Público
Público

El PDeCAT, a un pas de la de la desaparició: al setembre decidirà si es dissol

La raó són els seus pèssims resultats electorals. A les generals del 23-J no va arribar ni als 32.000 vots -el 0,9% del total-, i va perdre la representació al Congrés. El 2021 ja no havia aconseguit entrar al Parlament. Tot just compta amb 187 regidors, repartits en pobles petits. L'alcaldia de Mollerussa és la principal institució que governa

06/07/2023 - David Bonvehí, president del PDeCAT, en un acte de fa unes setmanes.
David Bonvehí, president del PDeCAT, en un acte de fa unes setmanes. Arnau Martínez / ACN

Els pèssims resultats obtinguts a les eleccions generals del 23 de juliol poden haver estat l'estocada final al PDeCAT. La formació, que va perdre els 4 diputats que tenia al Congrés, convocarà una assemblea extraordinària al setembre -previsiblement a final de mes- per decidir si es dissol o continua la seva activitat, segons ha avançat l'agència Europa Press.

Fundat el 2016, com a hereu de l'antiga Convergència Democràtica de Catalunya (CDC), la posterior mutació de l'espai en Junts per Catalunya -sota el lideratge de Carles Puigdemont- va debilitar el PDeCAT, que finalment acabaria trencant del tot amb Junts per diferències estratègiques. Els electors, però, no han avalat la seva proposta política.

Segons fonts de la formació citades per Europa Press, ara "el partit ha de llegir molt bé les circumstàncies i els motius del resultats. Entenc que són múltiples factors i hem d'analitzar-lo de cara al futur". Una de les qüestions a analitzar serà "veure com està econòmicament el partit", afegeixen.

El 23-J, el PDeCAT no va arribar ni als 32.000 vots, 5.000 menys que el Pacma

Als comicis del 23-J, amb una candidatura liderada per Roger Montañola i sota el nom PDeCAT – Espai CiU, la formació tot just va rebre 31.687 vots, el 0,9% del total, 5.000 menys fins i tot que l'animalista Pacma. Un fet que el va deixar fora del Congrés, on fins ara comptava amb quatre diputats obtinguts als comicis del novembre del 2019, quan va concórrer conjuntament amb Junts, en una llista que va acumular vuit escons.

Dos mesos abans, a les municipals del 28 de maig, les coses no li van anar tan malament, ja que amb la marca Ara Poble Local va enfilar-se als 55.452 sufragis, que li van permetre obtenir 187 regidors. En total la formació té 13 alcaldies, la majoria en nuclis petits. La més destacada és la de Mollerussa, capital del Pla d'Urgell, que encapçala Marc Solsona, qui ocupa el càrrec des del desembre del 2010.

Mollerussa és la principal alcaldia del partit, amb Marc Solsona al capdavant

Altres municipis liderats pel PDeCAT són Almacelles i Aitona, al Segrià; Tivissa, a la Ribera d'Ebre; i la Bisbal del Penedès i Sant Jaume dels Domenys, al Baix Penedès. Precisament, els resultats dels comicis locals són els que donen al partit tota la representació institucional que té actualment, a través dels 13 alcaldes i 187 regidors, consellers comarcals i presència a la Diputació de Lleida.

Les eleccions al Parlament, primera estocada

Les eleccions al Parlament del 14 de febrer del 2021 va ser la primera convocatòria amb les urnes en què el PDeCAT va concórrer en solitari, després de la ruptura definitiva amb Junts uns mesos abans. En aquella ocasió, la llista encapçalada per Àngels Chacón va quedar fora del Parlament, tot i rebre 77.229 vots, el 2,72% del total. Des d'aleshores, en cada elecció ha rebut menys suport.

Presidit per David Bonvehí, entre els principals dirigents actuals del partit s'hi troben l'alcalde de Mollerussa, Marc Solsona, que és el secretari general adjunt, i l'exdiputat al Congrés Genís Boadella, que és el secretari d'organització.

¿Te ha resultado interesante esta noticia?