Un informe elaborat per Intermón Oxfam alerta de les conseqüències de l'emergència per la Covid-19 sobre la desigualtat i la pobresa. Els tècnics de l'ONG estimen que la "petjada de greus danys econòmics i socials s'han distribuït de manera molt desigual i molt injusta" i "a llarg termini, podrien arribar a ser més greus que la pandèmia en si mateixa".

Així, els càlculs d'Oxfam llancen aquestes xifres: "Amb un augment esperat de la taxa d'atur del 13% al 19%, a més d'una caiguda del PIB del 9% durant l'any 2020, estimem que el nombre de pobres a Espanya podria augmentar en més de 700.000 persones, fins a aconseguir els 10,8 milions de persones". "En termes percentuals, aquest augment suposa un increment de la pobresa monetària d'1,6 punts, fins a arribar al 23,1% de la població (davant del 21,5% abans de la covid-19)", agrega l'ONG. Segons les mateixes estimacions de l’organització, a Catalunya hi hauria 93.000 persones més que estarien en situació de pobresa, el que suposaria un augment del 9% respecte a les que ja ho estaven abans de la pandèmia.

"No obstant això, aquests números poden portar-nos a l'engany, perquè la forta caiguda al PIB també suposa una important caiguda del llindar de pobresa. Considerant constant el llindar de pobresa, la pobresa relativa podria arribar a aconseguir al 26% (més de 12,3 milions de persones)", es pot llegir a l'informe que Oxfam ha titulat Pobresa i Desigualtat.

Per Comunitats Autònomes, l'augment més important en termes relatius, es produiria a les Illes Balears, amb un increment superior a l'11% del
percentatge de persones per sota de la línia de pobresa. En termes absoluts, destaca Andalusia, amb 201.000 persones més per sota de la línia de pobresa.

"L'impacte de la caiguda del PIB en la renda neta disponible per càpita serà més acusat a Extremadura, Canàries i Andalusia, i menys en les comunitats autònomes més riques: País Basc, Navarra, Catalunya i Madrid", agrega Oxfam.

L'Índex Gini

L'ONG apunta també a un important augment de la desigualtat: "L'impacte de l'augment de la desocupació serà asimètric, afectant més els més pobres, la qual cosa es traduirà en una major pèrdua relativa de renda entre aquelles persones amb menors nivells d'ingressos". "En termes relatius, el decil més pobre podria arribar a perdre, en termes proporcionals, més de vuit vegades la renda que perd el decil de renda més alt", afirma l'ONG.

"Això es traduiria en un augment de la desigualtat de la renda neta d'1,7 punts, mesurats en termes de l'índex de Gini, fins a aconseguir el 34,2 (enfront de l'últim registre abans de la Covid-19 situat en el 32,5)", afirma Oxfam. L'índex de Gini s'utilitza per calcular la desigualtat d'ingressos entre ciutadans.
0 és la màxima igualtat –tots els ciutadans tenen els mateixos ingressos– i 1 la màxima desigualtat –tots els ingressos els té un ciutadà–.

"Potser aquest augment de l'índex de Gini pot semblar poc. No obstant això, si mirem l'any que més va augmentar la desigualtat durant la passada crisi econòmica, entre 2012 i 2013, a penes ho va fer en un punt", es llegeix en l'estudi. L'ONG afegeix: "Aquest increment esperat en la desigualtat suposa tirar per la borda quatre anys consecutius de tímida reducció de la desigualtat".

Oxfam reconeix que el Govern espanyol ha posat en marxa mesures "que tracten de no deixar a ningú enrere a l'hora d'enfrontar la crisi, com poden ser la flexibilització dels ERTES, les ajudes a autònoms, la moratòria en el pagament de lloguers, el subsidi per a les treballadores de llar" i l'Ingrés Mínim Vital, "una mesura necessària per reduir la pobresa".

No obstant això, l'ONG reclama més ambició: "Un esquema de renda garantida, més ampli i ambiciós, estimat en 6.400 milions d'euros, permetria que quatre milions de persones sortissin de la pobresa severa i que la desigualtat disminuís en 2,96 punts de Gini".

Oxfam aporta també una sèrie de recomanacions per "evitar que la fase de reconstrucció se sustenti en polítiques que derivin en major precarietat laboral, més devaluació salarial o en l'aprimament d'aquelles prestacions públiques que s'han mostrat imprescindibles". Així, per a l'ONG "resulta necessari avançar per crear un model tributari més suficient i progressiu". "Els recursos necessaris per a la recuperació han de venir qui menys ha perdut. La crisi actual representa una oportunitat per acostar-nos a la mitjana de recaptació de la UE", assegura Oxfam.

L'informe destaca també una de les paradoxes viscudes durant l'emergència sanitària: "Les mesures fiscals i de devaluació salarial que es van prioritzar després de la crisi de 2008 van castigar de manera especial a les persones de menor renda i van augmentar la precarietat laboral. Irònicament, al capdavant d'aquesta emergència, liderant de manera incansable la resposta sanitària i social, ens trobem a milions de persones treballadores amb sous baixos i condicions laborals sovint precàries, però que s'han revelat imprescindibles enfront d'un model econòmic que fins ara els havia donat l'esquena".