Caminant per la ciutat o al transport públic es poden veure moltes persones amb auriculars. Pot ser que estiguin escoltant música amb el mòbil però també pot donar-se el cas que estigui sonant un podcast, un format sonor que està vivint un gran creixement. Permet escoltar des d’històries emmarcades en l’àmbit de la ficció fins a reportatges periodístics que expliquen per mitjà de les ones sonores problemàtiques, continguts en profunditat o fan una aposta per l’humor. El fenomen del podcast és, sens dubte, global, de manera que el panorama comunicatiu de casa nostra no n’ha quedat exclòs.

Corria l’any 2005 quan el diccionari anglès Oxford va escollir el terme podcast com a paraula de l’any als Estats Units després de la popularització d’aquest nou format radiofònic en línia. Tot plegat arribava després que la plataforma musical d’Apple, iTunes, inclogués en el seu programa una opció de subscripció a una oferta variada de propostes de podcast. A partir d’aquí, el creixement del podcasting -nom originat pel periodista Ben Hammersley unint les paraules iPod i broadcasting- no va tenir aturador de forma generalitzada.

Segons les últimes dades disponibles d'IAB Spain, l’associació de publicitat i comunicació digital a Espanya, a l’Estat l’any 2018 un 57% dels ciutadans consumeixen continguts d’àudio en línia. Malgrat que aquestes xifres englobin tot tipus de plataformes i formats sonors, el 40% dels enquestats va declarar que havien escoltat podcasts, un clar indicador del bon moment de salut que estan vivint les ones.

Un producte proper

Hi ha diversos factors que poden explicar la popularització creixent del podcast arreu. La periodista Carola Solé, autora del podcast Volver, comenta que “el podcast permet donar veu a les persones i que siguin elles mateixes qui s’expressin àmpliament amb una intimitat que resulta difícil d’aconseguir en altres formats”. Solé considera que en el cas de la ràdio en directe, en algunes ocasions “es perd el que té a veure amb l’storytelling” [el relat] a causa de la immediatesa en la que viu el mitjà. Per contra, al seu entendre, el podcast “permet construir una narrativa molt més potent; no només per les entrevistes sinó també per qüestions com el guió o el disseny de so”

Volver és un podcast de cinc capítols on l’autora entrevista a cinc persones d’edats i posicionaments polítics diversos per parlar sobre els últims anys del procés independentista català. Després de prop d’una dècada fent de corresponsal per mitjans com l’Agencia EFE o AFP a països com Veneçuela, Mèxic o Brasil, Solé buscava, a través del que finalment ha estat publicat per Podium Podcast, explicar el “procés” a partir de diverses mirades. “Es parla molt de Catalunya i del procés però potser no de la forma com jo ho volia fer”, constata. “Estem una mica saturats de tantes declaracions de polítics, però probablement no s’havia donat, d’una manera reposada, la veu a les persones per parlar sobre com l'han viscut i què senten”, afegeix.

Apunta que pot considerar-se que en un podcast el periodista està parlant “a l’orella” de l’oient de manera que es genera un ambient més “íntim i proper” que en d’altres formats.

Els podcasts en català es fan un lloc

Tot i que el castellà sigui una llengua molt més utilitzada que el català a l’hora d’emetre podcasts, en els últims anys s’han emès podcasts en català que gaudeixen d’un gran èxit entre el públic. El periodista Carles Porta, per exemple, va explicar el cas del misteri de Tor, amb l’assassinat de Sansa, en un podcast de 13 capítols a Catalunya Ràdio. Dues dècades abans, el 1997, TV3 havia emès un documental sobre el cas al programa 30 minuts, codirigit pel mateix Porta. A més a més, l’any 2005 va publicar un llibre sobre la mateixa història. Actualment, la ràdio pública catalana també està distribuint un altre podcast de Carles Porta, Crims, en què cada setmana s’explica en un nou capítol la trama relacionada amb un crim ocorregut a Catalunya. 

Fent també ús del vídeo en directe i donant protagonisme a un to en clau d’humor, en els últims mesos ha crescut en popularitat el programa La Sotana. Ha apostat per un contingut autoproduït a través de la plataforma de micromecenatge Patreon, després de passar per diversos mitjans de comunicació tant públics com privats. Compta amb una xarxa de mecenes i emet a través de les principals plataformes digitals un capítol setmanal on es parla de futbol i de l’actualitat esportiva en un to àcid i desenfadat.

Una porta als continguts de qualitat

La Sotana emet els programes cada dilluns només pels subscriptors que donen suport econòmic al projecte. A partir de l’endemà al matí, el programa està obert a tothom. En aquest sentit, amb la introducció del mur de pagament, es pot obrir la porta a naturalitzar el fet que els oients hagin de fer alguna aportació econòmica per tenir accés al contingut. De fet Solé recorda que “estem en un moment en què consumim molt sota demanda”, tant sèries i pel·lícules com música, perquè “es valora el fet de poder disposar quan es vulguis d’un producte”. Per això refusa la “mala idea” que “el periodisme és sempre gratis”.

Alguns mitjans espanyols amb continguts de pagament com ara eldiario.es també han començat fer alguns continguts periodístic a través del podcast. En les últimes setmanes també el New York Times ha estrenat un podcast en llengua castellana i el mitjà colombià Radio Ambulante té com un dels seus eixos centrals capítols sonors en línia.

En el panorama català, fa poques setmanes el mitjà digital Crític també ha llançat una campanya de micromecenatge a través de Verkami per finançar una sèrie de cinc capítols titulats 5 dies de fúria. La sèrie vol explicar i contextualitzar els fets que van envoltar les mobilitzacions de resposta a la sentència del Tribunal Suprem sobre el judici del Procés.

Laura Aznar, periodista de Crític, reconeix que la idea de fer un podcast va sortir d’una manera espontània però que té una voluntat clara de posar el focus en “la impunitat policial, el relat repetit de maltractaments als detinguts en dependències policials, d’avaluar el volum de les protestes i de radiografiar l’actuació de l’extrema dreta” en aquell períodem a més de donar veu a les persones que van viure en pròpia pell els fets. Aznar considera el que va passar és “molt important per la historia recent de Catalunya i marcarà la memòria col·lectiva” i d’aquí el pas per “fer alguna cosa més”: produiran cinc capítols sonors acompanyats de reportatges escrits.

Coincideix amb Solé a l’hora de considerar que el podcast és una manera interessant d’explorar una nova via informativa, que a la vegada resulta a nivell d’infraestructura més econòmic que no pas un documental. Així, si la campanya de finançament prospera, no tanca la porta a engegar nous projectes en aquest format més endavant.