Público
Público

El Parlament es mantindria gairebé igual si celebressin eleccions, segons el CEO

El PSC i Junts seguirien com a primera i segona força, tot i que patirien un lleuger retrocés amb relació als comicis del 12 de maig, mentre que la principal novetat seria el fort creixement d'Aliança Catalana, que triplicaria diputats

12/05/2024 - Salvador Illa, valorando los resultados de las elecciones catalanas del 12-M.
Salvador Illa, la nit electoral del 12-M.  Quique García / EFE

Si avui se celebressin eleccions al Parlament de Catalunya els resultats serien molt similars als dels comicis del 12 de maig. Aquesta és la principal conclusió de la projecció que apareix al nou Baròmetre del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO), que s'ha publicat aquest dimecres. Això vol dir que el PSC seguiria com a primera força, Junts com a segona, ERC tornaria a ser la tercera i el PP la quarta.

En tots els casos les oscil·lacions d'escons serien baixes, si bé tant socialistes com juntaires patirien un lleuger retrocés. L'única excepció seria la xenòfoba Aliança Catalana, que experimentaria un fort creixement en passar dels dos diputats actuals a una forquilla d'entre sis i set.

Pel que fa a les possibles aliances, com ja va passar el 12-M, no hi hauria cap bloc que tingués la majoria absoluta garantida, ja que els tres partits de la investidura -PSC, ERC i Comuns- es mourien entre els 65 i els 70 escons -ara en tenen 68, just la xifra en què se situa la majoria-, mentre que l'independentisme oscil·laria dels 61 als 66. Incloent-hi, això sí, Aliança, la formació d'extrema dreta amb qui tant Junts com ERC i la CUP refusa qualsevol tipus d'acord.

El bloc de la investidura es mouria entre els 65 i els 70 diputats, quan ara en té 68

Traduït a xifres concretes, el PSC obtindria entre 39 i 42 diputats, segons l'estimació del CEO, quan el 12-M en va sumar 42; Junts en sumaria de 30 a 32, quan ara en té 35; ERC mantindria els 20 actuals o, fins i tot, en podria guanyar un, tot i la crisi interna que pateix amb la pugna pel lideratge; el PP i Vox també repetirien resultats amb petites oscil·lacions -els conservadors podrien sumar un 16è escó i els d'extrema dreta perdre'n un dels 11-; i els Comuns aspirarien a un setè diputat. Els que sí que experimentarien un cert creixement serien la CUP i Aliança Catalana. Els anticapitalistes podrien passar de 4 a 5 o 6 representants, mentre que el partit de Sílvia Orriols triplicaria presència, en saltar de 2 a 6 o 7 escons.

Tampoc hi hauria grans canvis si els comicis fossin al Congrés, ja que el PSC repetiria la seva rotunda victòria del juliol de l'any passat, amb entre 18 i 21 escons, quan el 2023 en va sumar 19. Junts i PP es mourien entre 5 i 8, mentre ERC ho faria dels 5 als 7, Comuns Sumar cauria dels 7 als 4-6 i Vox oscil·laria dels dos actuals a un màxim de quatre. Finalment, la CUP podria recuperar la presència a la cambra baixa.

El Govern suspèn, però Illa és el més ben valorat

Passats tres mesos des de la seva investidura, els catalans no aproven el Govern de Salvador Illa, al que donen una nota de 4,7 sobre 10. En tot cas, però, la valoració és superior a la que va obtenir l'executiu de Pere Aragonès durant tot el seu mandat. La puntuació que donen els catalans al Govern espanyol és més baixa, i se situa en 4,1. A més a més, els votants de PSC, Comuns i ERC aproven la gestió de l'executiu autonòmic, si bé també ho fan la majoria dels electors de PP i Junts, encara que en aquest cas la nota mitjana caigui per sota del 5.

Paral·lelament, l'actual president de la Generalitat és el dirigent català més ben valorat amb un 4,9, per sobre del 4,6 que obté el seu predecessor, un Pere Aragonès retirat de la primera línia. Després apareixen les líders parlamentàries dels Comuns, Jéssica Albiach (4,3), i de la CUP, Laia Estrada (4,2), que superen un Carles Puigdemont que es queda en el 3,5.

14 punts d'avantatge pel 'no' a la independència

Finalment, pel que fa al conflicte polític català el suport a la independència es manté en el 40% dels catalans, com en el Baròmetre de juny, mentre que el "no" ha pujat un punt i arriba al 54%. La diferència, per tant, és de 14 punts a favor dels contraris a què Catalunya sigui un estat independent, el nivell més elevat de l'última dècada. Així mateix, com ja va passar a l'anterior estudi del CEO, que Catalunya sigui una comunitat autònoma és l'opció preferida dels ciutadans, amb el 34%, per davant de l'estat independent (30%) o un Estat dins d'una Espanya federal (22%).

¿Te ha resultado interesante esta noticia?