"La sentència del Tribunal Suprem ho trastoca tot. No es poden fer passos cap a la immersió perquè els tribunals ho tomben", resumeix contundent l’advocada Anna Oliver en referència a les sentències que obliguen a impartir un mínim del 25% de les hores lectives en castellà. Oliver també és presidenta d’Acció Cultural del País Valencià (ACPV), entitat degana en defensa de la llengua.

Aquesta espasa de Dàmocles judicial ha condicionat l’aprovació dels nous Plans Lingüístics de Centre (PLC) adaptats a la nova Llei de Plurilingüisme als trams d’educació secundària i ha creat divisions en el camp de les entitats i sector educatiu que defensa una major normalització del valencià. Al febrer, una setantena d’instituts de les comarques centrals van iniciar una rebel·lió contra l’aplicació de la Llei de Plurilingüisme en entendre que aquesta els obligava a fer passos enrere i a reduir les hores lectives en valencià. Ara, les organitzacions estudiantils BEA, SEPC i Acontracorrent, a més de Joves Decidim-PV i el sindicat COS, han iniciat una recollida de signatures per exigir la derogació de la llei del Plurilingüisme.

Joan Carles Queralt, professor de valencià en un institut i portaveu de la COS denúncia que "la nova llei no parteix de la realitat sociolingüística i decreta que en acabar quart d’ESO tots els alumnes tinguen un nivell de valencià i castellà equivalent al B1, el que és impossible de complir en el primer cas si es redueixen hores". Per a Queralt no és concebible que "es perden hores en valencià per a línies que eren al 100% en aquesta llengua i que un dels pocs àmbits mínimament normalitzats com l’ensenyament deixe de ser-ho, ja que és l’única forma de frenar la substitució lingüística".

Des d’aquesta campanya estan molt contents amb la rebuda que han tingut, que "va ser molt bona", i destaquen que en només un dia van recollir més de 500 signatures. Ara encara estan pendents de fer una valoració més a fons però no descarten convocar a mobilitzacions que "contraresten les protestes de la dreta a les comarques del sud en contra del valencià".

Aquesta aposta, però, no compta amb el suport de les dues principals entitats en defensa del valencià. "Aquesta vegada nosaltres som la veu del trellat", assumeix Oliver des d’ACPV. Oliver demana "que s’escolte a la gent que ha d’aplicar aquests plans, però que també cal tenir en compte el marc jurídic, i per tant cal informació, diàleg i passos segurs", que puguen blindar-se davant possibles nous embats judicials. Des d’Escola Valenciana, el seu president, Natxo Badenes, reconeix que malgrat que "comparteixen les queixes", no estan a favor de "suprimir la llei, ja que això suposaria que entrara en vigor l’anterior, que és molt més dolenta".

Badenes reconeix que "pot ser que els números globals [d’hores en valencià] siguen raonables i que augmente l’educació en aquesta llengua al sud", però també alerta que "es perden hores en l’Horta i Castelló" i que, per tant, "cal mirar cas per cas i donar tot el suport als centres que han presentat al·legacions als PLC". La solució de fons, però, seria "adaptar una llei que va fer-se encotillada per la LOMQE i que podria millorar amb la nova LOMLOE".

Des de la conselleria d’Educació defensen que, precisament, ja han fet aquesta tasca d’assessorament i que "s’ha resolt qualsevol qüestió sobre metodologies i aplicació de l’aprenentatge integrat de llengües, acompanyant cas per cas per incrementar l’exposició al valencià". De fet, fonts de conselleria treuen pit i asseguren que "si abans, en trenta anys, les línies en valencià no arribaven ni al 30 %, ara més del 55% dels centres educatius d’arreu del País Valencià imparteixen els continguts majoritàriament en valencià". Precisament, l’únic punt de consens en totes les parts es troba en la supressió del sistema de línies i la universalització de l’ensenyament en la llengua pròpia.

Margarida Castellano, directora general d’Innovació i Ordenació Educativa, alerta que "cal tindre en compte que en les etapes educatives de secundària no se segueix la mateixa dinàmica que Infantil i Primària, sinó que hi ha assignatures comunes i optatives. D’una banda, la immensa majora de centres educatius tenien o només línies en castellà en ESO o una majoria rotunda de línies en castellà front a les línies en valencià en el mateix centre. Per això, en les assignatures optatives, per molt que fores de la línia en valencià, si l’assignatura s’impartia en l’altra llengua, ho havies d’assumir perquè es barrejaven alumnes de línies en castellà i de línies en valencià. En la majoria de casos eixien perdent els alumnes que provenien de línies en valencià".

La supressió d’aules: nou front de conflicte

La pressió judicial que se sent en la qüestió lingüística es repeteix quasi calcada en el tancament d’unitats en infantil, a causa de la baixada de natalitat. Des d’Educació es nega que es faça cap supressió i es parla "d’aules en situació de no funcionament", situació que es podria revertir si en el procés d’arranjament assoleixen una matriculació mínima. Conselleria també destaca l’esforç realitzat, amb "la baixada de ràtios de 23 a 20 alumnes en 53 municipis", fet que permet mantenir obertes 117 unitats.

Amb tot, les aules posades en "no funcionament" pugen a 144 només en la xarxa pública, i en alguns centres, com el CEIP Pare Català de València, ja han desencadenat moviments de protesta per part de la comunitat educativa. A la xarxa educativa concertada no hi ha dades unificades, en ser empreses privades que pren cadascuna les seues decisions. Des de conselleria es recorda que "des del minut 1 sempre hem dit que l'educació concertada ha de ser sempre subsidiària de la pública. És a dir, complementar l'oferta allà on la pública no arriba". Una voluntat política que xoca amb el blindatge als concerts imposat pel TSJCV i que impedeix recuperar aquests recursos de la privada cap a la pública.