La lluita des del mes de març contra la covid ha requerit una dedicació extra d'hospitals i personal sanitari, que han reordenat serveis i han reduït o pausat algunes activitats considerades menys urgents per a concentrar esforços en l'abordatge de les persones afectades per la pandèmia. Aquest esforç sanitari mundial per a contenir el coronavirus té també un impacte en la detecció, abordatge i seguiment d'altres malalties, que han quedat en un segon pla. És el cas de les malalties de transmissió sexual (MTS).

L'últim estudi anual de vigilància epidemiològica de Catalunya apuntava a un creixement alarmant de les MTS, excepte del VIH –entre 2014 i 2018 van augmentar els casos notificats de sífilis, gonorrea, clamídia i linfogranuloma en gairebé un 200%. Malgrat aquesta tendència, les xifres oficials des del període de confinament a mitjan març de 2020 fins a l'actualitat marquen un sorprenent descens.

A Catalunya, segons dades del Centre d'Estudis Epidemiològics sobre les Infeccions de Transmissió Sexual i Sida de Catalunya (Ceeiscat), es van notificar un 66% menys de malalties de transmissió sexual entre el 13 de març fins al 31 d'octubre respecte al mateix període de l'any anterior, mentre que en la capital catalana, segons dades de l'Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB), s'observa des de març entre un 30% i un 70% menys de casos notificats. La baixada, segons fonts de la ASPB, es pot explicar "per les quarantenes i la disminució de relacions entre les persones", però també per altres factors, com "l'increment de diagnòstics i tractaments sindròmics, el retard en la notificació de casos o la falta de vigilància activa". 

Segons explica Jordi Baroja, director del Centre Jove d’Atenció als Sexualitats de la Associació de Drets Sexuals i Reproductius (CJAS), un altre dels factors que pot explicar part d'aquesta disminució de casos és que "molta gent està posposant o ajornant fer-se proves de detecció d'MTS perquè l'accés a l'atenció primària, en molts casos, i més ara, és molt complicat, i perquè saben que hi ha serveis de salut sexual que no estan disponibles i prefereixen no acudir a l'hospital".

El 26 d'octubre, el Centre de Salut Internacional i Malalties Transmissibles Drassanes-Vall d’Hebron, un centre referent a Catalunya especialitzat en malalties de transmissió sexual, tuberculosi i salut comunitària, tancava les seves portes al barri del Raval de Barcelona fins a proper avís i traslladava als seus prop de cinquanta professionals i la majoria dels seus serveis a l'Hospital Vall d’Hebron, del qual depèn. Segons les últimes xifres disponibles, el centre va realitzar 78.000 atencions el 2018, de les quals 21.000 van ser sobre possibles malalties de transmissió sexual, gairebé 60 diàries. Aquest centre públic també proporciona la PreP (profilaxi preexposición), la pastilla antiretroviral per a prevenir el risc d'infecció per VIH.

"El trasllat era necessari des del punt de vista estratègic i organitzatiu: al centre de Drassanes hi ha infectòlegs, epidemiòlegs i pneumòlegs que són capital fonamental per a lluitar en primera línia contra el virus", explica el doctor Antonio Román, director assistencial de l'Hospital Vall d’Hebron, que apunta que els professionals del centre continuen prestant els serveis que realitzaven i, a més, se'ls ha augmentat el treball relacionat amb la covid. "Hem canviat a nou parades de metro la localització, però els serveis es mantenen", assegura el doctor Román, que demana paciència i assegura que, "si es torna a les xifres de juliol de la pandèmia, el centre de Drassanes podrà reobrir".

El que sí que està aturat des del primer confinament és el servei de Drassanes Express, un programa iniciat el 2017 que permetia que persones amb pràctiques sexuals de risc, encara sense tenir cap símptoma, poguessin fer-se proves ràpides de VIH, sífilis, hepatitis B i C, gonorrea i clamídia, conèixer el resultat en unes hores i, en cas de ser positius, iniciar immediatament el tractament. El motiu del tancament, segons explica el director de l'Hospital Vall d’Hebron, és que "es tracta d'un servei anònim en una època en què busquem la traçabilitat per a lluitar contra el virus, per la qual cosa no és possible mantenir-lo".

Les entitats que treballen per a garantir la salut sexual i reproductiva en l'àmbit comunitari s'han mostrat preocupades i crítiques amb el tancament del programa Drassanes Express i del Centre i el trasllat del servei. "Entenem que la covid-19 és un tema de salut majúscul, però no podem deixar de banda l'abordatge de les malalties de transmissió sexual, perquè en realitat estem tirant la pilota cap endavant", explica Jordi Baroja. "Una detecció precoç de les MTS, en fase asimptomàtica o en primeres fases de la infecció, és molt important perquè tallem la cadena de transmissió i perquè, si no es tracta a temps, la persona té més possibilitats de desenvolupar problemes de salut importants", afegeix.

Quim Roqueta, president de l'associació Gais Positius, creu que el trasllat a Vall d’Hebron fa que es perdi el perfil comunitari del servei. "Al Raval hi ha molta població vulnerable, com treballadores del sexe o persones sense llar, que necessiten una atenció ràpida i pròxima que s'oferia en aquest centre", explica Roqueta, que afegeix que el tancament del centre a Drassanes va en contra de les recomanacions que fa Onusida de mantenir els serveis disponibles per a les persones que viuen amb el VIH o que corren el risc de contreure'l en època de covid-19 i per a col·lectius més vulnerables. Roqueta denuncia també que la llista d'espera d'accés a la PreP es va allargant cada vegada més. Al mateix temps, reconeix també l'esforç que s'ha fet en aquests mesos des dels centres d'atenció primària per a atendre també casos relacionats amb la detecció i tractament de les MTS.

Fonts de l'Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB) apunten que "les accions de prevenció, vigilància activa i detecció precoç en persones asimptomàtiques són clau per a la prevenció i el control de les MTS, sobretot en col·lectius vulnerables", i consideren "preocupant" que la unitat d'infeccions de Drassanes estigui tancada i han demanat "repetidament i per diferents vies la seva obertura immediata al Departament de Salut". Les mateixes fonts afirmen que "cal disposar de recursos contra la covid-19, però també el repte està a fer-ho compatible amb l'atenció a altres malalties".

Barreres prèvies

Les entitats comunitàries com l'Observatori dels Drets Sexuals i Reproductius apunten que, ja abans de la covid-19, existien barreres per a l'accés d'algunes persones a la salut sexual i reproductiva, degut especialment a les desigualtats socioeconòmiques, que la pandèmia no ha fet més que ampliar. "Hi ha molts exemples: la falta d'accés a mètodes anticonceptius gratuïts, les dificultats de dones migrants que no parlen l'idioma per a accedir al sistema de salut, la situació de joves que als 15 anys se'ls envia del pediatre al metge de família i han de buscar-se la vida per a resoldre els seus dubtes sobre sexualitat, la dificultat per a accedir a serveis de salut sexual fora de Barcelona...", enumera Jordi Baroja. Segons el president del CJAS, "el sistema està pensat en una lògica heteronormativa, capacitista i biomèdica" i, per tant, "moltes persones en els marges d'aquest sistema, sobretot dones i persones LGTBI, no se senten necessàriament còmodes o interpel·lades".