun dia farem com a ciutadans lliures".

"Fer visible la repressió"

El representant d’ERC al Consell, Isaac Peraire, opina que l’acte sobretot ha de servir "per fer més visible la repressió i que no hi podran ser Oriol Junqueras, Jordi Sànchez, Raül Romeva, Carme Forcadell,... Són tan rellevants els que hi seran com els que no". Per al també vicesecretari general de Vertebració Territorial i Partit Obert del partit, Esquerra "sempre hi és, sempre hi ha estat i sempre hi serà a l’hora de donar suport a les persones exiliades i represaliades i en denunciar la situació que pateixen".

Un altre membre del Consell de Govern del Consell per la República és Guillem Fuster, portaveu de Poble Lliure, una de les organitzacions que participa a la CUP, que, en canvi, com a tal no forma part de l’organisme de l’exili. Per a Fuster, l’esdeveniment és important perquè "permet el retorn a terres catalanes d’un grup d’exiliats gràcies a la victòria judicial europea", perquè "suposa l’acte més important del Consell des de la seva creació" i perquè és un pas per "obrir una via clara i contundent de confrontació amb l’Estat".

Un organisme transversal?

"El Consell per la República no és una joguina de Puigdemont, és una eina de tot l’espai sobiranista", assegura una font de la delegació nord-catalana de l’organisme, convençuda que la cita de Perpinyà "no es convertirà en un acte polític de partit". També ho veu així, l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), que a través del seu vicepresident, Pep Cruanyes, comenta que es pretén "posar en evidència la situació de l’exili i el que representa. Serà transversal, perquè la repressió i l’exili ho són". L’entitat independentista s’ha implicat a fons en l’organització de l’esdeveniment, ja que més enllà de la contractació d’autocars també aportarà voluntaris que formaran part del servei d’ordre.

Comín destaca que "el Consell sempre ha tingut la vocació de ser transversal. De fet, és l’organisme més transversal que hi ha avui a l’independentisme. Que hi intervenim nosaltres és perquè es dona la circumstància que som els únics components de l’exili que podem baixar a Perpinyà perquè en ser eurodiputats tenim immunitat". Peraire matisa l’opinió de l’exconseller en afirmar que "hi ha espais on hi ha més veus que al Consell per la República, això és un fet. Per exemple, no hi són ni Òmnium Cultural ni la CUP". Demòcrates o l’ANC, en canvi, sí que formen part de l’organisme presidit per Puigdemont.

Amb tot, el dirigent d’Esquerra recalca que no espera que l’acte es transformi en una espècie de míting de partit. La formació d’Oriol Junqueras comptarà amb representants a Perpinyà, si bé els seus principals dirigents no hi aniran. "Des del punt de vista d’ERC necessitem construir grans consensos i tots els elements que ens ajudin a generar-los seran benvinguts. Si l’acte de Perpinyà serveix per enfortir-nos i ser més forts, serà fantàstic per guanyar complicitats i teixir aliances", conclou Peraire.

Dubtes sobre la taula de diàleg

L’inici, tres dies abans, de la taula de diàleg entre governs serà un dels elements que marcarà l’acte de Perpinyà. Sobre aquest assumpte, en un comunicat previ el CxR va reclamar-li a l’Executiu de Pedro Sánchez que "aturi la repressió, estigui obert a abordar el dret a l’autodeterminació del poble de Catalunya" i que accepti que els possibles acords "siguin validats internacionalment per un mediador independent". Per a Guillem Fuster, "no és contradictori" que dissabte es parli de "confrontació amb l’Estat" i, alhora, es defensi la "necessitat d’una negociació política". Ara bé, el portaveu de Poble Lliure considera que la taula no arriba després que l’independentisme "hagi provocat que l’Estat cedeixi en algun dels paràmetres de resolució del conflicte".

Pep Cruanyes (ANC) també s’hi mostra escèptic i opina que per a què la negociació pugui avançar l’Estat "ha d’abandonar la repressió política". "Encara que el nou Govern [espanyol] parli de desjudicialització de la política, això s’ha de traduir en canvis d’actitud en la Fiscalia, l’Advocacia de l’Estat o forces i cossos de seguretat que, de moment, no s’han notat", afegeix.

Més enllà dels discursos estrictament polítics, l’acte també es pretén que serveixi per donar visibilitat "i projecció" al Consell per la República, en paraules de Toni Comín. Per a Guillem Fuster, significarà "la culminació de la primera fase de legitimació del CxR i l’obertura d’una segon etapa. Portem mesos treballant en els consells locals a l’interior [de Catalunya] i ja n’hi ha uns 120 d’actius, format per teixit associatiu compromès amb la construcció de la República seguint el mandat de l’1-O i hi ha la feina d’internacionalització que s’ha dut a terme. A partir de dissabte es tracta que la gent vegi que el Consell avança [ara té uns 90.000 adherits] i que el promociona com una eina vàlida d’institucionalitat per a la confrontació amb l’Estat".

Sigui com sigui, per a desenes de milers de persones Perpinyà adquirirà un nou significat inequívocament polític a partir d’aquest dissabte. Caldrà temps, però, per comprovar si aquest redescobriment del Nord contribueix també a fer teixir nous ponts entre dos territoris que des de fa temps viuen gairebé d’esquenes.