Que Catalunya pateix una sequera persistent des de fa un parell d'anys és una certesa que han tornat a evidenciar les dades recollides pel Servei Meteorològic de Catalunya (Meteocat). Segons l'organisme, en el darrer any pluviomètric, que abasta els 12 mesos entre l'1 de setembre del 2022 i el 31 d'agost de 2023, només el 5% del territori ha registrat un volum de precipitació que es pot considerar "normal", és a dir, en la línia de la mitjana climàtica del període 1991-2020. En l'extrem contrari, una part significativa dels observatoris s'han quedat en un nivell de pluja propi d'un "clima desèrtic".

Al voltant de la meitat del Principat ha tingut una precipitació d'entre el 70% i el 90% de la mitjana climàtica, concretament bona part de l'interior, el Pirineu i també algunes àrees prelitorals i litorals. Però el més cridaner és que l'altra meitat del país ha registrat menys del 70% de la pluja mitjana que li correspon, amb nombroses zones que ni tan sols arriben al 50%.

Aquestes darreres majoritàriament són àrees al voltant del litoral i prelitoral central, però també n'hi ha als extrems del litoral nord i sud i al prelitoral sud i nord. Les comarques més afectades, "que no han recollit ni un 40% del valor climàtic de referència" són el Garraf, el Penedès, el Baix Llobregat i el Barcelonès.

En un comunicat, el Meteocat subratlla que "més de la meitat sud de Catalunya, part del litoral i prelitoral del nord-est, i de la plana ceretana, un 45% de la superfície total del país, no ha assolit els 400 mm en els darrers 12 mesos". I, en l'àmbit més extrem, hi ha un nombre "molt nombrós" d'estacions gestionades per l'organisme que "han registrat valors molt baixos, inferiors als 250 mm", que són propis d'un "clima desèrtic".

Entre d'altres, hi trobem Sitges, amb tot just 143,2 mm de precipitació el darrer any; el pantà de Riba-roja (Ribera d'Ebre), amb 164,1; Cunit (Baix Penedès), amb 175,5; l'illa de Buda (Montsià), amb 187,9; Canyelles (Garraf), amb 189,9; Vilafranca del Penedès, amb 190,7; o Margalef (Priorat), amb 208,5.

Rècord negatiu a l'Observatori Fabra

En la mateixa línia, l'any pluviomètric ha estat el més sec de la història en alguns observatoris, com a l'Observatori Fabra, a Barcelona, amb només 319,2 mm, el volum més baix en els seus 110 anys d'història. Ha succeït el mateix als de Figueres (Alt Empordà), amb 351,8 mm i Caldes de Montbui i Granollers (Vallès Oriental), amb 292,8 mm i 303,0 mm, respectivament, si bé en aquests casos la sèrie de dades es limita a 73 anys. En el conjunt de Catalunya, l'any pluviomètric ha estat un dels més secs dels darrers 20 anys.

Paral·lelament, l'informe destaca que les quatre estacions han estat seques en conjunt, tot i alguns matisos territorials, sobretot a l'estiu i a l'hivern -que ja són les èpoques que menys pluja aporten al conjunt de l'any- i que el gruix de neu que va caure a les parts altes del territori també ha estat molt per sota de l'habitual. La falta de pluja és el que explica el baix nivell dels embassaments, que en el cas dels de les conques internes tot just estan al 23,37% de la seva capacitat, i que bona part de Catalunya es trobi sota els estats d'excepcionalitat o emergència per sequera.